Polisacàrids: Tipus, Estructura i Funcions

Polisacàrids

Els polisacàrids són la unió de molts monosacàrids mitjançant l'enllaç O-glicosídic. Són sòlids, insolubles en aigua, no dolços i sense poder reductor (reactiu de Fehling).

Tipus de polisacàrids

• Homopolisacàrids: formats per un sol tipus de monosacàrid. Exemples: midó, glicogen, cel·lulosa i quitina.
• Heteropolisacàrids: formats per diversos tipus de monosacàrids. Exemples: pectina, agar-agar, goma aràbiga i hemicel·lulosa.

Funcions dels polisacàrids

• Polisacàrids de reserva: midó (amilosa i amilopectina), glicogen i dextran.
• Polisacàrids estructurals: cel·lulosa i quitina.

Midó

El midó és un polisacàrid que s'acumula en forma de grànuls a l'interior dels plasts de la cèl·lula. Constitueix una gran reserva energètica i, com que no està dissolt al citosol, no influeix en la pressió osmòtica, evitant així l'entrada excessiva d'aigua. Es troba a les llavors dels cereals, dels llegums i dels tubercles. A les plantes, els permet obtenir energia sense necessitat de llum.

Composició del midó

El midó està format per dos tipus de polímers:

• Amilosa (30%): formada per unes 250-300 molècules de glucosa. És un polímer de maltoses amb enllaços α(1-4). Té una estructura helicoïdal amb 3 molècules de maltosa per volta (6 glucoses). Forma una dispersió col·loïdal amb aigua i es tenyeix de color blau fosc amb el iode. Per acció de l'enzim amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna dextrina i després maltosa. Finalment, amb la maltasa, obtenim D-glucosa.
• Amilopectina (70%): formada per unes 1000 molècules de glucosa. És un polímer de maltoses amb enllaços α(1-4) i ramificacions en posició α(1-6). Les ramificacions apareixen aproximadament cada 25-30 glucoses, i les branques contenen unes 12 glucoses unides mitjançant enllaços α(1-4). Té una estructura no lineal però ramificada. Es tenyeix de color blau violeta amb el iode. Per acció de l'enzim amilasa i/o hidròlisi amb àcids, dóna:
  • Maltosa.
  • Nuclis de ramificacions (dextrines límit) que posseeixen enllaços α(1-6). L'amilasa no pot actuar sobre ells; necessita la R-desramificadora.
  • Després, amb la maltasa, obtenim D-glucosa.

Glicogen

El glicogen és un polímer de maltoses unides mitjançant enllaços α(1-4) amb ramificacions en posicions α(1-6). Pot contenir fins a 15.000 molècules de maltosa. Les ramificacions són de 6-10 glucoses. Té una funció de reserva energètica pròpia dels animals. Es troba a l'interior de les cèl·lules del fetge (reserva energètica de l'organisme) i dels músculs (reserva exclusiva dels músculs). Amb el iode, es tenyeix de color roig fosc. Amb l'amilasa, dóna maltoses i dextrines límit. Després, és necessària la R-desramificadora i la maltasa per obtenir glucosa.

Cel·lulosa

La cel·lulosa està formada per polímers de 150 a 5000 cel·lobioses. L'enllaç β(1-4) impedeix l'enrotllament del polímer. Són cadenes no ramificades que es disposen paral·lelament unint-se mitjançant enllaços d'hidrogen. Té una funció de sosteniment pròpia dels vegetals. És l'element més important de la paret cel·lular i la molècula més abundant en la natura (el 50% dels troncs és cel·lulosa). Els animals no disposen d'enzims per trencar l'enllaç β(1-4), per tant, no poden aprofitar la cel·lulosa com a font d'energia.

Quitina

La quitina és un polímer de N-acetilglucosamines unides mitjançant enllaços β(1-4). Dues N-acetilglucosamines unides per enllaç β(1-4) formen la quitobiosa. Forma cadenes paral·leles.

Glúcids associats a altres molècules

L'associació entre glúcids i altres molècules dóna lloc a:

• Heteròsids: unió d'un monosacàrid o un petit oligosacàrid amb una molècula o molècules no glucídiques. Exemple: antocianòsids (color de les flors).
• Glicolípids: unió d'un monosacàrid o un oligosacàrid amb lípids. Exemple: cerebròsids (reconeixement i comunicació cel·lular).
• Proteoglicans: unió d'un 80% de polisacàrid amb un 20% de proteïna. Exemples:
  • Heparina (substància intercel·lular del pulmó, saliva d'animals hematòfags; s'utilitza per evitar la trombosi).
  • Àcid hialurònic i sulfats de condroïtina (matriu extracel·lular del teixit conjuntiu, cartilaginós, ossi, líquid sinovial i humor vitri de l'ull).
• Glicoproteïnes: fracció glucídica (entre 5% i 40%) i fracció proteica (la resta).