La Polis Grega: Origen, Arquitectura i Espai Públic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,83 KB
El Període Micènic (1600-1100 aC)
Societat i Estructura Micènica
La societat micènica i la seva estructura jeràrquica incloïa: Demos, Funcionaris, Aurigues, Basileus, Escribes i Anax. Correspon a un tipus de societat aristocràtica, unida per vincles de sang. Hi domina el culte als avantpassats i hi ha una absència d’edificis religiosos de rang públic.
La Ciutat Fortalesa Micènica
El prototip de ciutat fortalesa del període és un nucli tancat amb muralles ciclòpies. El palau és a la part més alta. Es distingeix el recorregut d’entrada, el pas a través de dos propileus i dos patis, i el mègaron.
Transició i Sorgiment de la Polis
La Invasió Dòrica (1150-1000 aC)
Amb l’entrada del ferro, durant la invasió dòrica, es produeix una desjerarquització de les ciutats. Representa una ruptura fonamental, però amb continuïtat de cultura i llengua.
El Procés de Sinoecisme i la Nova Política
L'arquitectura de la Grècia antiga és producte del procés de sinoecisme: la reunió de diferents unitats familiars per crear una unitat política superior. Aquestes famílies es reuneixen a l’àgora per autogovernar-se, sense necessitar un exèrcit superior que les governi. En aquest punt, l’escriptura es democratitza i s’implanta la idea de logos: tothom pot pensar i preguntar-se coses.
- A partir del 800 aC, es detecta un nou desenvolupament que porta a unes noves bases polítiques i culturals.
- Es produeix el que els grecs anomenaven un procés de sinoikismos (o sinoecisme): “Quan diversos poblats s’uneixen en una única comunitat completa, per ser quasi o força autosuficients” (Aristòtil).
- Els lligams familiars, que eren també lligams religiosos a través del culte als avantpassats, no es perden. Però neixen nous lligams supra-familiars i, amb ells, els cultes secundaris a les divinitats de la natura (Déus Olímpics) esdevenen els principals d’aquesta nova etapa.
- L’emergència de la Polis suposa el creixement d’un nou culte i la progressiva formació d’una nova arquitectura monumental. Implica també l'aparició d’una nova pràctica: la discussió dels problemes col·lectius a l’àgora.
L'Acròpolis i el Culte Comú
L'Acròpolis és l'espai de veneració als Déus de l’Olimp. Són déus protectors de la ciutat i vetllaran per la seva salvació, entesa com a continuïtat i prosperitat col·lectiva. S’abandonen les creences en déus individuals i ara són déus comuns. Les acròpolis i els temples són l’expressió d’aquest nou ordre polític i religiós.
L'Espai Públic a la Ciutat Antiga
La Polis Grega Clàssica (s. VIII - IV aC)
Exemple paradigmàtic: Atenes, s. V aC, amb la seva Acròpolis i Àgora com a centres neuràlgics.
La Ciutat Hel·lenística (323 - 30 aC)
Els regnes hel·lenístics s’imposen a les polis gregues. Es produeix una expansió i hegemonia de la cultura grega, donant lloc a ciutats cosmopolites i multiculturals. L'espai públic guanya protagonisme a través de l'evergetisme (donacions privades per a obres públiques).
Roma: Herència Grega i Itàlica
Roma integra l'herència itàlica i l'herència grega, manifestant-se en els dos ‘llenguatges’ de l’arquitectura romana. L’arquitectura i la ciutat es reflecteixen en els fòrums de Roma. Es desenvolupa l'arquitectura murària i un nou sentit de l’espai interior.
El concepte d'espai públic deriva del terme polis, referint-se a allò que pertany al conjunt dels ciutadans.