De la Polis Grega al Cristianisme: Evolució Històrica i Cultural

La Polis Grega: Concepte i Evolució

La polis no era únicament el nucli urbà o el territori, sinó també els voltants. L'espai públic era el més important. És l'àmbit del ciutadà on sorgeix la civilització, la preocupació social, on l'home viu en relació amb els altres ciutadans. La polis es va convertir en una estructura estatal.

La polis es caracteritzava per:

• Àgora: Centre de la vida pública.
• Societat: Comunitat de ciutadans.
• Espai comú: Lloc de convivència i debat.
• Societat civil: Organització dels ciutadans.

La Polis Arcaica: El Cas d'Esparta

Els habitants d'Esparta es deien a ells mateixos "aristòcrates". L'inici de l'estructura política era el Consell dels Ancians i la política era l'oligarquia, però tot això va anar derivant cap a una plutocràcia (govern de rics), donant a algú més jove responsabilitats del Consell. Aquest tipus de govern es donava en societats complexes, on els més savis i els que manaven es feien grans amb més experiència. Però el criteri de poder va canviar, i es va donar més importància a l'home ric, per tant, al Consell dels Ancians es va veure més gent jove i rica. No va canviar l'essència ni l'estructura, només el contingut.

Poder Executiu a Esparta: La Diarquia

A Esparta es donava la Diarquia, on calia un governador que anés amb les tropes a la guerra i un altre que es quedés a la polis governant.

Economia i Expansió de la Polis Arcaica

A la polis arcaica es necessitava un poderós sistema esclavista, ja que era la principal font d'ingressos. Hi va haver un augment demogràfic a tota Grècia, i aquests excedents van haver de sortir de la seva polis per tot el Mediterrani: la colonització. Aquest va ser el primer moment en què Grècia es va convertir en una cultura i llengua franca amb un fort domini cultural.

L'Època Clàssica: L'Ascens d'Atenes

Al segle VI aC van començar a produir-se tensions entre els aristòcrates, els camperols i els burgesos. Això va desembocar en reformes socials i polítiques, així que Atenes va inventar un règim democràtic limitat, i va esdevenir la polis dirigent.

Economia, Cultura i Societat a l'Atenes Clàssica

La seva riquesa es basava en el comerç, l'agricultura i l'artesania. Predominava la classe mitjana i la societat estava dividida en diversos grups. La vida quotidiana era diferent per a homes i per a dones:

• Homes: Acostumaven a conversar a l'àgora i participaven en la vida pública.
• Dones: Estaven volcades en l'àmbit domèstic i no tenien cap tipus d'instrucció cultural formal.

La filosofia i la introducció al pensament racional van ser aportacions fonamentals. Eren politeistes i els seus Déus tenien una morfologia humana, simbolitzant les virtuts, passions i vicis de la vida quotidiana.

Arquitectura Grega: El Temple

La construcció grega més important era el Temple, on es guardava la imatge de la divinitat.

Escultura Grega: La Perfecció Humana

Es representaven atletes nus o sacerdotesses. Els escultors buscaven la perfecció en la representació del cos humà.

El Cristianisme: Investigació Històrica de Jesús

Des del segle XIX, la investigació sobre Jesús ha passat per diverses etapes. Superats els prejudicis racionalistes dels inicis de la investigació i els mètodes hipercrítics que van dominar bona part del segle XX, la situació actual és molt més positiva i oberta. L'escepticisme en el qual es va situar la investigació sobre Jesús a mitjans del segle passat ha quedat superat.

En l'actualitat, es coneix molt millor el context històric i literari on va viure Jesús i en el qual els evangelis van ser escrits. Les obres del món jueu contemporànies a Jesús i als evangelistes han permès il·lustrar, verificar i comprendre amb més profunditat els relats evangèlics i la imatge de Jesús en el judaisme del seu temps. Altres fonts provinents del món grecoromà han proporcionat millors coneixements de les influències de caràcter hel·lenístic en la Galilea que va viure Jesús i, per tant, el contacte d'aquesta regió de Palestina amb motlles culturals del món grec.

A més, els testimonis d'escrits apòcrifs, probablement posteriors als evangelis canònics, i altres textos cristians i jueus del segle II han servit per a analitzar les tradicions a les quals es remunten aquests llibres i contextualitzar millor les afirmacions contingudes en els evangelis. També s'han incorporat a la investigació troballes arqueològiques recents, provinents de les excavacions que s'estan duent a terme a la Galilea.

Finalment, a la major comprensió de les fonts s'ha afegit l'ús de nous mètodes i aproximacions exegètiques, que ha contribuït a superar les limitacions i rigideses del mètode històric emprat en èpoques anteriors. El nostre coneixement històric de Jesús és cada vegada més sòlid. Els evangelis són per això dignes de credibilitat i, als ulls d'un historiador imparcial, es pot descobrir en ells un gran conjunt de gestos, de paraules i d'accions de Jesús amb els quals ell va manifestar la singularitat de la seva persona i de la seva missió.

El Missatge Cristià: Anunci de Jesucrist

Consisteix en l'anunci de Jesucrist. Ell és el missatge joiós que proclamen des del principi els apòstols. Aquest missatge es refereix a la mort i resurrecció de Jesús per la nostra salvació i que Jesús és el Messies (el Crist) enviat per Déu tal com havia estat promès a Israel. L'anunci de Jesucrist abasta, per tant, la fe en Déu únic, creador del món i de l'home, i protagonista principal de la història de la salvació.

El missatge cristià anuncia que amb Jesucrist s'ha realitzat en plenitud la revelació de Déu a l'home. Jesús revela qui és Déu d'una manera nova i més profunda que la que el poble d'Israel tenia; revela Déu com el seu Pare de forma única. Recolzant-se en els ensenyaments dels apòstols, l'Església anuncia Jesucrist com a Fill de Déu i veritable Déu de la mateixa naturalesa que el Pare.