Polímers, Ceràmiques i Materials Compostos: Obtenció i Tipus
Obtenció Química de Polímers
Per obtenir un polímer s'han d'unir químicament centenars de milers de molècules de monòmers. S'obtenen els homopolímers. Si la cadena polimèrica es forma per la unió de diferents monòmers, s'obtenen els copolímers.
En la policondensació, el creixement de la cadena es produeix per la reacció química entre dos grups funcionals, en gran part dels casos amb la pèrdua d'una molècula petita, aigua o àcid clorhídric.
En la poliaddició, el creixement de la cadena té lloc per l'addició contínua de molècules petites d'un mateix tipus, que s'uneixen a altres sense que es produeixi la pèrdua de cap molècula.
El Petroli
És un líquid fosc i menys dens que l'aigua. És una barreja d'hidrocarburs formats per hidrogen i carboni. Conté parafina, naftalè i aromàtics.
Tipus de Polímers
Polímers Termoplàstics
Formen llargues cadenes d'àtoms de carboni units de manera rígida. Es comporten com a plàstics quan s'escalfen, per la qual cosa poden ser conformats per fusió i posterior solidificació en el motlle. Els més emprats són el polietilè, el poliestirè, el metacrilat...
Polímers Termoestables
Són més resistents i fràgils, ja que formen cadenes d'àtoms de carboni entrecreuades. No admeten reciclatge, ja que es descomponen quan són escalfats. Són exemples d'aquests tipus de polímers les resines fenòliques que s'empren en els adhesius, les poliurees.
Elastòmers
Són un altre tipus de polímers com el cautxú. Són capaços de deformar-se en ser sotmesos a pressió i recuperar la forma inicial en cessar la pressió. Com a exemples, la silicona, el polibutadiè i el policloroprè.
El PET
El PET és un polièster que es va fer servir en la fabricació de fibres. Actualment, s'utilitza en la fabricació de flascons, ampolles, pel·lícules i peces.
Materials Ceràmics
Són compostos formats per elements metàl·lics i no metàl·lics enllaçats de forma iònica i/o covalent. Es comporten millor que els metalls i els polímers a temperatures elevades i sota condicions ambientals agressives; això no obstant, la seva fragilitat no els fa aptes per a moltes aplicacions industrials.
- Vidres: Contenen un 70% de silici, a més de sosa i calç, en estat no cristal·lí.
- Vitroceràmiques: Són vidres que perden el seu estat amorf mitjançant procediments de solidificació controlada, i després arriben a un estat policristal·lí. Com ara intercanviadors de calor o plaques de cocció de cuina.
- Argiles: Són silicats d'alumini hidratats fàcils de conformar. Els seus productes es classifiquen en línia blanca i línia estructural.
- Refractaris: Estan compostos per partícules gruixudes d'òxids metàl·lics units per matèries refractàries més fines. Resisteixen l'atac químic i les temperatures elevades.
- Abrasius: Són un exemple d'aquest grup el diamant, el carbur de silici, el carbur de tungstè o l'alúmina.
- Ciments: Són silicats de calci en forma de pols fina que, en barrejar-se amb aigua, formen una pasta que s'endureix amb el temps a temperatura ambient.
Vitroceràmiques
Els materials ceràmics són poc resistents als impactes i el seu processament és lent i car. Les vitroceràmiques tenen una resistència mecànica superior a la d'altres materials ceràmics.
- Ceràmiques avançades: S'inclouen en aquest grup els carburs, els nitrurs, els borurs i els òxids. Tenen unes excel·lents propietats mecàniques i físiques a temperatures elevades.
- Alúmina: Té una bona resistència a temperatures elevades i és un excel·lent tèrmic. S'utilitza com a aïllant en bugies i en la fabricació d'implants ortopèdics.
- Nitrur d'alumini: És un bon aïllant elèctric i té una elevada conductivitat elèctrica. Es fa servir en la fabricació de circuits integrats.
- Carbur de silici: Destaca per la seva excel·lent resistència a la corrosió a temperatures elevades. S'utilitza com a recobriment de metalls i en la fabricació de materials.
- Carbur de bor: Es tracta d'un material dur, extremadament lleuger i resistent al desgast per abrasió.
Alumini i Òxid d'Alumini
L'alumini pur és un metall dúctil i mal·leable, capaç de suportar impactes sense arribar a trencar-se. L'òxid d'alumini és un material ceràmic molt estable químicament i amb un punt de fusió de 2020 ºC, resistent a elevades temperatures però molt fràgil.
Cermets
Es tracta d'un material compost format per partícules ceràmiques en una matriu metàl·lica.
Materials Compostos
Estan constituïts per una matriu o material aglutinant i altres materials en forma de reforç com fibres o partícules. El material resultat posseeix les millors propietats de cadascun dels components per separat.
Segons el reforç es diferencien en:
- Reforç amb partícules: Les partícules són més dures que la matriu i milloren les propietats mecàniques del material compost. Els cermets estan constituïts amb partícules dures com el TiC i el WC en una matriu metàl·lica de níquel o cobalt.
- Reforç amb fibra: La fibra està inclosa en una matriu tova i dúctil.
- Reforç estructural: Es classifiquen en sàndvitx i laminars. Els laminars estan formats per diferents làmines apilades amb reforços en diferents direccions, com ara la fusta contraplacada. Es fan servir en la fabricació de fuselatges d'avions i parets d'edificis.
Hi ha diversos tipus de matrius.