Poetes Romans Clàssics: Horaci, Virgili i Ovidi – Obres i Llegat

Horaci, el Poeta dels Tòpics Romans

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l’any 65 aC, fill d’esclaus que van aconseguir la llibertat. Va estudiar a Roma per tal que la seva formació fos més completa. Quan Brut va reclutar joves per al seu exèrcit, ell s’hi va enrolar, però després del seu fracàs va tornar a Roma a casa del seu pare. Aquest va morir i li van confiscar els seus béns. Es va dedicar a escriure poesia i va conèixer Virgili, qui li va presentar Mecenes, amb qui va tenir una amistat que només la mort trencaria. Va morir l’any 8 aC, mesos després de morir Mecenes.

Obres Horacianes Destacades

• Epodes: Recull de 17 poemes breus sobre temes molt diversos, escrits de manera violenta i sarcàstica, contra personatges anònims que solen ser prototips dels vicis de l’època. Alguns poemes són de contingut amorós i d’altres estan inspirats en el desig que s’acabin les lluites entre els ciutadans romans.
• Odes: Recull de composicions líriques que segueixen l’estil de Catul i que pretenien rivalitzar amb la poesia lírica grega.
• Epístoles: Dos llibres d’una col·lecció de cartes adreçades a diversos amics, especialment a Mecenes, en els quals el poeta continua reflexionant sobre la manera de tenir una vida feliç. Mostra com la vida del camp és més propera a la natura. Cal destacar la famosa Art Poètica en què explica com ha de ser una bona composició poètica.
• Sàtires: Són un símptoma de la renovació moralitzadora impulsada per August. El poeta fa un retrat de la societat del moment, dels vicis comuns o de les xacres socials, i presenta una exaltada visió del desequilibri moral de l'avarícia i l'ambició.
• Cant Secular: Himne que seria cantat per un cor de nois i noies, encarregat per l’emperador August. Va ser escrit per celebrar i agrair als déus l’entrada d’una nova època, marcada per la pau i la prosperitat.

Horaci i els Tòpics Literaris Llatins

• Beatus ille: El poeta sempre va elogiar la tranquil·litat que comporta viure al camp enfront de la neguitosa vida de la ciutat.
• Tempus fugit: Es plany de la rapidesa amb què passa el temps, que s’escola de manera irremeiable, sense aturador.
• Carpe diem: Era partidari d’aprofitar tots els moments de la vida.
• Frugaliter: Elogi de la frugalitat que comporta la lloança dels plaers senzills de la vida: el descans, el menjar, el beure, l’amor...
• Aurea mediocritas: Elogiava la moderació de les coses i els petits plaers de la vida quotidiana, i refusava les ambicions desmesurades i les enveges perquè al final tots morim; la mort és l'única que no fa distincions.
• Monumentum aere perennius: Immortalitat de l’obra de l’artista.

Virgili, el Més Gran Poeta Romà

Publi Virgili Maró va néixer l’any 70 aC, a prop de la ciutat de Màntua i va morir l’any 19 aC a Bríndisi. Pertanyia a una família modesta, que tenia una propietat de terres, cosa que li va permetre aconseguir una petita fortuna i donar una bona formació a Virgili. Era tímid, modest i de caràcter reservat. Era conegut com a "Virginal" o "Parthenias", perquè no tenia interès en les dones. Al llarg de tota la seva obra es veu reflectit el seu bon contacte amb la natura. Va començar els seus estudis a Cremona i més tard va anar a Roma on es va formar en retòrica i filosofia, ja que els seus pares volien orientar-lo cap a l’advocacia, però es va decantar per la poesia.

• Va viure l’època de l’emperador August (segle I aC).
• Va formar part del cercle de Mecenes, promotor de les arts i amic d’August.
• Componien les seves obres amb la intenció d’exaltar la figura i la política d'August.
• August li va retornar les seves terres, que van ser expropiades després de la guerra civil, i en agraïment va dedicar gran part de la seva obra a aclamar els ideals polítics de l’emperador August.

Obres de Virgili

Bucòliques o Èglogues

Escrita quan Virgili tenia 28 anys. És un conjunt de 10 poemes, escrits en hexàmetres. Els protagonistes són uns pastors (Melibeu i Títir) que dialoguen sobre temes socials, polítics o amorosos que els preocupen. Ambientat en un paisatge idíl·lic, una mena de paradís natural (locus amoenus). Amb aquesta obra va aconseguir l’amistat de Mecenes i va tenir un gran èxit.

Geòrgiques

Escrita quan Virgili tenia 34 anys, quan es va retirar a una vil·la que li havia regalat August, per escriure aquesta segona obra. És un poema didàctic que tracta sobre l'agricultura, la ramaderia i les feines del camp. Va ser un encàrrec de Mecenes, que desitjava potenciar l’agricultura i la vida del camperol itàlic com a font de riquesa i prosperitat.

L'Eneida: L'Epopeia Nacional Romana

Gran poema èpic sobre els orígens, la grandesa i l’esplendor de Roma. Virgili volia mostrar l’època d’August com l’edat d’or de Roma i elogiar la glòria de la seva família (gens Júlia). El contingut gira entorn del viatge d'Enees des de Troia, incendiada pels grecs, fins al Laci on va fundar Iulus Ascani, un assentament, fonament de la futura Roma i el bressol de la gens Júlia.

• Influència del poeta grec Homer:
  • Llibre 1 al 6: Navegació d’Enees des de Troia fins a Sicília. Es desenvolupa en diferents indrets de la Mediterrània. S’inspira en les aventures per mar d’Ulisses, descrites en l’Odissea.
  • Llibre 7 al 12: Explica les lluites amb els altres pobles d’Itàlia per poder aconseguir la nova pàtria i és una imitació de les lluites entre grecs i troians a Troia, descrites en la Ilíada.
• Nota: L'obra no segueix una línia cronològica.
• Cants importants: 2, 4 i 6.

Resum dels Cants de L'Eneida

• Cant I: Invocació de la Musa i presentació del protagonista Enees, fill de Venus i Anquises, que fuig de Troia amb un grup de supervivents i es dirigeix cap a la península Itàlica per fundar-hi una nova ciutat. Però una tempesta provocada per Juno fa que es dirigeixin cap a les costes d’Àfrica. La reina de Cartago, Dido, els rep i els prega que li expliquin la caiguda de Troia.
• Cant II: (Flashback) Enees explica la caiguda de Troia i el cavall de fusta. Enees deixa enrere la ciutat en flames perquè les divinitats li han imposat un altre destí: arribar al Laci i fundar-hi una ciutat. (Llibre de Troia).
• Cant III: Enees segueix explicant a Dido tot el que ha passat per mar fins arribar a Sicília, on va morir el seu pare. Dido s’enamora d’Enees i s'hi queden un any.
• Cant IV: És el més líric (sentimental) de tots. Dido intenta retenir Enees al seu costat, però Júpiter envia Mercuri i aquest li recorda la seva missió. Enees marxa i Dido fa jurar al seu poble que guardi un odi etern contra els romans.
• Cant V: Es dirigeixen cap a Itàlia, però els vents fan que s’aturin a Sicília, on celebren el primer aniversari de la mort d’Anquises. Juno incita les dones troianes a cremar les naus. Enees deixa els troians que no volen continuar i funda la ciutat d’Acesta perquè hi visquin.
• Cant VI: Se situa a Cumes, on la sacerdotessa d’Apol·lo acompanya Enees al món dels morts perquè Anquises li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar. Troba Anquises als Camps Elisis, i li presenta les ànimes que seran els principals dirigents de Roma i li explica que el seu fill, Iulus Ascani, fundarà la ciutat d’Alba Longa i iniciarà l’estirp de reis que la governen.
• Cant VII: Enees i els seus arriben a les terres itàliques pel riu Tíber. És rebut pel rei Llatí i aquest li ofereix la mà de la seva filla, que està promesa amb Turn, qui inicia una guerra contra els troians.
• Cant VIII: Descripció dels pobles que intervenen en la lluita amb Enees i la descripció de l’escut d’Enees on hi ha escenes que són una visió anticipada de la glòria de Roma.
• Cant IX: Inici de les guerres. Virgili les explica com una font de patiment. Episodi de dos amics, Nis i Euríal, dos amics troians que van al campament dels rútuls i fan una gran matança, però quan tornen al seu campament, Euríal cau en mans dels enemics i Nis surt del seu amagatall per salvar-lo, però moren.
• Cant X: Exposa les diferències en la manera de pensar dels déus i es fa una revisió de les tropes aliades d’Enees. Mort de Pal·lant.
• Cant XI: Comiat funerari de Pal·lant i dels combatents d’un bàndol i de l’altre. Menció de Camil·la, una noia guerrera que va lluitar amb Turn fins a la seva mort.
• Cant XII: Enees guanya Turn en un duel. Ha venjat la mort de Pal·lant i s'estableix al Laci, tal com li havien predit.

August va reclamar a Virgili algun fragment del poema i aquest li va llegir tres cants, entre els quals hi havia el cant 6. Li va agradar molt, però Virgili no estava del tot satisfet i va decidir fer un viatge a Grècia i a l’Àsia Menor per conèixer millor els llocs on es desenvolupava part del poema. Després d’una visita a Mègara es va sentir malalt i en arribar a Atenes, on era August, van tornar junts a Itàlia. Va arribar a Bríndisi on va morir l’any 19 aC.

L’Eneida era l’epopeia nacional romana que explicava els orígens llegendaris de Roma i lligava la gens Júlia amb els herois troians. Segons Virgili, August era un descendent d’Enees.

Ovidi, el Poeta Desterrat

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona l’any 43 aC. Pertanyia a una família benestant que el va enviar a Roma per acabar els seus estudis i formar-se en l’art de la retòrica. També va anar a Grècia i Àsia, on va completar la seva formació humanística. Quan va tornar a Roma va ocupar alguns càrrecs polítics, però ho va deixar per consagrar-se a la poesia. Ovidi va convertir-se en un poeta d’èxit, fins que August el va desterrar (8 dC) a Tomis. Les causes poden ser:

• Carmen (poema): Es refereix a l’Art Amatòria, el seu contingut eròtic i sensual que va molestar August, que s’havia proposat regenerar els costums de la corrupta societat romana.
• Error: Involuntàriament es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d’August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, també desterrades.

• Va viure l’època de l’emperador August (segle I aC - segle I dC).
• Va formar part del cercle de Messal·la Corví, un grup allunyat dels objectius polítics de l’emperador August. Tots ells eren poetes elegíacs i les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims.

Obres d'Ovidi

La major part pertanyen al gènere de la poesia elegíaca, que són composicions escrites en dístics elegíacs, en les quals el poeta expressa els seus sentiments més íntims. També va escriure poesia èpica, en hexàmetres, i una tragèdia: Medea, de la qual només n'han arribat dos fragments.

Obres de Joventut (Últim Quart del Segle I aC)

• Amors (Amores): Poemes elegíacs que descriuen les situacions més habituals que es donen en una relació amorosa, dedicats a Corinna (la seva possible amant).
• Heroïdes (Heroides): Cartes imaginàries escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents. Ovidi apareix com un gran coneixedor de l’ànima femenina i fa un repàs dels sentiments amorosos d’una dona.
• Art Amatòria (Ars Amandi): Poema didàctic per a amants. Format per tres llibres escrits en dístics elegíacs:
  • Primer i Segon: Destinat als homes, amb tècniques de seducció, consells sobre llocs on es pot conquistar una dona i com actuar per preservar una dona seduïda.
  • Tercer: Destinat a les dones, amb consells per gaudir d’una bona aparença femenina i parla dels perills de la gelosia.

  Va ser considerada amoral per la classe dirigent:

  • Desafavoria la reforma moral amb què August pretenia lluitar contra el relaxament dels costums que hi havia a Roma i que incloïa lleis i propaganda a favor del matrimoni.
  • La classe dirigent veia reflectits els seus vicis i immoralitats en l’obra.
• Remeis contra l'Amor (Remedia Amoris): Dona consells a homes i dones sobre com alliberar-se dels mals d’amor, fins a eliminar la passió amorosa.
• Receptes de Bellesa (Medicamina Faciei Feminae): Receptes de cosmètica.

Obres de Maduresa (1 aC - 8 dC)

• Metamorfosis (Metamorphoseon): 15 llibres escrits en hexàmetres dactílics sobre la mitologia grega i romana popular de l’època d’Ovidi, des de la creació de l’univers fins a la divinització de Juli Cèsar. Els personatges que en surten més mal parats són les dones, que se sotmeten a les voluntats dels déus i d’homes. Es tracta d’un poema epicodidàctic: barreja poesia èpica i poesia didàctica.
• Fastos (Fasti): Poema inacabat, escrit en versos elegíacs, que explica l’origen dels mesos i les festes religioses del calendari romà. També proporciona informació astronòmica i agrícola de cada estació. Només comprèn de gener a juny.

Obres des de l'Exili

• Tristes (Tristia): 5 llibres d’elegies escrites a l’exili, on insinua les causes del seu exili i recorda el seu comiat de Roma, menciona les dificultats del viatge i es queixa de les incomoditats del viatge i del lloc on es veia obligat a viure. (Cartes sense destinatari).
• Pòntiques (Epistulae ex Ponto): Expressa les mateixes circumstàncies que l'obra anterior, però dirigides a la seva dona i als seus amics, als quals demana que intercedeixin per ell davant d'August i que l’informin dels fets de la capital.

Gèneres Literaris Romans: Elegia i Èpica

• Elegia: A partir de models grecs en els quals l’elegia s’utilitzava per tractar temes socials i polítics, els autors llatins desenvolupen altres temes referits a l’amor, la vida i la mort. El màxim exponent és Ovidi.
• Èpica: Manifestació literària en què es narren esdeveniments o fets heroics. Es van adoptar, i fins i tot traduir, textos grecs. Els autors més importants són Virgili i Ovidi.