Poesia valenciana segle XX: simbolisme, avantguarda i realisme

Context i tendències poètiques

La poesia va seguir les tendències anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i l’avantguardista. Una poesia hermètica que connecta amb les preocupacions metafísiques i religioses de l’època.

Poesia simbolista

Poesia simbolista: influència de Carles Riba. Destaca la metàfora i el símbol i autors com Xavier Caso i Josep Carner des de l’exili.

Poesia avantguardista

Poesia avantguardista: experimenta amb el llenguatge i amb recursos visuals; destaca Joan Brossa. A la seva obra és present la denúncia social.

Anys 60: realisme social i actitud poètica

A partir dels anys 60 destaquen Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Pere Quart amb el realisme social. L’exposició de la realitat, amb la cruesa, serveix per a la denúncia de les injustícies causades per la dictadura. Aquesta etapa es caracteritza per una actitud profètica del poeta, la descripció de realitats amargues de la guerra i la postguerra; el destinatari és la societat i la poesia esdevé narrativa.

Es va formar un grup de cantants, Els Setze Jutges, amb figures com Raimon, Lluís Llach i Joan Manuel Serrat. Van ser perseguits per la censura a causa de la intenció política de les seves cançons.

Els últims anys del franquisme i la transició estan dominats per joves poetes que tenen en comú el rebuig del realisme i un afany d’experimentar amb el llenguatge. Destaquen Mercè Marçal i Josep Piera.

Vicent Andrés Estellés: obra i trets

L’obra de Vicent Andrés Estellés va tenir gran difusió durant els anys 70.

Durant els anys 50 publica Ciutat a cau d’orella, obra on és present la misèria de la postguerra. El poeta se’ns mostra com un cronista de la realitat: les vivències del poble són les vivències del poeta. Hi trobem els trets temàtics dels poetes de postguerra de tradició simbolista, però amb un estil propi de la poesia realista.

Al Llibre de meravelles el poeta vaga per la València de postguerra i, als anys 75, redacta l’obra Mural del País Valencià, on domina l’alegria i l’orgull de ser valencià.

Trets principals de la poesia d’Estellés

• L’exposició crua de la realitat quotidiana: fam, mort, amor, sexe i el dol de la postguerra.
• Estil col·loquial elevat a categoria de llengua literària.
• Referències a la cultura popular, la ironia i la paròdia.
• Teatralitat i narrativitat: la poesia explica històries que formen part de la cultura de l’entorn.

Salvador Espriu: evolució i característiques

L’obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar des de l’existencialisme fins a una poesia més realista.

En l’existencialisme destaca l’obra Cementiri de Sinera, on el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país.

En el realisme social, als anys 60 publica La pell de brau, on apareix la guerra entre germans i la demanda de pau, perdó i tolerància, envoltades d’una simbologia d’arrels hebraiques.

Característiques de la poesia d’Espriu

• Densitat i hermetisme amb símbols procedents del món antic.
• Aparició de mots que esdevenen símbols, relacionats amb la mort i amb la llengua.
• Temes recurrents: la mort d’éssers estimats, la llengua i el compromís del poeta amb el seu poble.
• Ús de la ironia, la sàtira i la recreació mitològica com a recurs per satiritzar, denunciar i moralitzar.