Poesia Valenciana del Segle XV: Ausiàs March, Roís de Corella i Més

Poesia Valenciana del Segle XV

Jordi de Sant Jordi (c. 1390-1425)

Poeta cortesà nascut a València a finals del segle XIV. Participà en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim. De la seua obra es conserven 18 poemes, principalment de tema amorós, amb una actitud lírica sincera i humana. La seua poesia mostra l'evolució de la poesia cortesana trobadoresca i una aproximació a l'humanisme a través del Cançoner de Petrarca.

Ausiàs March (1397-1459)

Provenia d'una família de la petita noblesa valenciana. Com a cavaller, participà en la campanya militar d'Alfons el Magnànim i fou recompensat amb territoris i privilegis. Es casà amb Isabel Martorell i, després de la mort d'aquesta, es veié involucrat en plets on defensà els seus drets com a senyor feudal. Posteriorment, contragué matrimoni amb Joana Escorna, qui també morí sense deixar-li descendència.

March inicia la ruptura amb la poètica trobadoresca: abandona la llengua occitana i la seua poesia és més profunda i sincera, amb una intensitat i expressivitat reforçada per l'ús de comparacions i metàfores. Tot i això, encara trobem alguns tòpics trobadorescos com la identitat anònima de la dama i un cert vassallatge amorós.

La dama dels trobadors era una senyora feudal, superior en jerarquia; la donna angelicata dels poetes italians era noble de cor; la dona d'Ausiàs March té una dimensió més humana: amb virtuts, defectes, sentiments i contradiccions.

De l'obra d'Ausiàs March es conserven 128 poemes, dividits en cants d'acord amb la temàtica:

• Cants d'amor (76 poemes subdividits en cicles): teoritza sobre l'amor i considera tres tipus d'amor: l'amor sensual (dominat pel desig), l'amor fi (intel·lectual i espiritual) i l'amor conjugal (interessos quotidians).
• Cants de mort (6 poemes): es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima, l'existència de la mort, etc.
• Cants morals: analitza introspectivament els sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
• Cants espirituals: poema religiós de 224 versos en què s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats comesos.

Quant a l'estil, els versos són durs i intensos, molt condensats semànticament. Empra una llengua poètica culta, a més d'una gran varietat de recursos literaris.

Jaume Roig (1400?-1478)

Va ocupar diversos càrrecs, com a conseller de la ciutat, examinador de metges i administrador d'un hospital a València. A més, va ser considerat un prestigiós metge valencià. Es casà amb Isabel Pellisser, amb qui va tenir sis fills.

Quan arriba la pesta a València es trasllada a Callosa d'en Sarrià, on va començar a escriure la seua obra: L'espill.

Aquesta obra és una narració en versos apariats de 4 síl·labes o noves rimades, partides. Empra un llenguatge popular i molt ric.

L'obra consta d'un prefaci, on dóna consells i exemples a joves i vells perquè desconfien de les dones. També consta de quatre capítols: en el primer narra les seues aventures des que mor son pare; en el segon, exposa els seus fracasos sentimentals per la maldat de les dones; en el tercer, vol casar-se però se li apareix el savi Salomó, qui critica les dones; i en el quart, decideix dur una vida retirada a València, dedicada a Déu.

La temàtica és misògina: acusa totes les dones, menys la Mare de Déu i la seua esposa, de tota mena de maldats, sobretot les relatives als "pecats carnals". També hi ha una crítica social i mostra els costums propis del segle XV.

Joan Roís de Corella (1435?-1497)

Nasqué probablement a Gandia i provenia d'una família noble relacionada amb Ausiàs March. Adquirí una sòlida formació humanística i arribà a ser mestre en teologia. Malgrat la vocació religiosa, visqué diverses relacions amoroses que es reflecteixen en la seua obra, en la qual conreà la poesia i la prosa.

Com a poeta, fou autor de poesia religiosa, poesia circunstancial i una poesia amorosa sincera i personal amb elements sentimentals autobiogràfics.

El seu estil, culte, retòric i musical, mostra la seua formació i les seues aspiracions humanistes. Els seus versos segueixen l'accentuació del decasíl·lab provençal, encara que de vegades segueix el model italià.