Poesia trobadoresca i Ramon Llull: orígens i gèneres

1. Origen de la poesia culta

La poesia culta en llengües romàniques neix a Occitània, en llengua provençal, i a Galícia, en galaicoportuguès. Els poetes catalans van seguir els trobadors occitans i els poetes castellans van seguir els passos dels trobadors gallecs. Aquesta lírica es conrea als segles XII i XIII.

2. Gèneres principals de la lírica trobadoresca

La cançó del fin'amor és un gènere molt característic de la poesia trobadoresca; es tracta d'un cant de l'exaltació amorosa i un cant que exalta la vida de la cort. El trobador assumeix el paper de vassall que manifesta el seu amor a la dama i li suplica un gest de reconeixement. Reprodueix l'amor feudal. La dona cantada era, segons el codi trobadoresc, sovint la muller d'un senyor feudal. L'última estrofa és més curta i es diu tornada.

L'alba i la pastorela: L'alba expressa el dolor que senten els amants en veure arribar la llum del dia a través del cant d'un ocell. L'alba suposa la separació dels amants, que passaven la nit furtivament per evitar ser descoberts.

Sirventés: És el gènere més característic de la poesia de guerra. Hi ha diferents tipus de sirventés: de caràcter personal, on un senyor feudal manifesta l'odi cap a un altre; polític, on es tracta dels esdeveniments del moment; i moral, que tracta dels costums socials.

El plany: Cançó fúnebre en què el trobador elogia el difunt (rei o senyor feudal) i expressa el dolor per la seva mort. Podia acabar amb una súplica per obtenir la seva ànima.

3. La 'Viadeira' i Cerverí de Girona

L'autor de la 'Viadeira' o la 'cançó de camí' és Cerverí de Girona. En la 'Viadeira' Cerverí imita l'estil i els temes de la poesia popular. Presenta l'estructura de cançons de camí que la gent cantava per cansar-se menys durant el viatge.

4. Textos antics en català: 'Cants de Ramon'

Els textos més antics en català són els 'Cants de Ramon' de Ramon Llull, que eren poemes de caràcter autobiogràfic. Els escriu l'any 1299.

5. Qualitats de Ramon Llull com a escriptor

Qualitats de Llull com a escriptor: Llull és considerat l'autèntic creador del català literari. La llengua catalana, en la seva obra, presenta per primera vegada una sintaxi ben organitzada, plena de matisos, i un gran lèxic.

6. Finalitat i obres de Llull

Llull vol transmetre a través de la seva literatura que el cristianisme és la religió veritable. Ell explica la seva art a través de la qual es demostren les grans qualitats cristianes. Això el va portar a diversos problemes amb savis musulmans i fou empresonat diverses vegades.

Una obra narrativa: 'Llibre d'Evast i Blanquerna' parla de la vida d'un home que vol viure cristianament. Renuncia al món i busca en el món el grau perfecte de cristianetat. Passa per diversos càrrecs eclesiàstics i, poc a poc, anirà reformant alguns aspectes cristians. Blanquerna no troba la perfecció en la vida del papa; ell renuncia al papat i es fa ermità, retirat del món. Compleix una vida contemplativa. Més endavant es fa mestre d'ermitans i escriu una obra mística fonamental: 'Llibre d'Amic e Amat'.

El 'Llibre d'Evast i Blanquerna' proposa una reorganització global de la societat, respectant l'estructura jeràrquica i la concepció teocràtica del món. Presenta un viatge espiritual i doctrinal a través dels grans temes del saber cristià medieval. De fet, és una novel·la autobiogràfica utòpica, perquè és el relat de vida que Llull hauria volgut tenir. Hi abunden històries morals anomenades exempla.

7. Activitat de classe: fragment i diàleg

A classe hem treballat un fragment del 'Llibre d'Evast i Blanquerna' on hi ha un diàleg entre un escuder, que es lamenta que el seu cavaller està fent falsa penitència en un monestir, i Blanquerna. Caminant pel bosc troben Blanquerna, amb qui mantenen un diàleg ric en exemples i semblances.

8. El 'Llibre de les bèsties' com a faula política

El 'Llibre de les bèsties' (capítol setè del 'Llibre de les meravelles') és una faula política que té com a objectiu que el protagonista admiri la creació de Déu i aprengui les veritats cristianes. Està inspirada pels apòlegs de tradició oriental: les bèsties conformen una societat jeràrquica, debaten política i fan aliances per defensar els seus interessos.

Tres principis clau en el text: defensa de l'organització jeràrquica feudal; condemna de les ambicions polítiques que puguin alterar l'ordre establert; i, en tercer lloc, la necessitat que tot monarca tingui un equip de govern just i eficaç. En el text llegit a classe es pot veure una característica fonamental: els animals desperten traïcions i alimenten ambicions personals.

9. Les quatre grans cròniques del segle XIII

Les quatre grans cròniques són del segle XIII. Les cròniques dels reis són aquelles que van ser dictades pels reis (per exemple, Jaume I el Conqueridor i Pere). Aquestes presenten les característiques d'un llibre de memòries i d'una autobiografia. L'objectiu era fer publicitat, posant en relleu les grans gestes dels monarques, autèntics herois que compleixen grans accions militars.