Poesia Trobadoresca i Ramon Llull: Llegat Literari i Lingüístic Català

Poesia Trobadoresca: Orígens i Característiques

La poesia trobadoresca nasqué a Occitània a la primeria del segle XII, arrelada en una visió del món pròpia de la societat feudal. La veu poètica era la del trobador, compositor de la lletra i música de les cançons en què oferia amor i vassallatge a la dama feudal.

La Fin'amors o Amor Cortès

Els trobadors desenvoluparen un codi, la fin'amors (o amor cortès), un amor espiritualitzat oposat a la falsa amor. Els protagonistes pertanyien a la noblesa i el tipus de relacions que hi havia entre ells ens mostra els valors de la societat feudal.

El trobador es declarava servidor, fidel i lleial a la dama, a la qual considerava un ésser superior. Ella havia de ser casada; per tant, era un amor prohibit que s'havia d'ocultar de la gelosia del marit. Al triangle amorós s'afegien els lausengiers (envejosos o difamadors), els quals revelaven la relació prohibida. Per aquest motiu, el trobador ocultava el nom de la dama i feia servir el senyal. També hi havia dones autores de poesia trobadoresca, conegudes com a trobairitz.

Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat Lingüístic

La seva obra tingué molta importància en el desenvolupament de la nostra llengua escrita. Llull fou el primer escriptor europeu a fer ús d'una llengua romànica per a tractar temes cultes.

Biografia de Ramon Llull

Nasqué el 1232 a Mallorca en una família noble. Educat com a cavaller i casat amb Blanca Picany, va tenir dos fills. Tingué una visió de Jesucrist crucificat, la qual l'impulsà a desprendre's dels béns, abandonar la família i començar una vida religiosa dedicada a Déu i a la difusió del cristianisme.

Ideals i Missió de Llull

Tres ideals guiaren el seu treball:

• La tasca missionera i la conversió dels infidels.
• La composició de llibres doctrinals.
• La sol·licitud a papes i reis de la fundació d'escoles i monestirs per a la formació de futurs missioners.

Dedicà nou anys a la seva formació i viatjà per difondre la seva Art entre cristians i musulmans per a convertir-los a la fe cristiana.

L'Aportació Lingüística de Ramon Llull

Utilitzà quatre llengües:

• Occità: per a la poesia trobadoresca en la seva joventut.
• Llatí: per a accedir a totes les capes socials.
• Català: per a qualsevol temàtica.
• Àrab: per a la conversió dels infidels.

Llull va morir a Mallorca el 1316. Escrigué més de 300 obres (...).

Davant la manca d'un vocabulari tècnic per a anomenar conceptes que fins aleshores només s'havien expressat en llatí o àrab, Ramon Llull realitzà una important tasca de creació lèxica, incloent: paraules patrimonials, neologismes, cultismes, paraules derivades del llatí i arcaismes.

La sintaxi de Llull empra elements cultes (construccions llatines, relatius...) i populars (fórmules afectives, diminutius...). L'aportació a l'estàndard literari català fou decisiva, ja que la prosa es trobava en un estat de romanç incipient i titubejant i es restringia a la producció de textos jurídics, històrics o religiosos.