Poesia Trobadoresca i Ramon Llull: Guia Essencial

Poesia Trobadoresca (1100-1300)

Anomenem poesia trobadoresca la que es va escriure entre els anys 1100 i 1300.

L'Amor Cortès

El tema principal n'és l'amor cortès, un concepte literari on la dona és idealitzada i vista com un ésser superior.

Gèneres Trobadorescs

• Cançó: De temàtica amorosa, generalment feliç.
• Alba: Poema on els amants s'han de separar després de passar la nit junts.
• Pastorel·la: Narra trobades, sovint amoroses, entre un cavaller i una pastora.
• Sirventès: Poema de crítica política, social o personal.
• Plany: Poema escrit per expressar dolor per la mort d'algú.
• Tensó: Debat o discussió poètica entre dos trobadors.

Els Trobadors

Els trobadors pertanyien generalment a la classe alta; n'hi va haver fins i tot reis (com Alfons I el Cast i Pere el Gran) i nobles, juntament amb figures destacades com Cerverí de Girona i Guillem de Cabestany.

Tòpics Literaris Comuns

Els tòpics o llocs comuns són expressions i temes recurrents en la literatura:

• La mort: De vegades es representa amb el símil del riu (vita flumen).
• El pas del temps (tempus fugit): En molts poemes, la vida es descriu com el recorregut d'un viatge (homo viator).
• L'amor: Sovint causa dolor, però es presenta com un dolor plaent (oxímoron).
• Locus amoenus: Descripció d'un lloc idealitzat i agradable, sovint un paisatge natural, propici per a la reflexió o l'amor.
• Ubi sunt? (On són?): Pregunta retòrica sobre el destí de les persones o coses del passat, reflexionant sobre la fugacitat.

Llengua i Difusió

El trobador componia els seus poemes en llengua vulgar (no en llatí), tractant diversos tòpics, però generalment evitant els religiosos. La llengua principal de la poesia trobadoresca fou l'occità (també anomenat provençal).

El joglar era l'intèrpret que recitava o cantava aquests poemes davant del públic. Tot i que alguns podien tenir una bona preparació artística, sovint eren analfabets.

Ramon Llull (c. 1232 - 1316)

Biografia i Conversió

Ramon Llull va néixer a Mallorca cap al 1232-1235. Va rebre una educació aristocràtica a la cort de Jaume I i va ser senescal (cap de l'administració) de l'infant Jaume, futur rei Jaume II de Mallorca. Fou un bon coneixedor de la lírica trobadoresca i, en la seva joventut, va compondre cançons de fin'amors en llengua occitana.

L'any 1263 va experimentar una profunda crisi religiosa i una sèrie de visions que el van portar a abandonar la vida cortesana ("la crida de Déu"). Entre 1265 i 1274, es va retirar per fer vida contemplativa. Durant aquest període, va estudiar filosofia, ciència, llatí i àrab.

Objectius i Obra

Llull tenia dos grans objectius:

• La creació de l'Art (Ars Magna), un sistema filosòfic-teològic per demostrar racionalment les veritats de la fe cristiana.
• L'expansió del cristianisme, especialment la conversió dels musulmans i jueus, a través del diàleg i la raó.

Com a missioner, va viatjar per Europa i el nord d'Àfrica intentant convertir els infidels. Com a escriptor, va deixar una obra vastíssima (més de 250 llibres), sovint escrita en català, llatí i àrab, amb l'objectiu principal d'explicar i difondre la seva Art. Com a intel·lectual, es va relacionar amb papes (com Nicolau IV i Celestí V) i reis per promoure els seus projectes missioners i acadèmics.

Novel·les Destacades

Dues de les seves novel·les més importants són:

Llibre d'Evast e Blanquerna

Narra la vida de Blanquerna, un home que des de jove vol viure com un cristià perfecte. Renuncia al món i inicia una recerca per trobar el màxim grau de perfecció cristiana. Passa per diversos estats de vida (monjo, abat, bisbe, papa) i, en cadascun, aconsegueix introduir profundes reformes. Finalment, no troba la perfecció desitjada en la vida papal i, un cop ho ha reformat tot, renuncia al papat i es fa ermità. És considerada una novel·la utòpica i un model de vida cristiana.

Llibre de Meravelles (o Fèlix)

Narra el viatge iniciàtic d'un jove anomenat Fèlix, que abandona casa seva per recórrer el món. Mentre viatja, Fèlix es meravella de tot el que veu i admira la creació de Déu, aprenent sobre l'ordre diví del món. A través de les converses de Fèlix amb diversos personatges i filòsofs, Llull busca ensenyar les veritats de la fe cristiana i refutar errors filosòfics.