Poesia Trobadoresca: Orígens, Temes i Gèneres

Relació de vassallatge

La poesia amorosa trobadoresca és una transposició de les relacions feudals de vassallatge que imperaven en l'àmbit social de l'Edat Mitjana a les relacions amoroses. La dama és bonica i delicada com una divinitat, però no fa concessions a l'home. Per això ell, l'amant, se sent rebutjat, allunyat de la dama que estima, el seu vassall i servidor fins a la mort. Li promet fidelitat eterna, emmalalteix d'amor i, davant del seu menyspreu, diu que es mor d'amor.

Trobador i música

La poesia trobadoresca era cantada i acompanyada amb un instrument musical. El trobador també era músic i podia procedir de qualsevol classe social. El trobador componia poemes perquè algú, o ell mateix, els cantessin davant d'una cort amb dames i cavallers. També en componia la melodia.

El joglar

El trobador no sempre feia conèixer ell mateix les seves composicions. Els senyors llogaven els joglars que feien vida nòmada i eren cantants i músics. Hi havia joglars que estaven al servei d'un trobador. Cobraven per fer-ne conèixer les cançons. La poesia trobadoresca presenta també un vessant que avui anomenaríem de propaganda política.

El poema trobadoresc escrit

Llengua i estil

Els poemes lírics que componien els trobadors no tenien res a veure amb els llarguíssims poemes èpics, de mètrica irregular i rima assonant. La poesia trobadoresca va ser escrita en llengua provençal.

Mètrica

Els poemes trobadorescos són formalment perfectes. Els trobadors van consolidar el sistema rítmic actual. Recompte sil·làbic i distribució d'accents. Molt estrictes amb l'ús de la rima.

Gèneres

La nova concepció de l'amor, no és l'únic tema de tota la poesia provençal. Cançó i sirventès.

• Cançó: poema de tema amorós que l'amant adreça a l'estimada. Cada trobador feia servir un senyal a cada poema per a la seva dama, i era l'única que sabia que aquelles cançons li estaven dedicades. La majoria tracten sobre la soledat dels amants i la distància que els separa, encara que no es tracta d'un amor platònic. La cançó anava acompanyada d'una melodia que havia de ser original. També hi va haver dames que van escriure cançons trobadoresques pels seus amants. Inclou subgèneres:
  • Lescondic - El trobador es defensa de les acusacions que han escampat els envejosos.
  • La dansa - La cançó ha estat escrita per a cor i solista amb l'objectiu de ser ballada.
  • La pastorel·la - La dama presentada és una pastora, de la qual s'enamora un cavaller.
  • L'alba - Descriu la separació dels amants que han passat la nit junts i es separen quan surt el sol, l'alba.
• Sirventès: Poema de compromís polític que pot comprendre acusacions personals, atacs directes i insults contra una persona, consells morals, crítiques de costums i d'institucions... Els sirventesos són un bon exemple de comportaments socials de l'època i ens demostren que la poesia servia de mitjà de comunicació d'idees. Subgèneres:
  • El plany - lament per la mort d'un amic, d'un senyor o del protector.
  • La tençó - Debat poètic entre dos trobadors que alternen la veu d'estrofa en estrofa per demostrar qui és més bon poeta.

Dos-cents anys de trobadors

Els poemes trobadorescos més antics que es conserven daten de l'any 1100 i els va escriure Guilhem de Peitieu. També van escriure poemes trobadorescos molts poetes de França, Itàlia, Anglaterra i Catalunya.

Trobadors catalans:

• L'Ensenhamen de Guerau de Cabrera.
• El rei Alfons el Trobador.
• Berenguer de Palol.
• Guillem de Berguedà.
• Ramon Vidal de Besalú.
• Cerverí de Girona.

Naixement de les llengües romàniques

Del llatí a les diverses llengües romàniques

Al segle V, desapareix l'imperi Romà, i el llatí que els romans havien implantat a tota la conca del Mediterrani va anar evolucionant d'una manera diferent a cada zona. I així, es van crear diverses llengües romàniques. El llatí es va conservar com a llengua de cultura gràcies a l'Església que la va fer la seva llengua oficial durant tota l'Edat Mitjana. Sobre el segle VIII és l'època del naixement de les llengües romàniques. Encara que només es feien servir en la comunicació oral. Les obres literàries encara s'escrivien en llatí. L'any 813 el Concili de Tours va recomanar a l'església que els sermons es fessin en romanç o llengua vernacla, perquè el poble ja no entenia el llatí.

Primers textos en llengua catalana

El primer text escrit en català que es coneix data de la primera meitat del segle XII Llibre jutge. Però el primer gran document que s'ha conservat, pertany a l'àmbit religiós, són les Homilies d'Organyà. Es van trobar a la parròquia d'Organyà. Daten del final del segle XII. Es pot considerar un text amb un caire literari. La podem qualificar com la primera manifestació escrita de la literatura catalana.

Naixement de les literatures romàniques

Èpica, lírica i roman

Tota la literatura culta europea de l'Edat Mitjana es feia en llatí i se centrava en l'àmbit religiós. Entre els segles XI i XII es van crear paral·lelament dos gèneres literaris en llengües romàniques que reflectien la societat feudal: l'èpica i la lírica. L'èpica (d'autor anònim i recitada) i la lírica (d'autor conegut i cantada). Gèneres escrits en vers que joglars o trobadors donaven a conèixer. Entre els segles XII i XIII va néixer un altre gènere literari en llengua romànica: el roman. Gènere escrit per ser llegit, no recitat ni cantat. Aviat es va començar a escriure en prosa.

El roman

Els joglars que cantaven poemes trobadorescos en provençal van divulgar uns relats extrets d'unes novel·les franceses que explicaven la història d'un rei bretó llegendari: Artús. Relats molt diferents dels de la poesia èpica i no tracten de fets reals, sinó imaginaris. El creador dels primers romans és Chrétien de Troyes. Va ser imitat, copiat i seguit durant segles de manera que la llegenda artúrica va influir moltes de les novel·les de la història literària. Com Ramon Muntaner. Tirant lo Blanc.

Poesia trobadoresca

Amor de la poesia trobadoresca

Les cançons de gesta en llengües romàniques expliquen episodis de les lluites entre els exèrcits cristians i els exèrcits àrabs i presenten sempre un protagonista principal que es converteix en mite. El roman, en canvi, presenta una societat una mica més refinada i inventa l'ideal cavalleresc dels bons costums, bondat, delicadesa i educació. Al segle XI es va crear un altre gènere literari: la lírica trobadoresca. Va néixer a les corts d'Occitània. Nova concepció de l'amor: la dona no és només un objecte de desig, sinó que els cavallers s'han de guanyar el seu amor. La dona crea l'amor cortès i obliga l'home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home es troba sol davant d'un amor pràcticament impossible. Per primera vegada en una llengua romànica, el provençal, l'home expressa tots els seus dubtes, la seva tristesa i soledat en forma de poesia; naixement de la poesia trobadoresca.