Poesia Trobadoresca: Orígens, Estils i Gèneres

La Poesia Trobadoresca: Orígens

La poesia és el gènere més antic. Tot era en forma de poema, fàcil de memoritzar. Al sud de França, Occitània, es va desenvolupar la poesia trobadoresca a partir del segle XI amb Guillem d'Aquitània, el primer trobador documentat. Va ser un auge juntament amb la matèria de Bretanya. Quan els càtars van perdre la guerra, van emigrar cap a Itàlia i alguns cap a Catalunya.

El poema més llarg fins ara és Epic of Manas, amb 553.500 versos, i encara s'està escrivint. Va començar als segles XVI-XVII i s'ha enriquit amb nous vocabularis i versos al llarg dels segles. La rima és una invenció europea de l'època medieval.

Tipus de Compositors Medievals

Poetes

Componen poesia en llatí.

Trobador

Compon poesia en llengua vulgar.

Joglar

Interpreta les composicions amb música i balls.

Documentació i Cançoners

La poesia trobadoresca està ben documentada gràcies als cançoners, llibres que conserven textos, biografies d'autors (sovint llegendàries) i la música de la poesia. Alguns cançoners es deien Vida e razos.

Expansió de la Poesia Trobadoresca

Des d'Occitània, la poesia trobadoresca es va expandir a la Toscana (trovatore), França (trouvère), l'Imperi Germànic (Minnesinger), Sicília, Aragó, Galícia i Lleó. A Sicília i Toscana va néixer la poesia italiana.

Llengua i Evolució

La poesia trobadoresca va començar en occità, occità catalanitzat i català occitanitzat, evolucionant cap al català pur. La cultura cortesana del sud de França va desenvolupar aquesta literatura vulgar, incloent cançons eròtiques en llatí.

Influències i Koiné

Els trobadors i joglars aprofitaven melodies religioses existents. La llengua vulgar (occità) va perdre importància, però va ser la base lingüística per a les composicions dels trobadors, conegudes com a koiné, una llengua comuna creada per a ser entesa arreu. La primera koiné va ser la de l'Imperi Bizantí.

Tòpics Literaris

Midons

La dama, situada al cim de la piràmide social, és anomenada Midons (el meu senyor). El trobador és a la base i s'anomena senyor o Gilós. El lauzangier és l'espia del senyor.

Fin'amors

Amor cortès, desenvolupat a les corts.

Graus d'Iniciació dels Trobador

• Fenhedor: Tímid, no revela el nom de la dama.
• Pregador: Suplicant, parla a la dama i li demana favors.
• Entenedor: Correspost, la dama li presta atenció amb un regal (penyora).
• Drutz: Amic/Amant, ha consumat la relació.

Estils dels Trobador

• Trobar leu o pla: Estil senzill i natural.
• Trobar clus: Estil artificial i difícil en el significat de les paraules.
• Trobar ric: Estil artificial amb rimes i estructures complicades.

Gèneres Trobadorescos

Amb Música

• Balada: Amb refrany, acompanya un ball.
• Dansa: Amb refrany, format per 8 versos.

Debats

• Tençó: Debat poètic entre dos o més trobadors.
• Partiment o joc partit: Debat amb solucions oposades.

Contingut

• Cançó: Relació amorosa entre el trobador i la dona.
• Alba/Albada: Tristesa dels amants en separar-se a l'alba.
• Pastorel·la: Relació del trobador amb una pastora (no és un gènere trobadoresc pur).
• Sirventès: Ataca algú o canta gestes bèl·liques.
• Plany: Lament per la mort d'algú.

Guillem de Berguedà va escriure un sirventès contra Ponç de Mataplana i després un plany per la seva mort, Consirós cant e planc e plor, considerat un dels millors de la literatura catalana. Els Jocs Florals van sorgir a Tolosa al segle XIII, competicions poètiques recuperades a Barcelona el 1859.