Poesia Trobadoresca: Orígens, Característiques i Autors
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,66 KB
La Poesia Trobadoresca
Orígens i Expansió
La poesia trobadoresca va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de Gàl·lia (sud de França). Des d'aquí es va estendre a altres terres al llarg del segle XIII, com Catalunya i el nord d'Itàlia. Es va desenvolupar durant els segles XII i XIII.
El primer trobador conegut va ser el duc Guillem IX d'Aquitània.
Novetat en el Món Romànic
El seu naixement va suposar una novetat en el món romànic:
Poesia anterior al segle XII | Poesia trobadoresca | ||
Existia | Poesia culta escrita en llatí | És | Poesia escrita en llengua vulgar (occità) |
Poesia èpica (narrativa i de tema heroic) | Poesia lírica | ||
Poesia popular, anònima | Majoritàriament, autor conegut |
El Trobador: Poeta i Músic
Trobador: Autor de poesia lírica provençal. El seu nom deriva del verb trobar en el sentit de "crear literàriament". No se'ls anomenava poetes perquè aquesta paraula estava reservada per als autors de poesia culta en llatí. Els trobadors escrivien les seves composicions en llengua vulgar.
El trobador era l'autor de la lletra de la poesia i de la música que l'acompanyava (amb un instrument). Per tant, era poeta i músic.
Era una persona culta, havia de saber música i les tècniques de versificació, que eren molt rígides.
Vivia del seu ofici i desenvolupava la seva activitat a les corts dels grans senyors, dels quals rebia recompenses i protecció. Per això, la lírica trobadoresca era cortesana, ja que es desenvolupava en les corts.
Alguns senyors feudals, reis i prínceps també eren trobadors. També hi havia trobadors humils.
Al segle XIII, la poesia trobadoresca arriba a Catalunya (Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Alfons I).
Cançoners, Vides i Razós
Composicions dels trobadors:
- Recollides en cançoners medievals, on també hi ha textos en prosa:
- Vides: petites biografies de trobadors. Jaufré Raudel es va fer famós a través de la seva vida.
- Razós: expliquen el motiu que va impulsar un trobador a crear un poema determinat.
- Eren difoses per uns músics-cantants, els joglars:
- Interpretaven les poesies dels trobadors.
- Eren els seus ajudants imprescindibles.
- Hi havia senyors feudals o trobadors de prestigi que en tenien de propis.
- Eren l'intermediari entre el trobador i el destinatari del poema.
L'Essència de la Poesia Trobadoresca
Es desenvolupa en un context de feudalisme, en una societat jeràrquica (forma piramidal).
És la primera poesia culta en llengua romànica i temàtica profana (amor, guerra i vida quotidiana dels nobles).
És una alternativa a la poesia escrita en llatí, que era religiosa.
Tocava temes i ideals propis de la societat feudal (amor i guerra).
L'Amor Cortès: Un Reflex del Feudalisme
Va traslladar les relacions de vassallatge pròpies del feudalisme al terreny de les relacions amoroses: l'amor cortès, que era el tema central de la poesia trobadoresca:
- Trobador: vassall de la dama, servidor. Se situa per sota d'ella. Li devia fidelitat, servei amorós i lleialtat. L'honora amb els seus poemes i li demana els seus favors.
- Dama (midons): no se li podia dir el nom, s'usava un pseudònim (senhal) per no despertar sospites. Noble, poderosa, rica, bonica i bona. Socialment per sobre. Estava casada i tenia drets jurídics i poder. La seva relació amb el trobador era adúltera.
- Marit (gilós): ésser malvat del qual s'han d'amagar. La dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l'havia triat lliurement (interès i imposició).
- Lausengiers (envejosos): espien la relació entre el trobador i la dama i expliquen al senyor qualsevol infidelitat. Són enemics del trobador.
Gèneres de la Poesia Trobadoresca
Poesia Amorosa
- La cançó: expressa lloances a la dama seguint l'amor cortès.
- Pastorel·la: diàleg amorós entre un cavaller i una pastora a la qual pretén enamorar.
- Alba: la canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seva dama. L'alba representa la seva separació i apareix l'amic del trobador que vigila que no hi hagi lausengiers a la vora.
Poesia d'Atac Personal
- Sirventès: poesia d'atac i crítica a un personatge. També serveix per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest.
Altres Temes
- El plany: el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic.
- La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (amor, literatura, política).
- La dansa: composició feta per ser ballada.
Principals Trobadors
Trobadors Occitans
Guillem IX d'Aquitània, Cercamón, Jaufré Raudel, Marcabrú, Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh.
Trobadors Catalans
Primers autors de poesia lírica a Catalunya. Els més importants, coneguts genèricament com "els tres Guillems": Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Cervera (Cerverí de Girona).
Guillem de Cabestany
La seva Vida proporciona l'única dada històrica: la seva dama es deia Saurimonda (1176). L'època del seu primer matrimoni correspon a l'inici d'ella com a destinatària de les seves poesies. Autor de La llegenda del cor menjat.
Cerverí de Girona (1259 - 1285)
Última figura del període trobadoresc. Va estar al servei dels reis catalans i del vescomte de Cardona com a trobador professional. Les seves poesies ens aporten, avui dia, dades polítiques d'aquella època. Era molt original.