La Poesia Trobadoresca: Orígens, Amor Cortès i Gèneres

La poesia de la Baixa Edat Mitjana està marcada per la doble influència àrab i cristiana present en aquella època. Al nord de la península Ibèrica (segle XII), on el predomini de l'àrab va ser molt breu, va nàixer la poesia trobadoresca. Originada a Occitània, la seva influència es va estendre més enllà (pels intercanvis culturals del Camí de Sant Jaume i la relació política amb els territoris veïns) arribant, sobretot, al nord d'Itàlia i a Catalunya. Mentre que a Al-Àndalus (centre i sud peninsular) es va desenvolupar una importantíssima tradició poètica en llengua àrab.

La poesia trobadoresca va tenir molta influència en el conjunt de la poesia europea, principalment perquè va ser un dels primers moviments poètics cultes en el qual es va usar de manera decidida una llengua romànica (occitana o provençal) en lloc del llatí.

Els Trobadors i Trobairitz: Autors i Intèrprets

Els autors i les autores que componien aquesta poesia rebien el nom de trobadors i trobairitz. Componien els poemes juntament amb la melodia, ja que estaven pensats per a ser cantats, acompanyats de música; els intèrprets eren els joglars. Els trobadors formaven una mena de xarxa europea d’escriptors, i hi havia des de reis i senyors fins a persones que no pertanyien a la noblesa.

L'Amor Cortès: Tema Central de la Poesia Trobadoresca

El tema principal de la poesia trobadoresca és l'amor, entès en el context de les relacions feudals que es donaven en l'ambient cortesà, vinculat a la noblesa. Per això es parla d'amor cortès, un reflex del món regit per les relacions de vassall-senyor de l'època. La veu poètica s'associa al trobador, que és una metàfora del vassall, mentre que la dona a la qual es dirigeix com l'estimada, és la imatge del senyor.

La Figura de la Dona en l'Amor Cortès

A la dona se la considera un ésser excel·lent, dotat de qualitats estètiques, morals i poder, ja que pot decidir si vol o no estar amb el trobador, que es posiciona com a suplicant. Majoritàriament, la senyora rebutja el trobador, ja que sol estar casada i no li correspon.

Gèneres de la Poesia Trobadoresca: Diversitat Temàtica

La poesia trobadoresca presenta una gamma extensa de gèneres, cadascun dels quals és regit per lleis pròpies que en determinen el contingut temàtic o les característiques formals:

• La cançó: És el gènere més important. El trobador es refereix a l'amant amb un senyal (nom secret) per a evitar dir el nom real de l'estimada. Les seves trobades sempre estan amenaçades pels aduladors (persones que els espien per explicar-ho tot als marits, plens de gelosia).
• La pastorel·la: Recrea trobades amoroses en el camp.
• La dansa i la balada: Gèneres en els quals el pes musical s’amplia al ball.
• L'alba: Parla d’una trobada amorosa nocturna i de la tristor que provoca separar-se quan surt el sol.
• El plany: Tracta sobre la mort d’algú.
• El serventès: És l'únic gènere trobadoresc en què el tema no és l’amor, sinó la lluita, l’odi, l’atac personal o la propaganda política.