La poesia trobadoresca i la literatura de Ramon Llull
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca era escrita en occità, al contrari de tots els poetes que escrivien en llatí.
L’amor cortes constava de unes relacions feudals entre un senyor i vassall, basades en la fidelitat. A la relació amorosa entre la dama i el trobador, la dama (midons) la avassalava el trobador (hom). Havien de mantenir la relació en secret i cada cop que el trobador volia referir-se a ella utilitzava una paraula o senyal. També hi havien espies que alertaven al gilós o marit dels afers de la dama i el trobador.
Autors: Guillem de Berguedà, Cervi de Girona, Raimon Vidal de Besalú.
Tipus de poesia trobadoresca
- La cançó: sempre dedicada a l’amor
- El sirventès: destinat a l’atac personal o la propaganda ideològica
- El plany: a lloar un personatge mort
- La pastorel·la: un cant als festeiges amorosos entre pastores i cavallers
- L’alba: dedicada a cantar al despertar dels amants que s’havien de separar a l’alba.
Ramon Llull
Ramon Llull va ser dels primers en utilizar una llengua neollatina i va escriure 234 títols. Concebia la literatura com un instrument per divulgar la seva ART per convertir els infidels a Crist, però tenia que seguir un mètode per la societat corrompuda. Ramon Llull era un geni que sabia de tot.
- Llibre d’’Evast e Blanquerna
- El llibre de les bèsties: narració simple amb finalitat didàctica, representada per animals
- El llibre d’Amic e Amat: conte una metàfora per llegir una per cada dia de l’any
Mitjans i article d’opinió
És un fet de l’actualitat, hi ha una editorial, no va signat, hi ha acudits que, a part d’il·lustrar, expressen també una opinió.
Són escrits per periodistes o escriptors de prestigi. Normalment el lector llegeix per la firma o per el tema que aborda. A vegades s’anomena col·laboració ja que l’autor col·labora amb una revista perquè amb la seva firma doni prestigi al mitjà. El lector no ha de tenir mai la sensació que l’opinió expressada és gratuïta o no està ben fonamentada.
La columna és una variant de l’article. Normalment té un lloc fix en el mitjà i es publica també amb una periodicitat fixa, cada dia, cada mes, etc. Es tracta d’expressar una opinió ben raonada amb arguments i proves. Són textos argumentatius i l’objectiu és convèncer al lector.
Figures literàries
Anàfora: Repeteix una o vàries paraules al principi del vers. Exemple: No perdono a la mort, no perdono a la terra. Hipèrbaton: Consisteix a alterar l’ordre lògic de la oració. Exemple: "Con tanta mansedumbre el cristal·lí Tajo en aquella part caminava, que pogueren els ulls el camí determinar a penes que portava" Ironia: Mitjançant el to de veu, diem el contrari del que es vol expressar. Exemple: Us heu lucit en el treball de matemàtiques. Antítesi: Consisteix a contraposar dos sintagmes frases o versos en cadascun dels quals s’expressen idees de significació oposada o contrària Símil: Consisteix a establir una relació de semblança a través d’una comparació. Exemple: Està fort com un roure.