Poesia trobadoresca i literatura medieval catalana: amor cortès i cavalleria

Poesia trobadoresca i societat feudal

La poesia trobadoresca: societat feudal — hi havia dues classes de persones en les societats feudals (els que manaven i no treballaven, i els que obeïen i es dedicaven a l'administració de les seves extenses propietats).

Per tal d'aconseguir el màxim rendiment econòmic, els senyors feudals van formar un grup de vassalls, i aquests estaven lligats de forma jeràrquica i ordenats mitjançant un jurament de fidelitat i dependència. El jurament de fidelitat era un pacte entre el vassall i el senyor feudal, que implicava el compromís del vassall de no actuar mai en perjudici del senyor.

Cultura cortesana

Cultura cortesana: les famílies feudals (corts) van adoptar una cultura pròpia, on el cavaller cortesà havia d'estar enamorat d'una dama; aquest havia de ser valent, generós, elegant i lleial. I així va néixer la poesia trobadoresca.

Trobadoresca (poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa). En les corts, hi havia més homes que dones, i les dones eren el centre; això feia que els homes (cavallers) fessin un homenatge a les dones.

La cançó d'amor cortès i trobadors

La cançó d'amor cortès: Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. Era un home agradable i famós per la cortesia, l'amor i el servei. Guillem de Cabestany era un dels trobadors que millor expressaven els sentiments de l'amor cortès.

(Trobador: poeta que composava els seus poemes en llengua provençal seguint unes normes mètriques; el tema més tractat era l'amor cortès). (Amor cortès: concepte d'amor que apareix en la poesia trobadoresca, en la qual un home es declara vassall enamorat d'una dama).

Ramon Llull i la llengua catalana

Ramon Llull (1232–1316) va ser un noble nascut a Mallorca que va viure en l'entorn de la cort de Jaume I. Es dedicà al conreu de la poesia trobadoresca i a altres gèneres literaris. De jove estava casat i tenia dos fills; més endavant va viure una experiència que li va canviar la vida (se li aparegué Jesucrist, que li demanà que abandonés el món i que es lliurés al seu servei).

És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a escriure sistemàticament en una llengua romànica amb finalitats científiques i filosòfiques. Va haver d'incorporar a la llengua catalana moltes paraules noves per tal de poder referir-se a conceptes nous. La llengua de Ramon Llull és molt rica en recursos expressius, entre els quals destaca l'ús de l'exemple i de l'al·legoria.

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques van ser:

• La crònica de Jaume I el Conqueridor
• La crònica de Bernat Desclot
• La crònica de Ramon Muntaner
• La crònica del rei Pere III el Cerimoniós

Novel·la cavalleresca i Tirant lo Blanc

Novel·la cavalleresca: novel·les de cavalleria de tradició francesa, plenes d'elements meravellosos i personatges sobrehumans. Les novel·les cavalleresques més modernes presenten personatges humanitzats, accions més realistes i ambients històrics i geogràficament propers.

Tirant lo Blanc és la novel·la més interessant d'aquest gènere en la nostra literatura, escrita per Joanot Martorell. Tirant lo Blanc dona una dimensió humana al cavaller literari: es tracta d'un cavaller fort i valent, però com tot humà pateix malalties i debilitats. L'amor és un dels temes més importants: Tirant és un jove cavaller que s'enamora de la princesa Carmesina a primera vista.

Observacions finals: La poesia trobadoresca, la cultura cortesana, les cròniques i la novel·la cavalleresca formen part de l'ecosistema cultural medieval que va influir decisivament en la formació de la literatura catalana i en la consolidació d'un repertori temàtic (amor cortès, cavalleria, lleialtat, servei) que perviu en la tradició literària.