La poesia trobadoresca dels segles XII i XIII

Poesía Trovadoresca dels Segles XII i XIII

Componen la música i la lletra són estrofes rimades i amb un nombre fix. Els poemes eren composicions laiques amb valors propis i escrites en Occità, captivaven els poetes no sols occitans sinó també francesos, catalans i llombards. N'hi ha 350 trobadors de procedència social molt diversa. El primer trovador conegut és Guillem IX D’Aquitania, n'hi ha poemes trovadorescos estan recollits en 76 Cançoners, 2.542 composicions i en 256 casos amb la melodia i 1091 amb partitures.

El tema

És l’amor cortès o fins d’amor. Es transporta el llenguatge feudal de la “cortesía” a la relació amorosa i suposa la invenció de l’amor romàntic o idealitzat.

Personatges i relacions trovadoresques

El trovador (L’amant), La dama (la muller infidel) i el Gilós (l’espos) foren un triangle afavorit pel señal (noms fals per amargar a la dama). Lausengiers malparladors que delaten les relacions entre la dama i el seu enamorat al marit. El gènere principal és la cançó i el sirventés. Estils clus (complicat d’entendre) i lleu (senzill, entenedor).

Autors trobadors occitans

Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona. N'hi ha també trobairitz.

Guillem de Berguedà temperament aventurer que va tenir molts amors il·lícits i moltes enemistats segons es conta en la seua vida.

Lírica No Trobadoresca

Jordi de Sant Jordi a escrits 18 poemes. La seua importància no ve de la seua modernitat sinó per la qualitat intrínseca dels seus poemes. Utilitza estramps, són versos sense rima, és tant antic en la versificació, la temàtica i el llenguatge i també és modern en l’autenticitat versos lliures.

Ausiàs March 1397-1459

Era cavaller, falconer reial i guerrer al servei del rei Alfons El Magnànim. Va ser Senyor Feudal i Empresari, cultivador de Canyamel al Senyoriu de Beniarjó i també és Escriptor vocacional, poeta concient del seu ofici literari.

Els 128 poemes es diuen Cants D’amor i

Estan numerats arbitràriament.

La poesia Amorosa o Cants D’Amor

Amb señal són de 5 cicles:

1r Cicle Plena de seny (19 poemes)

2n Cicle Llir entre cards (35 poemes) Teresa Bou

3r Cicle Amor, Amor (12 poemes)

4t Cicle Oh FollAmor! (10 poemes)

5é Cicle Mon Darrer Bé (2 poemes)

Sense señal poemes i cobles esparses 10 poemes

Poesia de Reflexió

Cants de Mort 6 poemes dedicats a Joana Escorna segona muller.

Cants Morals 16 poemes.

Cants espirituals 1 poema llarg 1952 versos.

Poesia de circumstància

Poemes D’elogi, Felicitació, debats polítics 17 poemes.

Llengua catalana sud-occidental no li serveix l’occidental dels trovadors.

Lírica Humanística Canvi del Teocentrisme al Antropocentrisme i humanisme.

Joan Roís de Cornella (1433-1497)

És del mateix sector social que Ausiàs March i Joan Martorell però és un noble sense esperit militar i prefereix la carrera religiosa (Tèleg).

Les seues obres són contradictòries perquè són:

Religioses: Poemes religiosos i vides de sants.

Profanes: Pòemes d’amor i narracions classicistes.

La seua intenció és estètica ni filosofia o ideològica.

El seu to és intimista no angoixat o transcendent.

El seu estil és elegant, equilibrat i llatinitzant, d’influència clàssica.

Narrativa Mediaval

Ramon Llull fins als 30 anys és cavaller i poeta trobadoresca, home casat amb família. Dels 30 anys intel·lectual, professor universitari i missioner propagandor del Cristianisme entre Catòlics i musulmans.

Obres en català: El pensament, Teologia, Compel·lació en déu, Erudició, Llibre de Cavalleria, Pedagogia, Doctrina puevil, “Ciencia”, Arbre de sciencia.

Literàries: Poesia, poemes religiosos, vides de sants, Lo desconhort (El desconsol), Cart de Ramón, Le concili, Maximes autoritats eclesiàstiques.

Narrativa: Llibre d’evast (L’aloma) i Blanquerna, Llibres de meravelles o Félix, llibre de les besties.

Llengua occita, català, àrab i llatí segons el destinataris.

Anselm Turmeda

Fins els 50 anys va ser un monjo franciscà, coneixia perfectament el català, l’àrab i l’hebreu a més del llatí.

Des dels 50 anys deixa el cristianisme i es converteix en l’islam. Es traslladà a Tunís, s’hi casa i feu de traductor i representant comercial del sultà.

L’obra en català és un llibre de bons amonestaments (consells), cobles de la divisió (disputes internes) el regne de Mallorques i la disputa de l’ase, versió d’una obra en àrab.

Les 4 grans cròniques.

La primera i l’última obra la dicta el mateix monarca als escrivans, són les memòries sobre la vida d’un sol rei contades en 1r persona del plural que només usaven els reis, nobles i papes.

La segona i la tercera són les cròniques designades pels reis, els que l’escrivien. Són les vides de diversos reis contades en 3a persona del singular, els cronistes coneixien els fets protagonitzats pels monarques o bé perquè s’els havien estudiat.

La primera és la de Jaume el conqueridor (s.XIII) és una autobiografia.

La segona és la de Bernat Desclot(S.III) són els Regnats de Ramon de Berenguer el sant, Alfons El Cast i Pere el catòlics.

La tercera és la de Ramon Muntaner (s.xiv) són els Regnats de Alfons El liberal, Jaume el Just i Alfons El Benigne.

I la última és la de Pere el Cerimonios (s.XIV) és una autobiografia.

Llengua Satírica

Jaume Roig va escriure l’espill, un llibre que a través de la veu del protagonista critica a les dones (misogínia), a l’església (anticlerical) i a la societat (inconformista). És precursor de la narrativa picaresca i l’iniciador d’un corrent satíric.

Narrativa Religiosa

Sant Vicent Ferrer: Sermons.

Religiós predicador impetuós, apassionat i incansable.

Polític influent nacionalment i internacionalment.

Obra: els sermons són discursos orals ni transcrits per reportadors.

Pronunciats en un to directe, popular i realista. Representats de forma molt teatral amb gestos, moviments i onomatopeies. Estructurats a partir del comentari d’algún exemple bíblic.

Mossén Francesc Eiximenis lo cristia és una Summa enciclopèdia sobre la vida cristiana en 13 volums però només va escriure 4 en 1r, 2n, 3r i 12é. Escrit en un to persona i amé.

SOR Isabel de Villena: És la vida de Crist és una biografia de Jesucrist a través dels ulls de les dones que envoltaren sobretot de sa mare. Aprofita i reivindica el llibre del seu amic Jaume Roig “L’espill”, pot ser una resposta feminista.

Narrativa Cavalleresca

Segons els segles són d’una manera o d’una altra.

Segle XIV

L’argument són fets inversemblants (increïbles), els personatges són herois sobrehumans, l’espai i el temps és poc definit i indeterminat, n'hi ha elements fantàstics en la trama.

Segle XIV

L’argument són fets versenblants (creïbles), els personatges són herois humanitzats, l’espai i el temps és reconegut i està determinat i és concret, no hi ha elements fantàstics en la trama i si n'hi ha són escassos, tot està detallat i n'hi ha realisme en l’ambientació i sensualitat i erotisme en les relacions amoroses, l’humor i l’ironia en el tractament dels personatges, el narrador en extern de la novel·la pot opinar i cedir la veu a un personatge (narrador intern).

Narrativa Humanística

Antoni Canals (Valeri Màxim): És religiós, franciscà, deixeble de Vicent Ferrer. Versiona obres llatines en Català. Després de Bernat Metge és el màxim representant del naixent humanisme peninsular.

Bernat Metge: Somni és escrivà de la Cancelleria Reial, se’l considera l’introductor de la narrativa humanística del renaixement (Petrarca i Bocaccio) en la península Ibèrica amb la seua obra mestra LO Somni.

El Teatre Mediaval

En llatí és a l’iglésia a episodis a la vida sants.

En català predomina al carrer i està separat per cicle:

Cicle Nadal, Naixement de Jesús, adoració als reis d’orient, Betlens.

Cicle Pascua o de la passió (tortura) i mort (crucifixió) de Jesús.

Cicle Marià, les fustes de la mare de deú és l’origen dels Misteris com el misteri d’Elx.

Cicle Hagiogràfic o de les vides dels sants és l’origen dels miracles.

Processons del corpus Christi (cos de Crist).

El teatre profà

Representacions en català al carrer a la plaça…

Joglars: Representar textos breus ja perduts, feien jocs de mans, malabars…

Comediants: Representaren entremesos, mascarades i farses no conservades com la conquesta dels àrabs del sud de València, les festes de Moros i Cristians.

Mètrica Bàsica

Estrofes Cobla: huit versos agrupats en dos quartets.

Tornada: Darrer quartets.

Vers menys de síl·labes (síl·laba tònica).

Tetrasíl·labs 4, octosíl·labs 8, decasíl·labs 10.

Poden ser Masculins si acaben en sílaba TÒNICA.

Feminins si acaben en sílaba ÀTONA.

Rima Creuada ABBA, Encadenada ABAB, Caudada AABB.

Consonant -si consedeixen vocals i consonants.

Assonant -si coincideixen només les vocals.