Poesia Trobadoresca i Cròniques Catalanes

Poesia Trobadoresca en Provençal

És la poesia elaborada en occità o provençal. No deixa de ser una llengua artificiosa anomenada koiné, que serà una variant lingüística específica per a la poesia. Aquesta variant marcarà tant la poesia catalana que no la canviaran en practicar poesia. Es desenvolupa durant els segles XII i XIII.

L'Amor Cortès (Fin'amors)

La poesia trobadoresca expressa un codi amorós que rebrà el nom de fina amors (o fin'amors), un amor espiritualitzat, o més tard amor cortès. Aquesta és una nova concepció de l’experiència amorosa i una forma de civilitzar les actituds dels individus en el marc cortesà. Hi trobem una intenció doctrinal o didàctica.

L’amor cortès i la poesia són un reflex de la societat feudal i del feudalisme, especialment en la relació entre el vassall (noi jove) i el senyor feudal (la midòs). La midòs està casada amb el marit, gelós del noi (el gilós). Els que ajuden el marit, que són envejosos, s’anomenen lauzengiers, i els que ajuden els amants s’anomenen guaita. Així es formava el triangle amorós. La dona és un ésser superior que no té res d’angelical; és ben física i concreta, plena de sensualitat.

El Trobador i el Joglar

El trobador és el poeta d’amor cortès, i els joglars interpreten les seves composicions. Amb ells comença un nou sistema de valors, laic i en llengua vulgar, que representa un canvi important i de grans conseqüències.

Gèneres Poètics Trobadorescos

La poesia trobadoresca té una gran elaboració formal, que aconseguirà un alt nivell poètic. El vehicle més important de la poesia amorosa trobadoresca és la cançó. La cançó ha de tenir una melodia pròpia, de 5 a 7 estrofes amb una tornada. En el context amorós, cal destacar els gèneres de l’alba i la pastorel·la.

A l’Edat Mitjana també va tenir molta importància el sirventès, que capta la realitat històrica i social. Té una relació directa amb l’actualitat, té una melodia coneguda i fàcil per poder arribar al màxim nombre de públic. A més a més, podem destacar el plany, la queixa per la mort d’una persona destacada.

Trobadors Catalans Destacats

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà és un noble altiu i desvergonyit, de vida agitada i plena d’episodis violents, que posa en evidència el món de la societat feudal. Destaquen els seus sirventesos. Usa un llenguatge agressiu amb enginy i ironia. Ridiculitza el personatge odiat. Passa d’un extrem a l’altre, dels atacs més ferotges als planys més brillants i bells.

Cerverí de Girona

Cerverí de Girona és un gran autor de la literatura catalana del segle XIII. És un trobador que viu lluny del món feudal, integrat en una cort amb un sou, com si fos un funcionari i al servei dels reis. Vol provar coses noves, com l’adopció de les formes poètiques de la lírica popular, i per altra banda, la diversitat d’interessos el porta a fer una poesia amorosa amb una certa retòrica cortès i l’expressió més humana i tendra de la relació dels amants. Sovinteja una tendència juganera, humorística, enginyosa, amb resultats brillants i amb un to profund, de reflexió moral i religiosa.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Són la de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Es van escriure entre finals del segle XIII i al llarg del XIV. Són documents que ens informen dels regnats de reis catalans de l’Edat Mitjana i, també, mostres excel·lents literàries i lingüístiques de la prosa en llengua catalana. Es consideren a mig camí de la història i la narració.

Desclot i Muntaner: Estils i Enfocaments

Bernat Desclot i Ramon Muntaner són dos escriptors que tenen un missatge.

Bernat Desclot

Bernat Desclot vol explicar-se de manera ordenada i raonada, amb un estil depurat. Dóna protagonisme a la dinastia reial de Barcelona i amaga la seva personalitat d’escriptor.

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner es fa present en les pàgines per a comentar-nos l’època expansionista catalana per la Mediterrània i l’assoliment d’un imperi. És un escriptor, un narrador, un personatge, amb estil autobiogràfic, en un període fonamental de la història catalana. Inclou una forta reflexió política.