Poesia trobadoresca, amor cortès i recursos literaris
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,81 KB
Glosari de termes medievals
- Braó: part del braç compresa entre l'espatlla i el colze
- Riba: vora de mar
- Hissar-hi: fer pujar enlaire alguna cosa
- Llur: possessiu, 3a persona plural
- Bocons: boca per vall
- Rasclosa: estany artificial
- Talús: mur trencat
- Trapidacció: tremolor
- Solc: forat al terra
- Essucsiar: ensorrar
- Casigall: tros de roba
- Pugnaç: persona lluitadora
- Quimera: por
- Cavaget: eina per treballar
- Virolades: molts colors
- Feréstec: feréstec, salvatge o aspra aparença
- Foratge: aliment per animals
- Assevellir: enterrar
- Pregonesses: profunditat
- Sina: pit
- Rictus: expressió forçada
Poesia trobadoresca i amor cortès
La poesia trobadoresca era escrita en occità, al contrari de tots els poetes que escrivien en llatí.
L'amor cortès
L'amor cortès: els trobadors van ser els primers en cantar l'amor des d'un punt no laic.
L'amor cortès constava de relacions simbòliques inspirades en la societat feudal entre senyor i vassall, aplicades a la relació amorosa entre la dama i el trobador. La dama (midons) avassalava el trobador (hom); havien de mantenir la relació en secret i, cada cop que el trobador volia referir-se a ella, utilitzava una paraula o senhal. També hi havia espies que eren els qui alertaven el gelós o marit dels afers de la dama i el trobador.
Autors destacats
- Guillem de Berguedà
- Cervi de Girona
- Raimon Vidal de Besalú
Tipologia dels composicions trobadoresques
- Cançó: sempre dedicada a l'amor
- Sirventès: destinat a l'atac personal o a la propaganda ideològica
- Plany: per lloar un personatge mort
- Pastorel·la: cant sobre festeigs amorosos entre pastores i cavallers
- Alba: dedicada a cantar el despertar dels amants que s'havien de separar a l'alba
Ramon Llull i la literatura en llengua neollatina
Ramon Llull va ser dels primers en utilitzar una llengua neollatina i va escriure 234 títols. Concebia la literatura com un instrument per divulgar la seva art; segons ell, havia de convertir els infidels a Crist però calia seguir un mètode per a una societat corrompuda. Ramon Llull era considerat un geni; sabia de moltes disciplines.
- Llibre d'Evast e Blanquerna
- El Llibre de les bèsties: narració simple amb finalitat didàctica, representat per animals
- El Llibre d'Amic e Amat: conte que presenta una metàfora per llegir-ne una per cada dia de l'any
Mitjans i article d'opinió
Un article d'opinió tracta un fet d'actualitat, sol aparèixer en una editorial o columna; pot no anar signat i, a més d'il·lustrar, expressa també una opinió.
Autoria i reputació
Són escrits per periodistes o escriptors de prestigi; normalment el lector llegeix per la firma o pel tema que tracta. De vegades s'anomena col·laboració perquè l'autor col·labora amb una revista i amb la seva firma aporta prestigi al mitjà. El lector no ha de tenir mai la sensació que l'opinió expressada és gratuïta o no està ben fonamentada.
La columna
La columna és una variant de l'article; normalment té un lloc fix en el mitjà i es publica amb una periodicitat determinada, cada dia, cada mes, etc. Es tracta d'expressar una opinió ben raonada amb arguments i proves. Són textos argumentatius i l'objectiu és convèncer el lector.
Figures retòriques i recursos literaris
Anàfora: Repetir una o vàries paraules al principi del vers. Exemple: No perdono la mort, no perdono la terra.
Hipèrbate: Consisteix a alterar l'ordre lògic de la oració. Exemple: Con tanta mansedumbre el cristalino Tajo en aquella parte caminaba, que pudieran los ojos el camino determinar apenas que llevaba.
Ironia: Mitjançant el to de veu, es diu el contrari del que es vol expressar. Exemple: Us heu lluït en el treball de matemàtiques.
Antítesi: Consisteix a contraposar dues frases o versos en cadascun dels quals s'expressen idees de significat oposat.
Símil: Consisteix a establir una relació de semblança a través d'una comparació. Exemple: Està fort com un roure.