La poesia testimonial en el context de la postguerra

En quin context cultural i històric situem l’escriptura d’aquesta obra?

Ens situem al marc històric de la postguerra i les seves conseqüències. Ens trobem sota la dictadura encapçalada per Franco i en una època de gran censura des del 1939, quan va acabar la guerra civil, fins aproximadament el 1966, quan es va publicar la llei de premsa i van començar a crear-se editorials com Edicions 62 i revistes com Serra d’Or, quan l'escriptura i la cultura en general en valencià tornen a créixer.

Situa l’obra en la trajectòria de l’autor i digues algunes característiques de l’etapa en concret.

La major part d'Yibre d Meraveyes va ser escrita al voltant del 1958-1959, però no va veure la llum fins el 1971 després de la llei de premsa del 1966. Podem dividir la vida d Vicent Andrés Estellés en 3 grans blocs: 1940: Són els inicis de la seua escriptura i està buscant un estil propi, però suposadament en castellà, debut a la censura. 1950: Intensa producció ja en català, troba el seu estil propi i es consolida com a poeta de la postguerra valenciana. 1970-mort: Són publicades totes les obres que debut al règim no havia pogut publicar i rep reconeixement com a poeta nacional valencià i referent en el seu camp.

Quines característiques generals presenta el gènere en el context d’escriptura de l’obra?

Als anys 40 i 50 podem nomenar tres corrents principals a la poesia: Tradició simbolista: Tendència majoritària de l’època amb temàtica amorosa, paisatgística i religiosa. Carles Riba. Experimental: Vanguardia de preguerra. Joan Brossa. Testimonial: Refectir la quotidianitat del dia a dia del poble amb influència neorealista. Als 60 trobem tres tipus: Testimonial, influència neorealista, social, denúncia i compromís social, màxim exponent en Gabriel Ferrater.

Quins altres autors destaquen en el context d’escriptura de l’obra?

Poesia de tradició simbolista: Es caracteritza per l’hermetisme i la dificultat de comprensió de l’obra. Referents com Carles Riba o Paul Valéry. Composicions es caracteritzen per el poder suggeridor de la paraula i pel seu rigor formal. Poesia Experimental: Poesia que buscava, a part de la temàtica de la guerra, la protesta social i el compromís amb el poble. Carles Salvador o Josep Palau i Fabre (Poemes del alquimista). Poesia testimonial: Caracteritzada per les reivindicacions socials i crear un llenguatge poètic. Jo líric identificat com un més a la societat de l’època. Materials col·loquials, narrativitat. Temes de denúncia social, llibertat i funció del poeta en la societat.

Altres models i corrents dins del gènere de l’obra a l’època?

L’obra es situa dins del corrent poètic de l’època anomenat poesia testimonial. Aquest moviment poètic es caracteritza principalment per la voluntat de voler mostrar la realitat d’un poble en temps de postguerra a la par que denotar el sentiment de compromís de la societat. Dins de la poesia testimonial trobem tres tipus: Poesia Testimonial, Social, De l’Experiència.

Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d’escriptura de l’obra?

L’obra es va escriure en un període de postguerra, sobre els anys 50. En aquesta època hi ha l’auge del realisme i la protesta social i el compromís amb el poble. Però amb el pas del temps aquests temes es van desgastar i a partir del 1968 apareixen noves corrents poètiques en les quals s’inclouen noves generacions de poetes no realistes que pretenen una innovació del llenguatge. Formalistes: Poesia molt hermètica i amb gran intertextualitat. Generació dels 70: Josep Piera, Marc Granell. Poesia més lliure. Homologable amb les creacions a nivell internacional.

Quins autors destaquen en el gènere amb posterioritat?

Realisme social: Pere Quart (Vacances pagades, 1961) i Salvador Espriu (La pell de brau, 1960) són els millors representants del moviment. Autors formalistes (Generació dels 70): Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Joan Navarro, Josep Piera, Marc Granell o Maria Mercè Marçal.