Poesia, Teatre i Narrativa a la Catalunya del XIX

La Poesia de la Renaixença: Caràcter Romàntic

La poesia que es conrea durant la Renaixença fou de caràcter romàntic.

Raons de l'Elecció del Gènere Poètic

• Els Jocs Florals: van ser durant força anys un certamen només polític.
• Les idees romàntiques: sobre les llengües maternes i sobre la poesia afavorien el conreu d’aquest gènere literari.

Temàtica de la Poesia Romàntica Catalana

Els temes més conreats per la poesia romàntica foren els següents:

• L’exaltació nacional: el Romanticisme i la Renaixença exalcen els valors nacionals de cada país.
• La reivindicació de la llengua catalana: els poetes catalans fan una crida per a la recuperació de la dignitat de la llengua catalana.
• El paisatge: per a l’escriptor romàntic, el paisatge és una projecció dels sentiments i esdevé un company amb el qual es comunica.
• La mitificació de la vida al camp: la societat rural és la dipositària de la tradició catalana i del sentit de llibertat.
• La poesia popular de tradició oral: l’interès per la recuperació del folklore en la poesia culta s’inspira en la poesia popular.

Subgèneres Poètics Destacats

• Romanç històric: és una composició de caràcter narratiu que explica les aventures d’un heroi.
• La cançó: tracta els sentiments bàsics de l’ésser humà, però també pot explicar una història amb la intenció de provocar emocions.
• L’oda: és una composició de to elevat sobre assumptes importants i diversos que preocupen al poeta.

Jacint Verdaguer: Poesia i Obra

Trets de la Poesia Verdagueriana

• Varietat temàtica.
• Riquesa lingüística.
• Gran capacitat imaginativa.
• Conjunció de la tradició literària culta i popular.

Característiques de l'Obra de Verdaguer

• Temperament idealista.
• Atracció per la natura.
• Concepció romàntica de la poesia.
• Nacionalisme.
• Enyoradís de mena.

El Teatre Català del Segle XIX

La Llibertat en el Teatre Romàntic del XIX

La llibertat es va manifestar en els trets següents:

• Desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics.
• Barreja de prosa i vers.
• Rebuig de les tres unitats clàssiques (lloc, temps i acció).
• Major varietat de situacions i personatges.

Característiques del Drama Romàntic

• L’amor: és representat com una passió absoluta que no obeeix cap llei ni s’atura davant de res.
• L’heroi: és el personatge protagonista, un individu misteriós enfrontat a la societat.
• Capacitat emotiva: consisteix en l’ús d’un conjunt de recursos com la intriga, el dinamisme en l’acció, les passions dels personatges i una escenografia impactant i aparatosa.

Drama Històric

És el subgènere més representatiu del drama romàntic.

Drama de Costums Rurals

Vinculat als plantejaments ideològics de la Renaixença, presenta una idealització de la família rural catalana.

Àngel Guimerà: Dramaturg Romàntic Clau

Aquest interpreta el concepte de drama romàntic històric i anomena tragèdies les seves primeres obres. L’any 1879 inicià la seva carrera com a dramaturg, que tindrà el seu punt culminant en els anys noranta.

Elements Clau del Romanticisme Literari

Hi ha una visió idealitzada del món i dels homes, els personatges representen idees, els sentiments són abrandats i el que es pretén és mostrar-nos uns conflictes passionals.

Obres Dramàtiques Destacades

Són tres: Maria Rosa (el món obrer), Terra Baixa (els pagesos de muntanya) i La Filla del Mar (els mariners).

Problemes de la Narrativa Catalana del XIX

• Manca de tradició narrativa.
• Manca d’una llengua unificada.
• Els autors no són professionals.
• Inexistència de públic lector.
• Manca d’editorials per al català.

Moviments Literaris en la Narrativa Catalana

Romanticisme

• Novel·la històrica.
• Narrativa costumista.

Realisme i Naturalisme

• Novel·la costumista-irrealista.
• Novel·la realista-naturalista.

Narrativa del Romanticisme Català

Produïda a Catalunya per dos tipus de narrativa:

La Novel·la Històrica

Caracteritzada per:

• La història: la trama se situa en un marc històric real.
• Costumisme: el trobem reflectit en la descripció de costums rurals.
• Les convencions de la novel·la de fulletó: serveixen per a estructurar la trama i caracteritzar els personatges.
• El patriotisme: el trobem en l’exaltació, la interpretació i divulgació de moments significatius de la història de Catalunya.

La Narrativa Costumista

• Predomini de la descripció: predomina sobre la narració.
• Llenguatge col·loquial: és proper a la llengua popular.
• Propòsit documental: presenta escenes i tipus de la societat contemporània.
• Finalitat moralitzadora: l’autor, amb humor i ironia, fa palesa la seva subjectivitat en el text.

Del Costumisme al Realisme i Naturalisme

Novel·la de Costums

Aquest tipus de novel·la retrata la realitat amb els temes i les tècniques de la prosa costumista.

Novel·la de Tendència Realista

Aquestes novel·les pretenen fer una descripció més profunda que no pas la novel·la de costums.

La Novel·la Realista-Naturalista

Els trets principals són l’observació imparcial de la realitat, la versemblança, la psicologia complexa, el valor documental i la novel·la burgesa.

Tècniques Narratives Destacades

• L’objectivisme narratiu: l’autor no pot interferir en el relat amb les pròpies opinions i comentaris.
• Les descripcions minucioses: contribueixen a construir la imatge de la realitat dins la ficció novel·lesca.
• Els diàlegs: donen realisme i vivor a la història que s’explica.

Narcís Oller: Pare de la Novel·la Catalana Moderna

Se’l considera el creador de la novel·la catalana moderna, retrata fidelment la societat catalana contemporània.

Etapes de la seva Obra

Hi ha dues etapes:

• 1a etapa (1875-1882): els seus primers passos els fa com a narrador conreant el gènere del conte o la narrativa curta.
• 2a etapa: escriu la major part de les seves novel·les, sense abandonar el conreu de la narrativa breu.

Temes Recurrents en l'Obra d'Oller

• La industrialització i els canvis socioeconòmics que va comportar, sobretot l’enfortiment de la burgesia.
• L’oposició o tensió entre el camp i la ciutat.
• La inadaptació de l’individu dins d’una nova societat.
• L’estudi o seguiment d’un individu amb una voluntat analítica.

Novel·les Més Importants de Narcís Oller

Les novel·les més importants són La Papallona, L’Escanyapobres i La Febre d’or.