Poesia i Teatre Català Postguerra: Autors, Tendències i Evolució

Poesia i Teatre Català a la Postguerra

T.6 Durant la postguerra, la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili és la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana. A l'exili americà es publiquen 2 llibres de poesia més importants de postguerra. Als anys 60, apareix una literatura de caràcter més realista i amb compromís polític. Màxims representants: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pere Quart. Als anys 70, uns fets van marcar el tomb de la poesia.

T.9 Inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme. La poesia no realista es convertí en hegemònica, amb les següents característiques:

1. Nous paràmetres de codi textual. No necessàriament contenia una anècdota.
2. Pràctica rebel. Pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del s. XX.
3. Nous valors de la paraula poètica.
4. Poesia, eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camí d'accés al món de les idees que donà lloc a múltiples actituds creatives. El poema deixà de ser diàfan per a ser hermètic.
5. Nous arguments. Plantejaren punts de vista innovadors: reivindicació, ruptura i desig.

1973, la poesia valenciana s'allunya del realisme -> Joan Navarro i Salvador Espriu.

Als anys 80 elaboren una visió de la realitat des del "jo" i consideren la poesia com a expressió de la pròpia intimitat. Als anys 90 tendiren cap a l'autobiografisme. Tendència al recolliment del discurs.

Miquel Martí i Pol

T.10 Miquel Martí i Pol va ser el poeta més llegit i popular a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics. Constant referència a la situació social i nacional catalana. Els seus poemes foren citats per polítics i cantants posaren música a les seues creacions. A finals dels 50 s'afegí a la nova cançó com a cantautor. Poesia i vida són dos elements de la seua obra. Els poemes reflecteixen les etapes de la seua evolució: reflexió metafísica, poesia realista, malaltia i la seua superació, compromís nacional, balanç de la vida. 3 valors humans: sinceritat, autenticitat i solidaritat.

Teatre Valencià a la Postguerra

T11 Postguerra - Anys 70 El règim franquista va prohibir el teatre valencià. Conseqüència: el gènere es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre. El 1956 censuren a València i Barcelona les representacions teatrals que no foren en castellà. A València el públic demanava teatre d'evasió i es programaven funcions còmiques. El 1945 es planteja en la premsa que l'escena valenciana s'obrira a nous plantejaments i que tocara arguments moderns. El 1955 es fundà l'agrupació dramàtica de Barcelona amb l'objectiu de tornar a connectar el teatre català amb els corrents dominants de la literatura europea. Joan Brossa -> millor representant de teatre d'avantguarda. Pedrolo centra el tema de la llibertat.

Manuel de Pedrolo

T12 Pedrolo El seu teatre té 3 etapes. Només presenta una etapa central sòlida que situem a la 2a meitat dels 50. Es planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre l'existència humana i formula interrogants sobre el conformisme, la incomunicació, la mort... Els personatges habiten en un món tancat que els separa de manera radical de l'espai exterior. Personatges empresonats que lluiten per enderrocar els murs de la presó. Es troben sotmesos a accions rutinàries i inútils. Temàtica de les formes d'absurd. El seu teatre és pessimista. Pren els problemes col·lectius i planteja la realitat.

Josep Maria Benet i Jornet

T14 J.Maria Benet i Jornet és l'únic que ha sabut revolucionar i ha mantingut una complexitat estètica i ideològica amb un públic que l'entén. Té unes 30 obres: Revolta de bruixes, Descripció d'un paisatge, Desig. Evolució: del realisme social a la recerca d'un territori místic; obres del cicle de Drudània; Retorn al realisme; Apropament al teatre de Harold Pinter; retorn a un intimisme on la comunicació és impossible.

Primers anys -> personatges infeliços. Ha adoptat guions cinematogràfics, textos teatrals. Referent en el camp de guió televisiu.