Poesia i Teatre Català: Martí i Pol, Postguerra i Pedrolo

Ressò Social de Miquel Martí i Pol: Poesia i Compromís

L'obra de Miquel Martí i Pol, senzilla i de gran difusió, va aconseguir un ampli ressò social gràcies a la col·laboració amb cantautors que li musicaren nombrosos poemes.

Factors Clau del seu Ressò Social

• Lligam amb el poble nadiu, on ha viscut sempre.
• La seva condició obrera, que l'ajudà a connectar amb els lectors conscients de la realitat obrera durant els anys 60 i 70.
• Les conseqüències de l'esclerosi, que el van deixar greument impedit.
• El compromís del poeta amb el país i la justícia social.
• Els seus poemes descriuen les feines d'obrers, jubilats, etc., com a feines d'herois, prenent consideració com a autèntiques gestes.
• Llenguatge directe i narratiu sense caure en el simplisme. Utilitza paraules senzilles i ben triades, aconseguint metàfores originals i evocadores que atreuen l'interès del lector.

Renovació Teatral Catalana (Postguerra - Anys 70)

Al principi de la postguerra, el teatre català va estar prohibit. Més endavant es va permetre, però no es permetia traduir obres estrangeres. Les seves obres que s'hi representaven eren reposicions anteriors a la guerra i textos subjectes a una forta censura. A partir dels anys 50, destaquen figures com Salvador Espriu, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo. Aleshores ja es permetien les traduccions, fet que va renovar l'escena amb el neorealisme, els corrents existencialistes i el teatre èpic. Això va propiciar l'aparició del realisme social als anys 60.

Innovacions i Formació en el Teatre Català

Una altra novetat va ser la formació que va oferir la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual a directors, actors i autors.

Modalitats Teatrals Destacades

• Teatre documental: Representa i analitza un fet històric.
• Sàtira política: Utilitza l'humor per acompanyar el teatre documental.

Grups i Autors Rellevants

Destaquen grups teatrals com Pluja, El Rogle i Els Joglars (aquest últim per les seves obres polèmiques). Més endavant, van aconseguir prestigi Tricicle i Comediants. Els autors més destacats foren Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.

Manuel de Pedrolo: Teatre, Absurd i Compromís Social

El teatre de Manuel de Pedrolo és circumstancial i sorgeix amb l'impuls que va suposar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Recorre al teatre de l'absurd per burlar el rigor de la censura. Denuncia les situacions que limiten la llibertat i reflexiona sobre l'essència de la nostra espècie.

Temes Recurrents en l'Obra de Pedrolo

Els temes dominants són la repressió sexual i política, la solitud, els conflictes socials i la visió d'un món futur.

Estil i Personatges

Les obres es troben ambientades en uns temps i uns llocs imprecisos, i els noms dels personatges solen ser inventats. El seu teatre és pessimista, considerant els problemes col·lectius i planteja una transposició de la realitat.

Els personatges viuen abocats cap al seu món interior i tracten d'explicar-lo, però es preocupen també pel món dels altres. Viuen presoners del present, intentant aclarir el seu origen, ja que tan sols tenen el record imprecís del passat que els confon. La seva obra està plena de símbols i utilitza un lèxic teatral directe, adequat a les necessitats escèniques.