Poesia i Teatre Català: Del Franquisme a l'Actualitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,6 KB
Poesia Catalana Actual: Dels Anys 60 als 90
A finals dels anys seixanta, el realisme entra en crisi. Apareix una nova generació de poetes que redescobreix autors com Carles Riba o Josep Carner, influïts pel simbolisme i el surrealisme, i que experimenten amb el llenguatge. Entre aquests poetes de la generació dels setanta, destaquem Josep Piera o Narcís Comadra.
Trets Principals de la Generació dels Setanta
- Trencament amb el realisme.
- Actitud més intimista.
- Manifestació del món cultural a través de la intertextualitat.
- Incorporació de la cultura moderna (cinema, còmic...).
- Retorn a l'existencialisme i a l'estètica simbolista i formalista.
- Recreació sublimada del món prohibit de la infantesa i la joventut viscudes.
Poesia a Partir dels Anys 80 i 90
La poesia a partir dels anys vuitanta i noranta presenta un cert continuisme, però n'accentua l'experimentalisme en poetes com Albert Roig o Lluís Roda.
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Miquel Martí i Pol ha aconseguit un ressò inèdit en la nostra societat des de Jacint Verdaguer. La seva obra, senzilla, ha tingut gran difusió gràcies a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach o Maria del Mar Bonet.
Factors Clau del Ressò Social de Martí i Pol
- Lligam al poble natiu, on va viure sempre.
- Condició obrera, que el va ajudar a connectar amb lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys seixanta i setanta (joves universitaris...).
- Conseqüències de l'esclerosi múltiple que el va deixar impedit.
- Compromís del poeta amb el país i amb la justícia social.
- Els seus poemes descriuen la realitat d'autèntics 'herois' de la vida quotidiana.
- El seu llenguatge directe, narratiu i despullat de retòrica, amb paraules senzilles i ben triades, aconsegueix metàfores originals i evocadores que atrauen l'interès del lector.
El Teatre Català Durant el Franquisme i la Transició
Anys 70: Repressió i Recuperació
El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins a l'any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i els primers de seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga. Es van fundar plataformes teatrals com l'ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona) i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, l'escenògraf i l'intèrpret.
Finals dels Anys 60: Renovació Teatral
A la fi dels anys seixanta, diversos grups van protagonitzar la renovació del panorama teatral: Els Joglars, Dagoll Dagom i Els Comediants, basats en el teatre-festa. El 1976, va iniciar les seves activitats el Teatre Lliure, un teatre independent i universal.
El Teatre al País Valencià
El desenvolupament del teatre al País Valencià està relacionat amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera, que reivindicaven la necessitat d'un teatre actual.