Poesia i teatre català contemporani: una anàlisi
Enviado por pablo y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,89 KB
Poesia i teatre català contemporani
Característiques de la poesia actual
La literatura de finals del segle XX ha estat dominada pel postmodernisme, terme que defineix una societat marcada per l’individualisme, el consumisme, l’hedonisme, la fragmentació dels conceptes d’espai i temps i l’eclecticisme estètic. La literatura catalana, que des de la dècada dels setanta s’havia recuperat a poc a poc del llarg parèntesi de la dictadura, mostra com a signe de modernitat i de cultura “normalitzada” una gran multiplicitat de propostes poètiques de qualitat.
En la dècada dels setanta, els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista compromesa, com és el cas de Miquel Martí i Pol. Mentre que els poetes més joves (Gaspar Jaen, per exemple) van començar a publicar amb un antidogmatisme comú i amb una concepció del poema com un discurs autònom que es regeix per les seves pròpies regles.
A partir dels vuitanta, el panorama poètic es veu dominat per l’eclecticisme amb autors com Enric Sòria.
La poesia de Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol és el poeta català més llegit de tots els temps. Va treballar en una fàbrica tèxtil del seu poble fins que l’esclerosi múltiple el va recloure a casa.
La seva primera etapa creativa es posiciona en el realisme històric. Com a conseqüència de la malaltia, la seva poesia es torna intimista, hi predominen temes com l’angoixa, la solitud o la mort. A partir de la publicació de Quadern de vacances, el poeta inicia la superació de la reclusió i enceta una etapa optimista i de reconeixement públic. Reprèn la reflexió cívica sobre el país i la poesia amorosa amb Estimada Marta. Als anys vuitanta, en plena maduresa creativa, la seva poesia esdevé serena, fruit de la reflexió. A partir dels noranta, en canvi, la inseguretat i el desencís obren un últim període marcat pel desconcert vital, la decepció poètica i llargs períodes de silenci creatiu; en aquest moment, la ironia apareix com a recurs fonamental per afrontar el pessimisme.
A l’èxit i la popularitat de la seva poesia han contribuït tant la traducció a diversos idiomes com la difusió musical dels seus poemes per cantants com Lluís Llach, però el mèrit fonamental del seu ressò social es troba en la sinceritat i autenticitat que transmet la poesia de Miquel Martí i Pol.
Característiques de l’escriptura teatral actual
A partir dels anys setanta, el teatre català entra en l’òrbita de la modernitat. Els grups de teatre van renovar el panorama teatral amb conceptes dramàtics alternatius que insistien en l’espectacle, en els “muntatges”, i bandejaven el text d’autor a favor de la creació col·lectiva. Es substituïa l’espai escènic tradicional per un espai polivalent, introduïen el mim, els decorats simbòlics o la manca d’aquests, la provocació al públic, etc. És el cas de grups com La Fura dels Baus.
Malgrat que alguns crítics insinuaven que la figura de l’autor havia desaparegut, a finals del segle XX i en l’actualitat, tenim grans autors com Jordi Galceran, Benet i Jornet o Rodolf Sirera que volien fer un teatre diferent: de qualitat, innovador i tradicional alhora, de denúncia social i vàlid comercialment. Aquests autors han treballat també com a guionistes, ja que la televisió ha contribuït a fomentar el teatre, sobretot amb l’emissió de sèries interpretades en català. Al mateix temps, amb la democràcia s’han creat institucions teatrals, com el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, que han millorat i han consolidat la infraestructura del teatre català.
En definitiva, el panorama teatral català actual es pot definir per la seva riquesa i el seu dinamisme.
L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i Jornet és l’autor contemporani que amb més intensitat s’ha dedicat al teatre. Va estudiar Filologia Romànica i es va matricular a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual perquè volia aprendre a escriure.
Des de les primeres obres de base realista, influït pel teatre realista espanyol, Benet i Jornet ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal d’experimentació permanent, encara que manté les mateixes constants temàtiques: la reflexió sobre l’individu i la societat que l’envolta.
Benet i Jornet accentuà el teatre experimental i imaginatiu en La desaparició de Wendy. També va conrear en aquesta etapa obres infantils com Supertot.
En els darrers anys del segle XX, a més de seguir amb el teatre infantil, va escriure obres com Fugaç o E.R. (duta al cinema per Ventura Pons amb el títol Actrius). I va ampliar la seva relació amb el món audiovisual fent de guionista en serials per a la televisió com Poble Nou o Amar en tiempos revueltos junt a Rodolf Sirera.