Poesia i teatre català (1970-actualitat)

Característiques de la poesia catalana actual

Al començament de la dècada dels 70, es van publicar dos llibres que van superar el realisme i van inclinar la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls, de Pere Gimferrer, i Poesia rasa, de Joan Brossa.

La poesia no realista va presentar característiques com introduir el lector dins del text i va passar d'utilitzar-se per a narrar a ser poesia imaginativa i suggeridora.

L'any 1973, la poesia valenciana es va allunyar del realisme precedent, canvi recollit en l'antologia d'Amadeu Fabregat i que va continuar als anys 80. Els poetes van elaborar una visió de la realitat a través de la suma de vivències personals, i van concebre la poesia com a expressió de la pròpia intimitat. Destaquen Espriu, Estellés o Pere Quart. Als anys 90, van tendir a l'autobiografia i a la intimitat i, sovint, van manifestar un acusat escepticisme. Va prevaldre la pretensió de l'obra ben feta i s'hi va observar una tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus i menys emfàtics, més íntims.

La poesia de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havia fet que molts dels seus poemes fossin citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants havien posat música a les seues creacions.

Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida.

El 1997, el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el premi Nobel, amb l'aval de 400 ajuntaments. Alguns dels seus llibres s'han traduït a l'anglès, l'asturià, el castellà, l'eslovè, el francès i l'italià.

Renovació teatral: postguerra als anys 70

El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins a l'any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primària dels seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc, es van fundar plataformes teatrals com l'ADB i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, escenògraf i intèrpret.

A la fi dels anys seixanta, hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació del panorama. El 1976, va iniciar les seues activitats el Teatre Lliure, teatre independent i universal.

El desenvolupament del teatre al País Valencià està relacionat amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera, que reivindicaven la necessitat d'un teatre actual.

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una gran varietat de temes i tècniques.

Els seus anys més creatius són els 50. Pedrolo analitza la vida humana i formula preguntes inquietants com: som prou solidaris els uns amb els altres? Els personatges viuen en un món tancat i les situacions són claustrofòbiques i angoixants. S'ha relacionat Pedrolo amb el teatre de l'absurd, que naix del sentiment de repulsa dels horrors de la II Guerra Mundial.

En aquest teatre, les relacions humanes són caòtiques, pròximes a la bogeria i amb un to irònic. La vida humana no té sentit i les coses racionals produeixen desconfiança. Les obres són còmiques i desprenen una atmosfera trista de sentit tràgic, fàstic i cansament. Entre les obres teatrals de Pedrolo, podem destacar La nostra mort de cada dia (1958) o Tècnica de cambra (1964).