Poesia Satírica, Novel·la Cavalleresca i Decadència Literària Catalana

Poesia Satírica del Segle XV

La poesia satírica va assolir l’esplendor al segle XV. El seu representant:

• Jaume Roig va ser el predecessor d’aquest corrent satíric. Metge famós, la seva única obra és l’Espill o Llibres de les dones. Narra la vida del protagonista i descriu els vicis socials de l’època amb una visió realista que presenta un panorama pessimista de la societat, amb una dura crítica contra les dones de qualsevol edat i estament social. Únicament se’n salven de la crítica la Mare de Déu i la seva dona.
• Bernat Fenollar: Lo procés de les Olives. Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols.
• Jaume Gassull: La brama dels llauradors de l’horta contra lo venerable Mossén Fenollar.
• Joan Moreno: Lo somni.

Diferència entre Novel·la de Cavalleria i Cavalleresca

Els llibres de cavalleria es caracteritzen per la presència d’elements meravellosos i inversemblants i perquè l’acció passa en terres exòtiques i en una època intemporal. Un dels més famosos és l’Amadís de Gaula, que va fixar el model i les característiques del gènere.

La novel·la cavalleresca no inclou elements meravellosos; els protagonistes són forts i valents dins la mesura humana i no tenen poders sobrehumans. Els llocs on passa l’acció són concrets i l’època correspon a la de l’autor.

Novel·les Cavalleresques Catalanes

Curial e Güelfa

Obra anònima escrita al segle XV, consta de tres parts. Narra l’amor de Curial, un jove cavaller, i la seva protectora, una dama noble anomenada Güelfa. Assistim a abundants torneigs, festes galants, aventures i episodis amorosos. El darrer llibre explica el viatge de Curial a Orient, la seva captivitat a Tunis, les batalles contra els turcs i la reconciliació amb Güelfa. La trama sentimental és la predominant, fins i tot per damunt de la cavalleresca.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és obra de Joanot Martorell. Sembla que l’autor la va deixar inacabada i que va ser Martí Joan de Galba qui la va acabar.

Argument

La novel·la narra la història d’un gentilhome que és adoctrinat en la cavalleria per un ermità. Després de defensar Sicília i Rodes, Tirant i els seus companys són cridats per l’emperador de Constantinoble perquè l’ajudin a lluitar contra els turcs. Allà Tirant s’enamora de la filla de l’emperador, la princesa Carmesina. Tirant conquereix diversos territoris, allibera l’imperi de l’amenaça turca i es casa amb Carmesina, però mor de tristesa al cap de poc temps.

Anàlisi de l’Obra

La classe social que retrata és la burgesia i la llengua dels diàlegs és la que es parlava a la València del Segle XV. S’inspira en fets històrics de l’època.

La Decadència Literària Catalana

La Decadència és el període que comprèn els segles XVI, XVII i XVIII, en què la producció d’obres literàries en la nostra llengua va davallar clarament. De literatura culta en català se’n va escriure poca i de no gaire qualitat, mentre que la literatura popular va tenir un gran esplendor. La Decadència abarca diversos moviments literaris: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme.

Causes de la Decadència

Les causes principals de la decadència van ser les següents:

• La unió de Castella i la Corona d’Aragó (matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó) va fer que el català deixés de ser llengua de la cort i de la noblesa.
• Gràcies al descobriment d’Amèrica, Castella es va convertir en una gran potència.
• Al llarg del segle XVI la literatura castellana va tenir un gran desenvolupament, culminant al segle XVII, l’anomenat Segle de Oro. Els pocs autors que escriuen en català imiten els grans autors castellans com Garcilaso, Góngora i Quevedo.
• A les terres de la Corona d’Aragó, els segles XVI i XVII van ser una època de crisis: a Catalunya ja feia temps que durava; a València i a les Balears, la Guerra de les Germanies va enfortir l’aristocràcia en detriment de la burgesia. Durant aquest període, les Balears, després del descobriment d’Amèrica, van quedar fora de les rutes comercials i aïllades a causa de les incursions dels pirates turcs.
• No hi va haver cap autor que destaqui a causa de la manca de prestigi del català com a llengua literària.