Poesia romana: èpica i lírica clàssica

Poesia èpica

Èpica: Cançó de gesta de la poesia èpica llatina que és el resultat d'elaboracions poètiques i gestes d'herois difoses de boca en boca. Aquest corrent és d'«èpica heroica», d'arrel oral, d'antiguitat molt notable, de caràcter formulat i repetitiu. Hi ha dues fonts de l'èpica romana: la tradició èpica grega i les gestes de romans il·lustres en el camp de batalla.

Autors i obres representatives

Livi Andrònic i Enni: Livi Andrònic escriu Cneo Nevi, que és un Bellum punicum. Més endavant, Quint Enni compon els Annales, que narren fets com els corresponents a la Segona Guerra Púnica.

Vergili: Publí Vergili Maró va ser una figura destacada en la cort del princep Octavi August. Destaquem l'Eneida.

Tema de l'Eneida

El poema narra les aventures d'Enees, l'heroi troià, fill d'Anquises i Venus, des de la sortida de Troia fins a la seva arribada a Itàlia. Això provoca un enfrontament amb Turno.

Estructura de l'Eneida

L'obra es compon de 12 llibres: els sis primers llibres narren les peripècies d'Enees fins a arribar a les costes de Cartago. En el llibre VI es realitza la baixada als inferns, a la manera de l'Ulisses homèric. En els últims sis llibres hi ha una sèrie d'enfrontaments en terres italianes fins a aconseguir el seu objectiu.

Poesia lírica

Lírica: Gènere líric que comprèn composicions poètiques cantades amb la lira. Aquesta poesia té dues característiques: el seu caràcter subjectiu i la utilització d'un gran nombre de metres variats. En el segle I aC va néixer a Roma un nou corrent anomenat poetae novi, que se caracteriza per la seva inclinació cap a la poesia grega, en particular la alexandrina, i que cercava la bellesa formal a través de l'ús de recursos estilístics de gran perfecció artística. No és només en l'aspecte formal, de mètrica i llenguatge, on aquest corrent resulta destacable; també s'inclouen diversos camps temàtics: eròtic, bucòlic, elegíac, religiós, etc., i diversos tipus de composició, des del breu epigrama fins a l'extens poema mitològic. Tot amb un enfocament personal i subjectiu.

Horaci

Horaci: Fou educat a Roma i a Atenes, sota el patronatge de Mecenes. La seva producció lírica és molt abundant; els seus dos grans monuments lírics són les Odes i els Epodes.

• Odes: Obra mestra de la poesia lírica romana que serveix per exposar els seus pensaments i sentiments sobre aspectes diversos de la vida (carpe diem, aurea mediocritas, ...). En elles renuncia a tot tipus d'ambició per centrar-se en el jo, amb una perfecció formal notable.
• Epodes: Contenen personatges de la cultura, la política i la milícia. De vegades sorprenen per la seva contundència. Alguns poemes com el famós «Beatus ille» s'ajusten més a l'esperit de les Odes.

Horaci fou considerat un gran purista de la poesia lírica. Molts el van veure com el romà que s'aïllava al camp però també com un romà culte capaç de donar a la seva poesia el millor de la tradició grega. Fou un poeta predilecte imitat fins al Renaixement, potser per ser un nexe d'unió entre el grec i el romà.

Catul

Catul: És el model més expressiu d'un cercle poètic al qual van batejar, despectivament, amb el nom de poetae novi, ja que aquests suposaven una ruptura amb els esquemes anteriors. Cercaven en la poesia alexandrina la inspiració i els models.

Obra: Los Catulli Carmina són, en la seva majoria, poemes d'amor vibrants. Però el centre dels poemes i l'eix conductor és Clodia, a la qual Catul anomena Lesbia.

Odi et amo, per resumir aquestes obres: trobades, desencontres, plaers, frustracions, presències, absències, fidelitats, infidelitats, somriures i llàgrimes. Catul és directe i, davant de tot, sincer.