Poesia de postguerra: Simbolisme, avantguarda i realisme

Poesia de postguerra

Introducció

Podem distingir tres corrents principals en la poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista, la poesia d'avantguarda i la poesia realista.

A. Poesia de tradició simbolista

A partir del 1940, els poetes entonen un cant dolgut, personal i col·lectiu, a la derrota i a l'exili. La poesia simbolista es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l'envolta. Predominen els símbols i les referències mitològiques.

Destaquen els poetes Carles Riba, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Salvador Espriu i els valencians Xavier Casp i Joan Valls.

Salvador Espriu fou un poeta amb un bagatge cultural excepcional, amb una formació clàssica i amb un domini extraordinari dels més variats registres de la llengua. És un gran creador de mites. Va escriure novel·la i teatre. En la poesia, reflexiona sobre la condició humana, la llibertat i la mort. Destaquen obres com: Cementiri de Sinera, Les hores, Mr. Death, El caminant i el mur i Final del laberint.

En La pell de brau, l'obra que li ha proporcionat més ressò internacional, analitza el tema de la Guerra Civil i evoca la necessitat de reconciliació durant la postguerra.

B. Poesia d'avantguarda

Es centrà en l'experimentació formal i en la recerca de recursos expressius molt relacionats amb l'anomenada antipoesia i poesia visual. Destaca Joan Brossa.

Joan Brossa, l'autor més representatiu del desig d'investigació i d'experimentació poètica. Utilitza formes clàssiques com el sonet, la sexteta o el romanç; els seus poemes es caracteritzen per un toc surrealista on l'associació entre imatges i objectes no es fa segons les regles convencionals. La temàtica de les seves obres ha evolucionat des del referent de la Guerra Civil fins a la introducció de la màgia i de la fantasia en la realitat quotidiana.

Entre les seves obres destaquen: Em va fer Joan Brossa, El salta-martí, Els ulls de l'òliba.

C. Realisme històric

Als anys 60, es concep la poesia com una eina d'expressió de la realitat quotidiana amb un to més reivindicatiu de recuperació cultural i nacional, i en contra del franquisme. Es propugna la utilització d'una llengua viva i col·loquial, directa i comunicativa. Destaquen els poetes Miguel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.

Miguel Martí i Pol mostrà el seu compromís amb la classe obrera i amb Catalunya amb obres com El poble o La fàbrica. Publicà Vint-i-set poemes.

La ironia, l'esperança i la reflexió nacionalista apareixen en obres com Crònica de demà, Els bells camins…

Vicent Andrés Estellés comença la seva carrera professional com a periodista.

Home d'una formació literària amplíssima, va contribuir a recuperar i dignificar l'ús de la nostra llengua.

Va publicar més d'un centenar de poemaris.

Pot semblar més al llenguatge del carrer que a la tradició culta, però la poesia d'Estellés conté recursos clàssics.

Els temes més freqüents en la poesia d'Estellés són la fam i la misèria de la postguerra, la mort, l'amor, l'erotisme, la vida quotidiana, la identitat cultural del poble… mirats des de diferents punts de vista: la ironia, el compromís…

Substitució de complements per pronoms febles

A. El CD

• CD definit: si està precedit per un article (el, la, els, les), un demostratiu (aquest, aqueix, aquell) o un possessiu (el meu, la teua, el seu), s'usen els pronoms el, la, els o les.
• CD indefinit: si no du cap determinant, o és un indefinit o un quantificador, es canvia pel pronom en.
• CD introduït per un pronom neutre (açò, això, allò) o és una oració subordinada substantiva, s'usa ho.

B. El CI

Es substitueix per li i els.

C. Complement de règim verbal

Si té la preposició de, s'utilitza en; si va per una altra, hi.

Pronom febles

Ús de la l·l

il·luminar, il·lògic, caravel·la, sil·logisme, il·lícit, tllà, oscil·lar, il·legible, il·lus, col·lega, al·legar, col·legi, al·licient, bagatel·la, col·loqui, al·lucinar, goril·la, col·laboració, mil·lenni, il·limitat, mil·lèssim, mil·límetre, il·lustrar, pupil·la, parcel·la, mortadel·la, al·lusió, varicel·la, síl·laba, aquarel·la, col·laborar, col·leccionar, novel·la, sol·licitar, instal·lar, intel·ligent, cristall, metall, cristallí.

Locucions llatines

• in vitro: en un medi artificial
• sine qua non: sense la qual no
• in extremis: a l'últim moment
• per capita: per persona
• vox populi: de domini públic
• in fraganti: en el moment del delicte
• sui generis: de la seva manera
• a priori: abans
• in situ: en el lloc
• ex aequo: en igualtat de mèrits
• peccata minuta: cosa de poca importància
• a posteriori: després
• ex professo: expressament

Prefixos i sufixos grecollatins

• _bio-: vida: biologia, biosfera, biografia
• _ana-: contra, de nou: anabaptisme, anàtrop, anàmorfic
• _omni-: tot: omnívor, omnipresent, omniscient
• _arqueo-: antic: arqueologia, arqueòleg, arqueològic
• _ultra-: més enllà de: ultratomba, ultralleuger, ultramar
• _cardio-: cor: cardiologia, cardiopatia, cardiograma
• _demo-: poble: democràcia, demografia, demòcrata
• _dermato-: pell: dermatòleg, dermatitis, dermatòfit
• _micro-: menut: microbi, microorganisme, microcèfal
• _macro-: gran: macroscopi, macroescultura, macroeconomia
• _-logia: ciència: geologia, histologia, filologia
• _-teràpia: tractament: farmacoteràpia, hidroteràpia, psicoteràpia
• _-mància: predicció: quiromància, aromància, nigromància
• _-fòbia: por: xenofòbia, fotofòbia, claustrofòbia
• _-drom: cursa: velòdrom, hipòdrom
• _-cèfal: cap: macrocèfal, bicèfal, microcèfal
• _-cultura: cultiu: floricultura, viticultura
• _-cràcia: poder: autocràcia, democràcia, burocràcia
• _-grafia: escriptura: cal·ligrafia, biografia, bibliografia
• _-scopi: aparell per a observar: telescopi, microscopi

• A. antropòfag (antropos=ésser humà + fago=menjar): que s'alimenta d'humans
• B. policrom (poli=diversos + crom=color): que té molts colors
• C. hipòdrom (hipo=cavall + drom=cursa): lloc on es fan les curses de cavalls
• D. cronòmetre (cronos=temps + metre=mesura): aparell que s'utilitza per a mesurar el temps
• E. hemeroteca (hemero=revista + teca=lloc per a guardar): lloc on es guarden les revistes consultades

Les oracions subordinades