Poesia de Postguerra a Catalunya: Autors i Obres Clau

Poesia de Postguerra a Catalunya

Context Històric

La producció literària i cultural catalana, desenvolupada des de la Renaixença, es va veure truncada per la Guerra Civil. La victòria del bàndol nacional, liderat per Francisco Franco, va sumir el país en una dictadura que va perseguir durament qualsevol manifestació de catalanitat. El règim franquista va reprimir i perseguir qualsevol signe d'identitat nacional catalana. Aquesta repressió es va manifestar en:

• Prohibició de la llengua catalana: En tots els àmbits (ensenyament, publicacions, etc.).
• Abolició d'institucions: Supressió de les institucions culturals i polítiques catalanes.
• Revisió i censura: Control de totes les manifestacions culturals (cinema, teatre, etc.) i censura de tot allò que es considerés contrari al règim.
• Persecució política i intel·lectual: Molts polítics i intel·lectuals contraris al règim es van veure obligats a exiliar-se.

Durant els anys seixanta, la repressió franquista va disminuir i van començar a sorgir alguns moviments catalanistes amb el suport de l'Església catalana i dels grups escoltes.

Autors Clau

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985)

Vida: Nascut a Santa Coloma de Farners, va viure entre Barcelona i Arenys de Mar. Va estudiar Dret i Història Antiga, però la seva vocació era la literatura. La guerra va marcar profundament la seva obra, centrada en la postguerra i la reflexió sobre la mort i el pas del temps.

Obra: Tot i que va escriure prosa (com Doctor Rip), les seves obres més representatives són poemes i obres de teatre. L'obra poètica és força unitària, amb la mort com a tema central. A Cementiri de Sinera, evoca la infantesa i el paradís perdut de Sinera. En teatre, destaquen Antígona, Ronda de mort a Sinera, Una altra Fedra, si us plau i Primera història d'Esther.

Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) (1899-1986)

Vida: Nascut a Sabadell en una família burgesa. Va estudiar Dret, però es va dedicar a la literatura. Va formar part del Grup de Sabadell i va fundar l'editorial La Mirada. El seu inconformisme es reflecteix en la seva obra, amb crítiques socials. Durant la Guerra Civil va fundar l'Agrupació dels Escriptors Catalans. Es va exiliar a França i Xile.

Obra: Va utilitzar el pseudònim Pere Quart per a la poesia i el seu nom real per a la prosa i el teatre. A la seva primera etapa poètica, Les Decapitacions, critica la seva classe social. Vacances pagades és un dels seus millors llibres. Les seves obres teatrals es divideixen en tres moments històrics: abans, durant i després de la guerra.

Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983)

Vida: Nascuda a Barcelona. Va col·laborar en diverses publicacions i va publicar la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada?, el 1932. La guerra la va obligar a exiliar-se. Es va instal·lar a Ginebra.

Obra: És l'autora catalana més universal, traduïda a més de trenta llengües. La plaça del Diamant és la seva obra més coneguda. Després de l'exili, va escriure Vint-i-dos contes. La seva obra evoluciona des de la descripció de la realitat fins a la fabulació de mites, amb un estil aparentment senzill però d'una gran plasticitat.

Llorenç Villalonga i Pons (1897-1980)

Vida: Nascut a Palma de Mallorca. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en psiquiatria. Durant la guerra, es va afiliar a la Falange Española i va escriure en castellà.

Obra: Novel·lista, contista i dramaturg. Mort de dama va generar polèmica per la seva crítica a l'aristocràcia rural. Bearn, escrita primer en castellà i després en català, és la seva obra més important. En els seus últims anys, va satiritzar la societat tecnològica en obres com La gran batuda.