Poesia i Narrativa Catalanes: Postguerra als Anys 70 i Actualitat

Tendències de la Poesia Catalana de Postguerra fins als Anys 70

La poesia publicada durant la postguerra a Catalunya no respon a un estil uniforme. Hi podem observar tres tendències principals:

Poesia de Tradició Simbolista

Des del punt de vista literari, els anys vint i trenta es caracteritzen per un desig de renovació estètica i d'incorporació de les aportacions del context internacional. A més del surrealisme, triomfa la poètica postsimbolista amb trets com un lirisme sintètic, la reflexió sobre l'acte creatiu o el llenguatge poètic autònom desvinculat de la realitat. Destaca Carles Riba, que situa la seua obra en el panorama europeu.

Poesia de Tradició Avantguardista

Representada per Josep Palau i Fabre i Joan Brossa. L'expressió 'moviments d'avantguarda' inclou manifestacions artístiques molt diferenciades. Presenten algunes característiques comunes, com:

• El desig de trencar els lligams amb la tradició.
• L'afany d'experimentació.
• La difusió més enllà del país d'origen.

Apareixen en el període d'entreguerres, quan l'impacte provocat per la Gran Guerra posa en qüestió el model polític, social i cultural burgès. Es diferencien dues etapes:

1. La primera avantguarda (1906-1924), inclou cubisme, futurisme i dadaisme.
2. La segona, a partir del 1924, amb el surrealisme.

Poesia de Tradició Realista

A partir de la dècada dels seixanta, sovint acompanyada d'un compromís civil o social. Hi podem situar Martí i Pol, Pere Quart, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i el moviment de la Nova Cançó.

Narrativa Catalana dels Anys 70 fins a l'Actualitat

En 1975, amb la mort de Franco, s'accelera el camí que conduirà a les llibertats i la democràcia. Els canvis socials i polítics faran possible la normalització de la literatura catalana. La Constitució i els estatuts d'autonomia reconeixeran el caràcter oficial del català i la seua generalització en l'ensenyament amb l'aprovació de les lleis de normalització lingüística (Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià), establint el marc legal que permetrà l'alfabetització de la població, la millora en l'ús social de la llengua i l'augment del públic lector.

La Dècada dels Setanta

La dècada dels setanta es caracteritza per nous narradors com Terenci Moix, Montserrat Roig, Joan F. Mira o Carme Riera. Les seues obres mostraran les preocupacions d'una generació d'escriptors nascuts després de la guerra: la postguerra i l'educació rebuda, una societat que necessita canvis, el món universitari, el feminisme, etc. Alguns autors publiquen obres de gran èxit, però sense continuïtat posterior, com Carmelina Sánchez-Cutillas o Isa Tròlec.

Els Anys Vuitanta i l'Actualitat

Durant els huitanta, dues línies caracteritzen aquesta narrativa. Per una banda, la literatura de gènere: narrativa policíaca, de ciència-ficció, de terror, històrica, eròtica, etc., que aconseguiran un gran nombre de lectors. És il·lustrativa la producció d'Ofèlia Dracs, Quim Monzó i Josep Lluís Seguí, entre altres. Per altra banda, la novel·la històrica: amb la desaparició de la censura franquista es produeixen cròniques, autobiografies, dietaris, etc., sobre la guerra i la postguerra.

Entre els autors actuals, podem destacar els que començaren a consolidar-se com a literaris al final dels noranta i principi del segle XXI: Carme Miquel, Mercè Company i Vicent Usó.