Poesia Modernista i Noucentisme: Evolució i Autors

Poesia modernista i Noucentisme

La poesia modernista s'allunyà dels postulats romàntics i de la Renaixença i rebutjà la tradició jocfloralesca. Els poetes seguien els corrents europeus, com el simbolisme, el dadaisme o el parnassianisme, i la seua obra la classifiquem en:

• Una poesia més espontània, de to vitalista.
• Una altra en què es dona més importància als aspectes formals.

Destaquem Joan Maragall, que reflexionà sobre el llenguatge i la paraula amb una poesia emotiva, directa i amb un lèxic senzill. La seua obra es basa en el simbolisme.

Modernisme Valencià i Generació del 1909

La societat valenciana de principis de segle era agrícola, sense indústria i no visqué de la mateixa manera les tensions socials. Entre els autors valencians, sota la influència del pairalisme, hi ha més contacte amb la concepció del modernisme castellà, pel qual destaquen autors valencians que escrivien en castellà, com Vicente Blasco Ibáñez. El 1909, un grup de joves escriptors (Generació de 1909) va retre un sentit homenatge al patriarca de la Renaixença: Llorente (coronat poeta de València). Amb això es marca el final de la Renaixença i l'inici d'una nova etapa en què comença una recuperació de les lletres valencianes. Amb les poesies reixirà el modernisme.

Miquel Duran de València (1883-1947)

Va ser decisiu en l'impuls cultural valencià de principis del segle XX. La seua producció s'insereix en el modernisme formal. El 1938, escrigué un poemari inspirat en la Guerra Civil.

Daniel Martínez Ferrando (1887-1953)

Seguia els postulats modernistes. Destaquem:

• La cançó de l'isolat: té elements com l'enfrontament de l'artista amb la societat i descripcions tètriques.
• Vora la mar del Nord: conté algun ressò modernista. Més tard, tornà a publicar la seua producció amb correccions.

Noucentisme

Moviment cultural coetani del Modernisme, lligat a la política i iniciat a Catalunya a principis del segle XX. Va ser liderat per la burguesia i defensà la funció social de la literatura per a crear una societat ideal allunyada de la realitat social que denunciava el modernisme.

Es caracteritzà per l'arbitrarisme. Destaca el classicisme, que implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia. Un altre element és la civilitat: la ciutat domina el caos que representa la naturalesa. Per últim, l'imperialisme marca una voluntat de la burguesia catalana d'expandir-se econòmicament i políticament. A banda de la poesia, el gènere més conreat fou l'assaig.

Destaquem Josep Carner, Carles Riba i Eugeni d'Ors. La novel·la La ben plantada proposa un programa d'exaltació del classicisme i representa una reacció contra el modernisme.

Josep Carner

Es consagrà amb el poemari Els fruits saborosos (1906), que meresqué elogis de Joan Maragall. La seua obra contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica. Aquesta obra té elements del simbolisme francès i ressonàncies orientals. La seua poesia evolucionà cap al postsimbolisme.