La Poesia Medieval Catalana: Trobadors, Ausiàs March i Escola Valenciana

Els Trobadors i la Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del segle XII, sent la primera mostra de poesia culta en llengua romànica, l'occità. La poesia catalana es va iniciar amb la producció dels trobadors catalans, que escrivien les seves composicions en llengua occitana. La separació lingüística entre poesia i prosa va ser un dels trets que caracteritza la literatura medieval.

La Lírica Trobadoresca: Composició i Interpretació

Mentre els poetes versificaven poemes en llatí, els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà. La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides i les razos. Els trobadors componien lletra i música de les seves cançons, mentre els joglars les interpretaven.

Principals Representants dels Trobadors

• Guilhem de Peitieu (1071-1126): Va ser el primer trobador occità.
• La primera dona trobadora va ser la Comtessa de Dia i Azalais.

Gèneres Poètics Trobadorescos

La cançó va ser el gènere per excel·lència i el més important de la poesia amorosa. Disposava d'una melodia pròpia i generalment tenia de cinc a set cobles.

El Sirventès

Era el gènere de l'atac, la ira, la polèmica literària i el discurs moralitzador.

El Plany

Gènere per mitjà del qual el trobador es lamentava per la mort d'un personatge important.

L'Alba

Era un poema amorós que expressava l'enuig dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts. Hi apareixien figures com el guaita, els gelosos o els lauzengiers.

La Pastorel·la

Composició amorosa que descrivia la trobada entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la.

La Tençó, el Joc Partit i el Tornejament

Eren gèneres que expressaven debats entre trobadors.

La Forma de la Lírica Trobadoresca: Versificació i Estrofes

Un aspecte que caracteritza la lírica trobadoresca és la rigidesa formal. El còmput de síl·labes era sempre exacte i la rima rigorosament consonant. Les estrofes s'anomenaven cobles i podien ser:

• Unisonants
• Singulars i dobles
• Alternades
• Capcaudades
• Capfinides

Pel que fa a l'estil en les cançons, cal diferenciar dues tendències: el trobar lleu i el trobar clus.

Ausiàs March: Culminació de la Poesia Catalana

Ausiàs March va culminar una època d'or de la poesia catalana en el segle XV. Ausiàs va néixer probablement a Gandia l'any 1397 en el si d'una família de lletraferits. La seva obra, peculiar i personalíssima, està formada per 128 composicions de tipus amorós i moral.

Característiques de les Composicions d'Ausiàs March

• Ús de la llengua catalana com a llengua literària, substituint progressivament la llengua d'oc.
• Fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca.
• Comparacions a partir d'imatges de procedència diversa. Les comparacions tenien tres funcions: emotiva, persuasiva i explicativa.

Estructura de les Comparacions i Temes Recurrents

• Ús de versos estramps.
• Utilització de senyals: malgrat la descoberta del nom de la dama en alguna composició, els senyals encobrien el nom de la dama.
• Plantejament de la dicotomia: amor sensual i amor espiritual o intel·lectual.

Poesies Amoroses: Influències i Similituds

Ausiàs March i els Trobadors

Similituds de tipus estructural pel que fa a les composicions, l'ús de senyals i la convergència en alguns termes.

Ausiàs March, Dant i Petrarca

Probablement trobaríem les coincidències més destacades amb l'obra del primer, ja que la poesia de March i la de Dant són més medievals i estan més influïdes per la filosofia que no pas la de Petrarca, que amb una actitud més moderna anuncia el Renaixement.

L'Escola Valenciana del Segle XV

En un entorn ric i brillant com la València del segle XV, l'accés a la cultura va manifestar-se mitjançant la tradició dels certàmens literaris i les tertúlies. El sector més aristocràtic cultivava la recreació dels clàssics i una literatura elevada de caràcter humanista.

Jaume Roig: Literatura Satírica i Popular

Els burgesos valencians del segle XV configuraren el context propici per a una literatura humorística i popular sense excessives pretensions estilístiques ni transcendència conceptual. Jaume Roig, burgès i lletraferit, representa la figura més rellevant amb el seu llibre Espill.

L'Espill de Jaume Roig

Jaume Roig va néixer a València al principi del segle XV. Va ocupar càrrecs importants en el govern de la ciutat i va destacar en els cercles intel·lectuals valencians. Roig va escriure Espill, obra contemporània de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. El llibre fou publicat per primera vegada el 1531 amb el títol de Llibre de Consells. Tracta d'un relat misogin de 16.359 versos escrit en la forma tradicional de les noves rimades i amb la clara intenció de divertir més que no de moralitzar. Aquesta preocupació estilística correspon a una atenció rigorosa en la redacció de l'obra.

Característiques de la Literatura Popular i Tradicional

• Les expressions literàries populars són anònimes. Encara que hagin estat creades per un autor individual, aquest autor representa els interessos, les vivències i els gustos d'un col·lectiu concret.
• La tradició oral és una altra de les característiques.
• Per últim, van acompanyades d'una melodia. Corrien de boca en boca fins que es gravaven a un cançoner.

La Poesia Popular: Cançoner i Romançer

Dins l'apartat de poesia, distingirem d'una banda els gèneres que configuren l'anomenat cançoner i de l'altra els poemes que es recullen en el romancer. En la majoria de les composicions poètiques s'utilitzava la forma mètrica del romanç.