Poesia Mallorquina: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Maria Antònia Salvà
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,75 KB
Miquel Costa i Llobera
Nasqué a Pollença el 1854. Estudià el batxillerat a la ciutat de Palma i fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. El 1902 obtingué el títol de “Mestre en Gai Saber” i el 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona. Finalment morí a Palma el 16 d’octubre de l’any 1922.
En la seva obra més destacada és Lo pi de Formentor, considerat com la culminació de la nostra poesia romàntica. Es manifesta dues constants temàtiques: el sentiment religiós i el sentiment del paisatge. El 1899 publica Líricas, que és un recull de poesia en llengua castellana i el 1900 neix el gran poema narratiu “La deixa del geni grec”, guanyador de l’Englantina en els Jocs Florals de Barcelona (1902). El 1904 presideix els Jocs Florals de Mallorca.
Joan Alcover i Maspons
Nasqué a la ciutat de Mallorca l’any 1854. Va publicar els seus primers poemes l’any 1872, i l’any 1877 va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona pel poema La Creu.
En català, la seva obra poètica s'aplega a Cap al tard (1909) que conté alguns dels millors poemes de la literatura catalana de tots els temps (La Balanguera, Elegies, Miramar, L'espurna, Desolació, La relíquia...) i Poemes bíblics. Des d’un punt de vista lingüístic, Alcover construeix, a Cap al Tard, una llengua poètica basada en la parla popular dignificada.
Maria Antònia Salvà
Maria Antònia Salvà fou poeta i traductora. Fou amiga de Costa i Llobera i el seu mestre va ser Miquel Ferrà. Els seus llibres fonamentals són Poesies (1910), Espigues en flor (1926) i El retorn (1934).