Poesia humorística catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

Poesia anys 20 i 30


Els poetes, dos corrents: tendència avantguardista o evolució models existents/ Noucentisme. Noucentistes es fixen en el parnassianisme i en el simbolisme i Donen importància a la forma i musicalitat. Postsimbolistes parteixen d'una herència pròpia però incorporen altres Tendències europees. Veuen la necessitat d'expulsar la realitat de la poesia, Per assolir una obra perfecta. Grup encapçalat per Carles Riba. Podem situar a Marius Torres i Bartomeu
Rosselló-Porcel, dos cassos a part De la poesia catalana d'entreguerres.

Prosa 20 i 30


Novel·la rebutjada pels Noucentistes, la veien com u producte comercial x l'entreteniment. A partir del
1917, necessitat de recuperar el gènere de la novel·la per arribar a una Normalització cultural, s'inicia una polèmica en la premsa que aprofundeix en El paper de la novel·la en la societat. Els novel·listes es decanten per la Novel·la psicològica. Grup important d'escriptors: Espriu, Mercè Rodoreda, Llorenç Vilallonga i Pere Caldès.

Literatura 20 i 30


En el període d'entreguerres es produeixen canvis importants a la política, Economia i societat, sobretot el sorgiment del model soviètic i la consolidació Del nazisme. Distingim: Recuperació 1GM: coneixement dels països capitalistes. / Etapa fosca, crisi del 29 = gran depressió.  Món artístic i literari implicat en l'agitació ideològica. Diversitat de Tendències i reflexió sobre el paper que juguen a la societat, es troben entre Dues tendències: salvaguarda dels valors culturals i el compromís social. Es consolida la normalització de la llengua i cultura catalana que comença Amb la Renaixença. La literatura catalana madura. Editorials i Premsa paper molt important en normalització, diaris i Revistes. Sorgiran grups intel·lectuals que seguiran tendències diferents: Noucentisme, Prioritza la poesia/ Ruptura del model vigent, tendències avantguardistes.

Contextualització obra


La poesia catalana es desenvolupa sota el Manierisme i el Noucentisme. En Els anys posteriors a la 1GM la literatura es veu enlluernada pel Futurisme i Les avantguardes. A la dècada dels anys 20-30 es consolida un procés de renovació i Decantació del llenguatge en la poesia catalana, canvi anomenat postsimbolista. La influència de l'escola de Mallorca donen com a resultat una poesia en la Que trobem: PURISME: busca fusionar el que és nou amb el que és antic, busca Arribar a la forma perfecta, es sofisticada, hermètica.../ Surrealisme: André Bretón impulsa el moviment, rep influències de l'obra de Freud i vol explorar El subconscient a partir de l'escriptura automàtica/ NEOPOPULISME: escriptors De la generació del 27, vol imitar la mètrica i l'esperit de la lírica Tradicional. Fan servir elements populars com el vers curt i un ritme marcat.El cop militar del 36 porta a l'exili a Bona part dels intel·lectuals (generació del 36), trobem entre ells a Bartomeu Rosselló-Porcel. Els uneix la resistència cultural en l'àmbit de la llengua Catalana. El desenvolupament de la poesia es va fer en tertúlies literàries.

Nou poemes:


No recorda només a les Característiques literàries del romanticisme de final de segle sinó que esbossa Un dels eixos de la seva poesia, tensió entre dos mons que genera la Necessitat de crear un sistema d'interpretació personal mitjançant la poesia. “Ombres, detureu el pas”, “Poques paraules surten”, “Cursa”.

Quadern de sonets:


Publica 11 composicions amb l'estructura del sonet però des de la llibertat Creativa, aconsegueix vincular-se a la tradició i al mateix temps continuar Sent modern. Segueixen la imatge del Barroc i també trobem un cert decadentisme Simbolista.“Espatlla”, “Brollador”, “Sonet marí”.

Imitació del foc:


 a Salvador Espriu, en tres parts, 31 poemes, combinades les influències del purisme, neopopulisme i Surrealisme. Culminació poètica de l'autor, gran intensitat simbòlica. El foc Representa la lluita constant entre contraris, visió dinàmica de l'univers. Parts del llibre: 

FIRA ENCESA:

poemes de tipus neopopularista amb arrel folklòrica i tradicional. Referència a realitats exteriors, presenten musicalitat, repeticions, metàfores Però hi ha referència a la poesia culta./ ROSA ENCESA:
poemes en els que el paisatge es converteix en el protagonista, intensifica La dimensió simbòlica de les paraules, es presenta mes sol./ ARBRE DE FLAMES:
jo poètic com a primer terme, s'aguditza la simbologia, Sobretot el foc. Foc = puresa, lluita de contraris, vida, llum... “Pont del vespre”, “Sóller”, En la meva mort”, “Escolto la secreta”.

Llengua i estil:


Barreja aspectes populars i cultes. Gran bagatge lingüístic. Nou Poemes: influències de la literatura llegida per l'autor, tendeix a fer Recursos populars. Quadern de sonets: sonets, mètrica de manera Rígida o amb variacions. Imitació del foc: introdueix Innovacions. Els poemes contenen la idea de l'aigua en forma de pluja, mar... Els que Contenen l'aire en forma de núvols, vent... El foc es manifesta en flama, Llum...Els adjectius es refereixen a estats anímics. Vocabulari ric en paraules. Foc i les seves Derivacions tenen el protagonisme especial, màxima expressió de puresa.

Entradas relacionadas: