Poesia humorística catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB
Poesia anys 20 i 30
Els poetes, dos corrents: tendència avantguardista o evolució models existents/
Noucentisme. Noucentistes es fixen en el parnassianisme i en el simbolisme i
Donen importància a la forma i musicalitat. Postsimbolistes parteixen d'una herència pròpia però incorporen altres
Tendències europees. Veuen la necessitat d'expulsar la realitat de la poesia,
Per assolir una obra perfecta. Grup encapçalat per Carles Riba. Podem situar a Marius Torres i Bartomeu
Rosselló-Porcel, dos cassos a part
De la poesia catalana d'entreguerres.
Prosa 20 i 30
Novel·la rebutjada pels
Noucentistes, la veien com u producte comercial x l'entreteniment. A partir del
1917, necessitat de recuperar el gènere de la novel·la per arribar a una
Normalització cultural, s'inicia una polèmica en la premsa que aprofundeix en
El paper de la novel·la en la societat. Els novel·listes es decanten per la
Novel·la psicològica. Grup important d'escriptors: Espriu, Mercè Rodoreda,
Llorenç Vilallonga i Pere Caldès.
Literatura 20 i 30
En el període d'entreguerres es produeixen canvis importants a la política,
Economia i societat, sobretot el sorgiment del model soviètic i la consolidació
Del nazisme. Distingim: Recuperació 1GM: coneixement dels països capitalistes.
/ Etapa fosca, crisi del 29 = gran depressió. Món artístic i literari implicat en l'agitació ideològica. Diversitat de
Tendències i reflexió sobre el paper que juguen a la societat, es troben entre
Dues tendències: salvaguarda dels valors culturals i el compromís social. Es consolida la normalització de la llengua i cultura catalana que comença
Amb la Renaixença. La literatura catalana madura. Editorials i Premsa paper molt important en normalització, diaris i
Revistes. Sorgiran grups intel·lectuals que seguiran tendències diferents: Noucentisme,
Prioritza la poesia/ Ruptura del model vigent, tendències avantguardistes.
Contextualització obra
La poesia catalana es desenvolupa sota el Manierisme i el Noucentisme. En
Els anys posteriors a la 1GM la literatura es veu enlluernada pel Futurisme i
Les avantguardes. A la dècada dels anys 20-30 es consolida un procés de renovació i
Decantació del llenguatge en la poesia catalana, canvi anomenat postsimbolista. La influència de l'escola de Mallorca donen com a resultat una poesia en la
Que trobem: PURISME: busca fusionar el que és nou amb el que és antic, busca
Arribar a la forma perfecta, es sofisticada, hermètica.../ Surrealisme: André
Bretón impulsa el moviment, rep influències de l'obra de Freud i vol explorar
El subconscient a partir de l'escriptura automàtica/ NEOPOPULISME: escriptors
De la generació del 27, vol imitar la mètrica i l'esperit de la lírica
Tradicional. Fan servir elements populars com el vers curt i un ritme marcat.El cop militar del 36 porta a l'exili a
Bona part dels intel·lectuals (generació del 36), trobem entre ells a Bartomeu
Rosselló-Porcel. Els uneix la resistència cultural en l'àmbit de la llengua
Catalana. El desenvolupament de la poesia es va fer en tertúlies literàries.
Nou poemes:
No recorda només a les
Característiques literàries del romanticisme de final de segle sinó que esbossa
Un dels eixos de la seva poesia, tensió entre dos mons que genera la
Necessitat de crear un sistema d'interpretació personal mitjançant la poesia. “Ombres, detureu el pas”, “Poques paraules surten”, “Cursa”.
Quadern de sonets:
Publica 11 composicions amb l'estructura del sonet però des de la llibertat
Creativa, aconsegueix vincular-se a la tradició i al mateix temps continuar
Sent modern. Segueixen la imatge del Barroc i també trobem un cert decadentisme
Simbolista.“Espatlla”, “Brollador”, “Sonet marí”.
Imitació del foc:
a Salvador Espriu, en tres parts, 31 poemes, combinades les influències del purisme, neopopulisme i Surrealisme. Culminació poètica de l'autor, gran intensitat simbòlica. El foc
Representa la lluita constant entre contraris, visió dinàmica de l'univers.
Parts del llibre:
FIRA ENCESA:
poemes de tipus neopopularista amb arrel folklòrica i tradicional.
Referència a realitats exteriors, presenten musicalitat, repeticions, metàfores
Però hi ha referència a la poesia culta./ ROSA ENCESA:
poemes en els que el paisatge es converteix en el protagonista, intensifica
La dimensió simbòlica de les paraules, es presenta mes sol./ ARBRE DE FLAMES:
jo poètic com a primer terme, s'aguditza la simbologia,
Sobretot el foc. Foc = puresa, lluita de contraris, vida, llum... “Pont del vespre”, “Sóller”, En la meva mort”, “Escolto la secreta”.
Llengua i estil:
Barreja aspectes populars i cultes. Gran bagatge lingüístic. Nou
Poemes: influències de la literatura llegida per l'autor, tendeix a fer
Recursos populars. Quadern de sonets: sonets, mètrica de manera
Rígida o amb variacions. Imitació del foc: introdueix
Innovacions. Els poemes contenen la idea de l'aigua en forma de pluja, mar... Els que
Contenen l'aire en forma de núvols, vent... El foc es manifesta en flama,
Llum...Els adjectius es refereixen a estats anímics. Vocabulari ric en paraules. Foc i les seves
Derivacions tenen el protagonisme especial, màxima expressió de puresa.