Poesia Èpica Llatina: De Livi Andronic a Virgili

Poesia Èpica Llatina Abans de Virgili

El primer escriptor rellevant de la literatura llatina va ser Livi Andronic (c. 280-200 aC), d'origen grec. Va traduir al llatí l'Odissea d'Homer, a més d'adaptar obres teatrals gregues a la llengua llatina. Com que s'han conservat pocs fragments de la seva obra, no es pot saber si Odusia va ser fidel a l'original grec. Cal assenyalar la seva aportació a la literatura llatina.

Altres cultivadors de l'epopeia romana van ser Gneu Nevi (c. 260-200 aC), que va compondre un poema èpic: La Guerra Púnica, i Quint Enni (c. 239-169 aC), que en els seus Annals va utilitzar per primer cop l'hexàmetre dactílic, el vers de l'èpica grega.

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC. Quan ja havia escrit les Bucòliques i les Geòrgiques, August li demanà de celebrar els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Iulia. Dedica onze anys de la seva vida a aquesta tasca, fruit de la qual és el seu gran poema l'Eneida. Virgili no estava satisfet i va decidir fer un viatge a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer millor els llocs on es desenvolupava el poema. Després se sentí malalt i, en arribar a Atenes, August el va convèncer de tornar junts a Itàlia. Morí l'any 19 aC, en arribar a Bríndisi. Abans de morir va reclamar que l'Eneida fos cremada perquè estava inacabada, però August va exigir que fos publicada sense retocar res.

L'Eneida

És un poema en dotze cants, considerat una de les obres èpiques essencials de la història de la literatura universal, juntament amb la Ilíada i l'Odissea d'Homer i la Comèdia de Dante. L'Eneida es pot dividir en dues parts: la primera (llibres I-VI) s'inspirà en les aventures marines d'Odisseu o Ulisses; la segona (llibres VII-XII) s'inspirà en les lluites entre troians i grecs.

Així doncs, en els llibres I-VI, l'autor explica l'arribada d'Eneas, fugitiu de Troia, a les costes de Cartago. Per voluntat de Juno, enemiga dels troians, les naus són empeses fins a les ribes d'Àfrica, on Eneas és acollit per la reina Dido, qui s'enamora d'ell i convenç Eneas perquè es quedi amb ella durant un any. Ell, però, l'abandonà i ella se suïcida. Camí d'Itàlia, les naus troianes tornen a desembarcar a Sicília i, després, a Cumes, on Eneas visita els inferns on troba Anquises, el qual li mostra una rècula de personatges que el succeiran en anys a venir, entre els quals hi ha Cèsar i August.

Aquest és el moment culminant del poema, ja que Virgili posa en relació els dos cabdills esmentats amb l'existència d'un pla sobrenatural.

En els llibres VII-XII, l'argument principal són les lluites dels nouvinguts, ajudats per alguns indígenes com el rei Llatí, contra la resta, encapçalats per Turnus. El motiu principal és l'oferiment de Llatí a Eneas de la mà de la seva filla Lavínia, la qual estava promesa amb Turnus. Després de diverses escenes heroiques i múltiples combats duals, Eneas venç i mata Turnus en una lluita singular, escena amb la qual acaba el poema.

L'Eneida ha passat a formar part del cànon d'obres del món antic, gràcies a la importància que ha tingut en la història de la cultura i de l'educació occidental.