Poesia èpica: Característiques, autors i l'Eneida de Virgili

La poesia èpica: Un gènere literari clàssic

La poesia èpica és un gènere literari que narra els fets d'herois històrics o llegendaris. L'èpica sorgeix de l'admiració que té el poeta davant de personatges d'influència col·lectiva, per expressar sentiments de tipus personal. L'èpica llatina no sorgeix d'una tradició oral pròpia, sinó que es va desenvolupar des de l'àmbit escrit a través de la imitació dels autors grecs. Va saber adoptar els seus propis trets característics i va originar obres d'una gran transcendència en les literatures modernes.

Principals trets característics de l'èpica

• L'origen: En la majoria de cultures, l'èpica era oral i cantada, en canvi en l'èpica llatina no.
• La forma: Estava escrita en vers. Utilitzava l'hexàmetre.
• El tema: Normalment canta gestes en honor als éssers heroics més reconeguts.
• Les figures retòriques: S'utilitzaven tècniques que permetien al rapsode memoritzar més fàcilment.
• Figures heroiques: Encarnaven els valors morals i les actituds socials més apreciades per la cultura que els ha creat.

L'obra de Virgili més important va ser l'Eneida, escrita a l'època de l'imperi de l'emperador August. Aquesta es va convertir en la gran epopeia nacional romana.

Precedents grecs i romans de l'èpica

• Precedents grecs: Homer va fer dues grans epopeies:
  • La Ilíada: Tracta sobre la còlera d'Aquil·les i les derrotes gregues a Troia, la intervenció de Pàtrocle i la mort d'Hèctor.
  • L'Odissea: Tracta sobre les aventures d'Odisseu fins a arribar a la seva pàtria Ítaca des de Troia.
• Precedents romans:
  • Livi Andrònic: Va fer la traducció de l'Odissea.
  • Gneu Nevi: Va escriure Bellum Poenicum. És la primera epopeia original romana en què s'explica la primera guerra púnica.
  • Quint Enni: Va escriure Annales. Narra la història de Roma des de la llegenda de Dido i Eneas fins a acabar la segona guerra púnica.

Publi Virgili Maró: Biografia

Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC prop de Màntua. Era tímid i modest perquè provenia d'una família modesta. Va estudiar a Cremona i després va viatjar a Roma, on va acabar d'estudiar retòrica i filosofia. Els últims 11 anys va escriure l'Eneida i va agafar una malaltia durant el seu viatge a Atenes, on es va traslladar per acabar l'obra. Va morir a Bríndisi al 19 aC. Virgili abans de morir va demanar cremar la seva obra perquè no estava acabada, però l'emperador August no va fer cas i va fer editar la seva obra sense afegir res més.

La seva primera obra van ser les Bucòliques. És un conjunt de poemes de temàtica pastoral, en què uns pastors dialoguen sobre temes amorosos, socials, etc. L'autor pretenia reflectir la senzillesa dels pastors al camp. Més tard va escriure les Geòrgiques, un poema didàctic que narra la vida d'un camperol d'Itàlia. Descriu les feines del camp i el món agrícola, per elevar aquesta activitat com a símbol de cultura.

L'Eneida: L'obra mestra de Virgili

Eneida: Poema estructurat en dotze cants i quasi deu mil versos que té com a base la destrucció de Troia pels grecs i el posterior viatge d'Eneas on ha de fundar la nova pàtria. Aquesta obra s'inspira en la Ilíada i l'Odissea. Es pot dividir en dues parts: la primera del cant 1 al 6, on narra la navegació d'Eneas des de Troia fins a Sicília, i és una imitació de l'Odissea; i la segona part va del cant 7 fins al 12, on explica les posteriors lluites amb els aborígens d'Itàlia per aconseguir la nova pàtria, i és una imitació de la Ilíada. Però el llibre clau és el 6, perquè allà Eneas comprèn quina és la seva missió.