La Poesia Dramàtica Romana: Gèneres, Autors i Obres Clau

La Poesia Dramàtica Romana: Gènere i Característiques

La poesia dramàtica és un gènere que es basa a relatar els fets vitals dels personatges. Aquests fets s’expliquen de manera còmica i tràgica. A més, la poesia dramàtica llatina es caracteritza per estar escrita en vers. La poesia dramàtica romana es divideix en comèdia i tragèdia:

• La comèdia tracta temes relacionats amb embolics amorosos.
• La tragèdia tracta temes de traïcions, morts, desterraments, etc.

També cal destacar que els personatges són diferents segons el gènere: a la comèdia hi ha gent senzilla del poble, mentre que a la tragèdia els protagonistes són herois, prínceps o reis.

Subgèneres de la Poesia Dramàtica Romana

• Faula crepidata o coturnata: Tragèdia d'assumpte grec on els actors usaven el coturno, una bota alta característica dels actors tràgics grecs.
• Faula praetexta: Tragèdia on el tema es basa en la llegenda o en la història romana. Pren aquest nom a causa de la toga praetexta (orlada) que portaven els homes il·lustres a Roma.
• Faula paliata: Comèdia llatina d'assumpte grec. Rep aquest nom perquè els actors es cobrien amb el pallium, un mantell grec.
• Faula togata: Comèdia sobre temes i personatges romans, on els actors vestien amb toga.

Plaute (Segles III-II aC)

Plaute va ser l'autor que més èxit va tenir, ja que era un home d'origen humil, provinent del poble. Les seves comèdies anaven dirigides a les famílies de classe baixa per la utilització d'un llatí més col·loquial, a diferència d'altres autors. Cal destacar que les dades sobre ell són poques i no gaire segures.

Els personatges que apareixen en les obres de Plaute són simples estereotips que es repeteixen contínuament en totes les seves obres. L'autor potencia els personatges còmics, com l'esclau o el paràsit, de manera exagerada i grotesca per emfatitzar-ne els trets i fer riure els espectadors.

Plaute va viure en una etapa de la República que va influir en ell, en la seva obra i en la seva mentalitat. Feia ja uns segles que s'havia acabat la monarquia després de la fugida del rei Tarquini. A més, hi va haver tres guerres anomenades les Guerres Púniques que van influir en la mentalitat dels individus d'aquest imperi i van afavorir el sentiment d'identitat nacional romà. Els historiadors consideren que Plaute va escriure 130 obres, però actualment només se'n conserven 21. D'aquestes, les més importants i conegudes són les següents:

Obres destacades de Plaute

• La comèdia de l'olla: Euclió, un vell, troba una olla plena d'or a casa seva i ho manté en secret per por que no la hi robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que la seva filla està embarassada del nebot d'aquest.
• Amfitrió: Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, Alcmene, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, l'esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcmene, en el qual neixen dos bessons: un d'ells, Hèrcules, fill de Júpiter; i l'altre, d'Amfitrió.
• El soldat fanfarró: Tot comença quan Filocomàsia és segrestada per un soldat. I Palestrió, l'esclau de l'altre soldat enamorat de Filocomàsia, és venut al soldat Pirgopolínices per uns pirates. La parella es veurà d'amagat, i hauran d'inventar-se que Filocomàsia té una bessona perquè Pirgopolínices no se n'assabenti.
• Les bessones: Explica la història de dues joves germanes bessones que són pobres i òrfenes, i que posen preu a la seva bellesa com si fossin prostitutes.
• Menecmo: Menecmo i Sosicles són dos germans bessons que es van separar quan eren nens. Menecmo està amb el seu pare, i l'altre amb la mare. Menecmo es perd i és adoptat per una bona família. La comèdia explica com Sosicles busca el seu germà perdut.

Terenci (Segle II aC)

Terenci va ser un autor d'origen nord-africà. A diferència de Plaute, Terenci no va tenir tant d'èxit, ja que era un jove que pertanyia a la noblesa i, per tant, tenia un llenguatge molt més culte i menys comprensible per al poble. A més, tenia una gran preocupació moral.

Diferències entre Plaute i Terenci

Entre els dos existeixen moltes diferències, tot i que pertanyien a la comèdia nova grega, i aquest fet demostra la llibertat creativa dels còmics romans. Com ja s'ha dit, Plaute el que feia era exagerar les escenes, buscar arguments molt moguts i embolicats, i caricaturitzar els personatges. En canvi, Terenci suavitzava la comicitat per divertir el públic.

Pel que fa a la política, és el mateix que Plaute, ja que van viure en una etapa política semblant que va influir en les seves mentalitats i en les seves obres.

Terenci va escriure en total sis comèdies:

Obres de Terenci

• La Andriana: Explica la història del vell Simó, que s'ha associat amb el seu veí Cremes perquè els seus fills, Pàmfil i Filomena, es casin. Pàmfil, però, té un romanç secret amb Gliceri, una noia que tothom creu que és germana de la cortesana Crisi, qui espera un fill d'ell.
• La sogra
• El qui es tortura a ell mateix
• Formió
• L'eunuc
• Els germans: Un jove educat de manera liberal, s'apodera de la cortesana Bàquide, però no ho fa per satisfer els seus propis instints, com tots creuen, sinó que és pel seu tímid germà que no s'atreveix. En realitat, Esquí, el jove educat, estava enamorat de Pàmfila, una noia pobre però virtuosa. Finalment, tot es descobreix i els dos joves aconsegueixen casar-se amb les noies que estimen.