La Poesia com a Combat: Vida i Obra d'un Intel·lectual Sacrificat (1910-1942)

Vida i Context Biogràfic

(Lleida, 1910 – Puig d'Olena, Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 1942).

La Generació Sacrificada

Forma part de la generació sacrificada, que va viure la Guerra Civil (GC) en la joventut i va patir l'emmudiment durant el franquisme. Just acabada la carrera de metge, als 25 anys, va contraure tuberculosi i va ingressar al sanatori de Puig d'Olena, d'on ja no en va sortir.

Formació i Inicis Literaris

Provenia d'una família d'intel·lectuals, metges i advocats republicans. Va aprendre a tocar el piano, va estudiar en una escola laica i es va llicenciar en Medicina. Va col·laborar al setmanari La Jornada (republicà).

Entre les seves primeres obres destaquen:

• Primers poemes (1927)
• Música de cambra i altres poemes (1931)

També va versionar poesia francesa, va escriure narracions breus i una farsa teatral.

Vida al Sanatori i Relacions Clau

Als 25 anys va entrar al **sanatori** i gairebé no en va sortir més: llegia, escrivia, tocava el piano i passejava. Va conèixer Mercè Figueras, inspiradora de la sèrie "Cançons a Mahalta" i la persona que li va presentar Joan Sales, amb qui mantindria una intensa relació epistolar.

L'any 1938 va enviar a Carles Riba un recull de *tankes*, i aquí va sorgir una nova relació. L'any 1936, amb el poema "Dolç àngel de la Mort", va iniciar una nova manera d'encarar-se a la poesia. Baudelaire va ser el seu gran referent.

El Combat com a Poeta Líric

Per al poeta, "cada poema és un combat i el poeta no té altra arma que el **llenguatge**". Per a ell és molt important la forma, el pas d'un document privat a una obra artística per al públic. Els seus documents personals reflecteixen el dolor físic i moral, i l'enfrontament quotidià amb la mort.

Diàleg amb la Tradició Lírica i Estil

Un altre combat és el **diàleg** amb la tradició lírica. Entre els seus referents trobem:

• **Medievals:** Pere March
• **Romàntics:** E. A. Poe
• **Simbolistes:** Baudelaire
• **Contemporanis:** Joan Sales

Elements Estilístics Recurrents

En la seva obra hi abunden:

• Les sinestèsies (com a "Lorelei")
• El vocabulari religiós i l'aparició d'àngels
• La infantesa com a paradís perdut
• La solitud i la preocupació per la forma
• La imatgeria de l'aigua i la música

Mètrica i Versificació

Alterna l'ús de formes fixes, com el sonet (incloent-hi mostres del sonet anglès), l'estança o la *tanka*, amb tirades d'alexandrins. Utilitza versos d'art major, decasil·labs, alexandrins, i combinacions on aquests s'alternen amb versos d'art menor. Aquesta varietat sempre acompanya el sentit del poema.

Temes Centrals de l'Obra

Els temes principals són l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música. A vegades uneix natura i música.

Predileccions i Simbolisme

Sent predilecció per:

• El capvespre i la nit
• La tardor i la primavera
• El cel i els ocells

També manifesta la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.

Religió, Mort i Amor

• **Religió:** Refús de dogmes concrets i rituals.
• **La Mort:** Desesperança i reflexió.
• **L'Amor:** Creació i mort d'un amor passional, impossibilitat d'una relació amorosa, possibilitat d'una relació fraterna.

Aïllament i Transició

El poeta va ser testimoni excepcional de la Guerra Civil (GC) i la Segona Guerra Mundial (IIGM). També es produeix en ell un cert allunyament de la ciència, ja que com a metge no es podia curar, i un acostament a formes d'espiritualitat, com la poesia. La mort hi apareix com a rerefons, experiència coneguda per a un poeta-metge malalt.

Visqué absolutament aïllat de la societat literària del seu temps, tot i que va connectar amb alguns dels escriptors més significatius, com Carles Riba. Va passar de ser un "metge que fa versos" a confessar que és "un poeta líric, una cosa absurda". Per a la realització de la seva obra calia, a banda de l'aïllament forçós, la suspensió de les seves activitats com a metge. Poua en el dolor, però no s'hi detura ni s'hi complau.