Poesia cívica i narrativa modernista a Catalunya

Poesia cívica: segueix l'actualitat social i política del país

("Oda nova a Barcelona": abans i després de la Setmana Tràgica; "Oda a Espanya", "Paternal": bomba Liceu)

Iberisme, ideal ibèric, Federació Ibèrica, "Visca Espanya."

"Visions i Cants" 1900: mites catalans: comte Arnau, Mal Caçador (els cans li salten darrere una llebre al moment de l'eucaristia; condemnat a vagar eternament, torna cada any), fra Joan Garí (anacoreta de Montserrat, temptat pel diable, Riquilda: filla del comte Guifré és endemoniada i només la pot exorcitzar el frare…), Jaume I, Joan de Serrallonga (bandoler històric)…/simbologia nacionalista: la bandera, Sant Jordi, la ginesta ("En la flor de la ginesta/ Catalunya m'ha parlat/ m'ha parlat de la gran festa/ de la nostra llibertat"), "El cant de la senyera"(himne de l'Orfeó Català), "La sardana," "L'Empordà"...

"El comte Arnau": poema treballat durant molts d'anys a partir d'una cançó popular i la llegenda romàntica posterior, presenta un comte Arnau símbol del poeta modernista que s'enfronta a la societat, condemnat a cavalcar eternament per haver seduït Adalaisa, l'abadessa del convent de Sant Joan de les Abadesses. 1) passió per Adalaisa i seducció 2) l'ànima del comte vaga per les muntanyes i cerca la salvació; comprèn que la voluntat sense amor no li serveix 3) després de mil anys de córrer està cansat; una pastora canta, enamorada del protagonista de la cançó (ell), redimeix el comte. (al·lota símbol de la bellesa, joventut, amor, vida)

Nausica

(obra teatral, tragèdia), "cremadora de vaixells", filla del rei d'una illa on naufraga Ulisses, el troba tot nu quan va a rentar la roba al riu, amor no correspost d'Ulisses.

-Traducció dels himnes homèrics en hexàmetres (versos de 6 peus dàctils ((1 síl·laba llarga i 2 breus)) ) catalans.

Traductor de Nietzsche, Goethe, Novalis.

Poesies, Les disperses, Pirinenques, Seqüències

"Enllà." 1906

"Cant Espiritual": 1910 conversa amb Déu, dicotomia cel-terra, creença cristiana.

Periodista. Nombrosos articles. "La ciutat del perdó" (S. T., demana indult per a Ferrer i Guàrdia)

"Déu meu, quina mort més dolça!"

NARRATIVA MODERNISTA

Des de "Els sots feréstecs" (1901) a "La vida i la mort d'en Jordi Fraginals" (1912)

L'ideari del primer Modernisme no s'avenia amb la novel·la ("La prosa eterna, la tristesa perdurable," Rusiñol, la massa grisa del poble) (el poeta: l'alegria)

Marc rural, realisme. Crítica del ruralisme. Natura hostil, tensions entre l'individu i la societat. Protagonista: heroi modernista que lluita contra la natura hostil, contra la seva sort, contra el determinisme del Naturalisme.

RAIMON CASELLAS (Barcelona, 1855 - 1911) Crític d'art, periodista. Estudià al seminari, en morir son pare reprengué el negoci familiar, una tintoreria. Periodisme i art. Redactor en cap de "La V. de C." Morí en llençar-se a les vies d'un tren (per un incident a la Setmana Tràgica, discrepàncies amb Enric Prat i Noucentisme…).

"Els sots feréstecs" (1901): (enfrontament entre l'artista i la societat, l'esperit de revolta): mossèn Llàtzer, jove capellà de ciutat, desterrat a Montmany per haver reivindicat la figura d'un filòsof, lluita amb els pagesos i bosquerols, natura terrible, la Roda-Soques, prostituta, refà la parròquia tot sol, lluita amb la Roda-Soques, primer a les bones però després amenaça els pagesos amb les penes de l'infern, aquests se revolten, el criden a dur l'extremaunció a una masia allunyada, era una burla, en tornar s'estimba i queda en estat catalèptic, el creuen mort.

"Les multituds": recull de narracions: masses contra individu.