La Poesia Catalana i Valenciana de Postguerra: Evolució i Autors Clau

Als primers anys de postguerra, van aparèixer les primeres editorials i revistes literàries valencianes, marcant l'inici d'una nova etapa cultural.

La Poesia Existencialista de Postguerra (Anys 50)

Enmig d'un ambient de carestia i desolació per la postguerra, entre els poetes de l'existencialisme, va sorgir un moviment inconformista, filosòfic i literari. Aquest moviment atorgava prioritat als temes derivats de la relació de l'ésser humà amb la realitat més crua i tangible, i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd. Les seves característiques principals eren:

• Allunyament de la realitat: Una tendència a la introspecció i la reflexió interna.
• Discurs reflexiu: Centrat en el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
• Punts de vista religiosos i humanistes: Exploració de la condició humana des d'una perspectiva espiritual o ètica.
• Hermetisme expressiu: Ús d'un llenguatge simbòlic i complex.

El poeta existencialista dels anys 50 tractava de suggerir la realitat a través de símbols, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs on predominaven la metàfora, el símbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal. Però els joves poetes dels anys 60 van adquirir una estètica més realista.

El Realisme Històric en la Poesia dels Anys 60

La poesia dels anys 60 es relaciona estretament amb el realisme històric. Les seves característiques principals són:

• Actitud social del poeta: S'identifica amb l'entorn, com una persona corrent més.
• Reflexió basada en l'experiència real: La reflexió del poeta sorgeix de l'experiència viscuda.
• Llenguatge nou: To directe i fins i tot col·loquial.
• L'heroi quotidià: L'heroi de la nova poesia va passar a ser una persona corrent de la vida quotidiana.
• Objectiu d'alliberament: L'objectiu és enriquir la persona humana i alliberar-la de tota mena d'opressió.
• Destinatari ampli: El destinatari deixa de ser exclusivament la gent culta.

Poetes Destacats de la Postguerra Catalana i Valenciana

Vicent Andrés Estellés: La Veu de València (1924-1993)

Vicent Andrés Estellés (València, 1924-1993) va començar a escriure poesia durant la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. Va escriure des de la perifèria literària que era aleshores València, formant part del Grup poètic de postguerra (1943-1960).

Fou un poeta apassionat que va retratar admirablement la vida quotidiana. Els seus temes recurrents inclouen: l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona.

Estellés tenia un gran sentiment cívic i col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La pàtria no era per a ell un mot grandiloqüent, sinó un drama col·lectiu d'un idioma, una tragèdia cultural, causada per una llibertat nacional oprimida per un règim.

En plena postguerra, Estellés fou un periodista que va fer un inventari dels personatges i esdeveniments que constituïen el seu món quotidià, amb una poesia molt personal. La seva obra expressa la glòria i la misèria d'un país.

La mort fascinava molt Estellés. Quan parlava de la mort, ho feia clarament d'un cadàver a terra o de la mort d'una persona propera. També sentia atracció per l'amor, un pilar fonamental de la seva lírica: el cos de la dona és una font de metàfores.

Gràcies al seu estil, la seva obra es llegeix amb la passió i la facilitat que susciten els poetes populars.

Salvador Espriu: Metafísica i Compromís Cívic (1913-1985)

Salvador Espriu (Barcelona, 1913-1985) va ser un poeta i novel·lista català. A causa de la Guerra Civil, va exercir com a escriptor oficinista.

L'obra d'Espriu és considerada una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

El seu primer llibre va evocar un món destruït per la guerra. Els quatre llibres següents formen l'anomenat cicle líric, traçant un camí d'interiorització, on Espriu segueix els principis íntimament lligats a la teologia negativa, segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.

La poesia d'Espriu, inicialment considerada metafísica, va evolucionar cap a un estil més realista. El to èpic o didàctic de l'obra va semblar extremadament modern, tot i que l'autor es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. Va adquirir un caràcter de discurs cívic, a causa del clima del moment.

Els seus poemes foren musicats i cantats, cosa que li va proporcionar una gran popularització de les seves obres.

La Poesia No-Realista i l'Experimentalisme (Anys 70-90)

A començament de la dècada dels 70 es va recuperar l'obra de J.V. Foix i es van publicar dos llibres que van superar el realisme i van inclinar la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme. Les característiques de la poesia no-realista inclouen:

• Pràctica rebel: Connectant amb pràctiques d'escriptura de la història de la poesia del segle XX.
• Nous valors de la paraula poètica: Va deixar de ser utilitzada per a narrar i va passar a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
• La poesia, eina d'investigació: Considerada una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta.
• Nous arguments: Van argumentar des de punts de vista innovadors.

L'any 1973, la poesia valenciana es va allunyar del realisme imperant. Durant els anys 80, la poesia va continuar amb els mateixos paràmetres. Els poetes van elaborar una visió de la realitat des del "jo", a través de la suma de vivències personals, i van concebre la poesia com a expressió d'experiències personals.

Als anys 90, van abandonar la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social, i van tendir a l'autobiografia i a la intimitat.

Miquel Martí i Pol: Poeta Popular i Compromès (1929-2003)

Miquel Martí i Pol (1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics. La seva constant referència a la situació social i nacional catalana havia fet que molts dels seus poemes fossin citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants havien posat música a les seves creacions, cosa que va contribuir encara més a la seva popularització.

Havia nascut en el si d'una família obrera. A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d'una esclerosi múltiple. A finals dels cinquanta, va militar políticament al PSUC i va ser membre de l'Assemblea de Catalunya.

Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seva obra, reflectint totes les etapes del poeta.

La seva poesia ha evolucionat i oscil·lat segons la seva biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana.

Miquel Martí i Pol, poeta compromès amb la vida, va construir la seva experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.

El 1997 va rebre el Premi Nobel. Alguns dels seus llibres han estat traduïts a molts idiomes.