Poesia Catalana Segle XX: Corrents i Autors Clau

Al costat d'alguns corrents preexistents com el simbolisme (Carles Riba, Agustí Bartra, Joan Vinyoli) i l'avantguardisme, representat per Josep Palau i Fabre i Joan Brossa, va aparèixer un corrent realista, amb Joan Oliver (Pere Quart), Salvador Espriu i Gabriel Ferrater, i posteriorment Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Blai Bonet.

La poesia de les tres darreres dècades del segle XX es va caracteritzar per la coexistència de diferents corrents estètics, des dels variants del realisme fins a l'avantguardisme o el formalisme.

El realisme es caracteritza per:

• Interès per la realitat quotidiana. Es tracten temes generals.
• Utilització d'un llenguatge senzill i entenedor.
• Llibertat mètrica i omissió de la rima.
• Poesia de caràcter narratiu.

El formalisme és una tendència literària que a Catalunya s'ha concretat en una preocupació pels principis formals (sintàctics, morfològics, lèxics, rítmics i mètrics) del text poètic.

Joan Brossa

Joan Brossa (Barcelona, 1919 - 1998), poeta i dramaturg, va ser un dels escriptors catalans més importants de l'avantguarda en la postguerra. És l'autor de més de 80 llibres de poesia.

El 1948 va fundar, amb Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Ponç, la revista Dau al Set.

Com a poeta va explotar totes les formes i tots els codis, des dels estrictament literaris fins als visuals i objectuals.

La seva poesia està recollida en diversos volums: Em va fer Joan Brossa (1950), Poesia rasa (1970), Poemes de seny i cabell (1977), Els entra-i-surts del poeta (1969-1975), Qui diu foc, diu flama (1985)…

La creació brossiana que més ha transcendit al públic ha estat la poesia visual.

Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) va exercir de poeta, crític literari, traductor i lingüista. El 1938 es va traslladar amb la seva família a França, on va fer els estudis secundaris. Quan va tornar a Catalunya, el 1941, va començar a estudiar Ciències Exactes, carrera que va abandonar per estudiar Filologia Romànica. Es va relacionar amb el grup d'escriptors en castellà que editaven la revista Laye. Va treballar com a traductor, lector i professor de lingüística a la UAB. L'any 1972 es va suïcidar.

La seva obra poètica consta de 3 llibres, recollits en Les dones i els dies (1968). És una poesia que mostra la realitat personal del poeta construïda a l'entorn d'una temàtica obsessiva i angoixant: les relacions amb les dones i el pas del temps.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993), periodista de professió, és autor d'una obra poètica extensíssima en què es combinen els temes més quotidians amb referències a la història, la geografia i la literatura mediterrànies, en especial a la Comunitat Valenciana. Ha estat el poeta valencià més important de la segona meitat del segle XX i un dels més destacats de la literatura catalana en el vessant realista.

El llenguatge que utilitza està amarat d'un to líric i emotiu que configura un món poètic en què apareixen dues constants: la mort i el sexe. De la seva producció, en podem destacar Llibre de meravelles (1971), L'Hotel París (1973), Hamburg (1974) i Festes llunyanes (1978).

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) va ser escriptor i traductor. Fill d'una família obrera, als 14 anys va entrar a treballar a les oficines d'una fàbrica tèxtil del seu poble. Els primers reculls poètics presenten una problemàtica existencial que, posteriorment, va evolucionar cap a posicions realistes de denúncia social i política amb els llibres El poble (1966) i La fàbrica (1972). A partir del 1970, la seva poesia va prendre un aspecte intimista a causa de la greu malaltia que el va afectar i que el va acompanyar fins a la mort. Amb els anys ha esdevingut un dels poetes més populars de la literatura catalana. El 1991 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra poètica ha estat recollida en 5 volums, publicats entre el 1975 i el 1990. Va publicar altres reculls poètics, com Un hivern plàcid (1994).

Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952 - Barcelona, 1998) va passar la infantesa al seu poble natal. Després d'estudiar Filologia, a partir dels anys 80 va treballar com a professora de llengua i literatura en un institut de Barcelona. Durant els anys 70 va publicar les seves primeres obres: Cau de llunes (1976) i Bruixa de dol (1979). Posteriorment, va escriure La germana, l'estrangera (1988) i Llengua abolida (Poesia, 1973-1988). Amb La Passió segons Renée Vivien va guanyar el premi Carlemany de novel·la l'any 1994.

La seva producció es caracteritza per la presència de temes exclusivament femenins o d'abast universal, com l'amor o la solitud, tractats des d'un vessant feminista. Estilísticament, incorpora models que provenen de la poesia tradicional de transmissió oral i formes clàssiques com el sonet.