Poesia Catalana de Postguerra a la Contemporània

La Poesia Catalana de la Postguerra (Fins a Finals dels 70)

1. Context

• El gènere més important de la postguerra.
• Valor simbòlic de resistència cultural i lingüística.
• Hi coincideixen diverses generacions de poetes:
  • Consagrats abans de la guerra (Carles Riba, J. V. Foix, Joan Vinyoli).
  • Comencen a publicar en els anys 30 (Pere Quart, Joan Vinyoli).
  • Es donen a conèixer en plena postguerra (Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Xavier Casp).

2. Poesia Postsimbolista

• Perfecció formal i allunyament de la realitat.
• Humanització del contingut per les experiències de la guerra i l'exili.
• Temes: mort, destí personal i col·lectiu, enyorança de la pàtria.
• Abundància de símbols i mites.
• Autors més importants: Carles Riba i Josep Carner.

3. Poesia d'Avantguarda i Experimental

• Experimentació formal, tècniques d'expressió de les avantguardes de preguerra; combinació d'imatges amb el llenguatge.
• Autors més importants: J. V. Foix i Joan Brossa.

4. Poesia Realista

• Apareix cap a la fi dels 50.
• Expressió de sentiments i ideals col·lectius, denúncia de les injustícies socials i la falta de llibertat personal i col·lectiva.
• Llenguatge senzill, viu i directe.
• Autor més important: Pere Quart.
• Orientació més intimista representada per Gabriel Ferrater.

5. Poesia de Salvador Espriu

• Original i única.
• Profunditat temàtica, síntesi de tradicions literàries, compromís cívic amb el país i la llengua.

Vicent Andrés Estellés

• Comença a escriure durant la postguerra, la seua obra es difon als 70.

Temàtica

• La pàtria i la llengua:
  • Es presenta com l'intèrpret de les reivindicacions del poble valencià.
  • La pàtria és el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura, el dolor causat per la llibertat nacional reprimida per un règim de tenebres.
  • Fou periodista i fa una crònica amarga i alhora esperançada de la València de postguerra.
• La mort:
  • No és recurs metafísic ni un recurs metafòric: parla d'un cadàver estès a terra.
• L'amor:
  • Des de les manifestacions més sofisticades del desig fins al sexe expressat directament.
  • La cruesa amb què tracta l'experiència del sexe és poc freqüent en la poesia catalana anterior i posterior.
  • El cos de la dona és font de metàfores.
  • L'amor, tant furtiu com conjugal, s'expressa intensament.

Estil

• Llenguatge literari basat en:
  • Llengua dels clàssics valencians del segle XV (sobretot Ausiàs March).
  • Llenguatge col·loquial de l'Horta.
• Al costat de l'ús del registre col·loquial s'observa una curada elaboració estilística i retòrica visible en l'adjectivació, les imatges metafòriques i l'ús de metres regulars (decasíl·labs i alexandrins).

Obres

• El llibre de meravelles
• Hotel París
• Mural del País Valencià

Salvador Espriu

• Estudia dret, història antiga i llengües clàssiques, però hagué de treballar com a oficinista.
• Poeta, dramaturg i novel·lista.

Característiques de la Seua Obra

• Elevat intel·lectualisme al costat d'un descriptivisme mordaç.
• Complexitat temàtica i de fonts.
• Riquesa idiomàtica.
• Capacitat per escriure transcendentalment la història.

Obra Poètica

• Cementiri de Sinera: evoca un món destruït per la guerra.
• El caminant i el mur i Final del laberint: constitueixen un camí d'interiorització, una experiència mística.
• La pell de brau: dóna pas a una poesia menys metafísica i més realista: amb un to èpic o didàctic parla de la llibertat, justícia i tolerància. Aquest llibre va adquirir un to cívic pel clima en què es vivia en la societat catalana i espanyola del moment i pel fet de centrar els fets de Sefarad. La seua obra va adquirir popularitat en ser musicats els seus poemes per Raimon. Així mateix la seua obra és llegida en clau patriòtica.

Poesia Actual

• En els anys 70 es recupera l'obra de J. V. Foix.
• Amb la publicació d'Els miralls (Pere Gimferrer) i Poesia rasa (Joan Brossa) se supera el realisme i es decanta la poesia cap al simbolisme i l'experimentalisme.
• Les característiques que predominen:
  • Inclou el lector dins el discurs poètic i no té per què tenir argument.
  • Connexió amb el simbolisme i l'avantguardisme.
  • La paraula poètica s'utilitza per suggerir i evocar.
  • S'usa la poesia com a eina d'investigació de la subjectivitat.
  • Presenta uns nous arguments: ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social.
• En els anys 80 la poesia s'utilitza com a expressió de la intimitat i l'experiència personal.
• En els 90 els poemes deixen d'actuar com a memòria col·lectiva, preval la pretensió de l'obra ben feta i hi ha una tendència al recolliment del discurs.
• En la primera dècada del 2000 la poesia no es presenta com a moviment de reacció contrària al moviment anterior. Els poetes provenen de la transició política o d'una normalitat democràtica i cultural. Té molts trets comuns amb la poesia anterior ja que és poesia entesa com a resultat de l'experiència. Podem destacar el grup dels "imparables".