Poesia Catalana Postguerra i Actual

La Poesia Catalana de Postguerra: Exili i Realisme

Josep Carner, Carles Riba i l'Herència Simbolista

Durant el període de postguerra, la poesia esdevé el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura. És a l'exili americà on es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la postguerra: Nabí, de Josep Carner, i Elegies de Bierville, de Carles Riba. En ambdós es perpetua el codi simbolista heretat del noucentisme. Paral·lelament a aquesta línia, hi ha la de J.V. Foix, que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

Realisme Històric: Pere Quart i Salvador Espriu

Als anys 60, l'aparició d'una literatura més realista i de compromís polític s'enfronta a l'estètica de tradició simbolista. És l'anomenat realisme històric o social. Els màxims representants són Pere Quart, amb Vacances Pagades, i Salvador Espriu, amb La Pell de Brau. A aquestes obres se sumen algunes d'autors com Lluís Alpera o Vicent Andrés Estellés, amb Llibre de Meravelles (1971).

La Generació del 70: Canvi de l'Accent Social a l'Individual

En iniciar-se la dècada dels 70, es van produir un seguit de fets que van marcar un tomb en la poesia. Els autors de la generació del 70 canvien l'accent del social a l'individual i, influïts pel simbolisme i el surrealisme, tensen al màxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar sortida al seu desassossec vital.

Vicent Andrés Estellés: Aportacions al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924) va estudiar periodisme i va treballar al diari Las Provincias. Es va casar amb Isabel, dona que marcaria la seua obra literària. És considerat un dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània i un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60. L'autor utilitza un registre lingüístic molt proper a la manera de parlar del poble, és a dir, ple de recursos expressius propis del llenguatge col·loquial.

Temàtica i Estil d'Estellés

Les seues obres tracten temes diversos com ara els anys de la postguerra, la fam, la mort, el país, la llengua, la vida quotidiana, l'amor i el sexe. Aquests temes són tractats des de diferents perspectives: denúncia social, compromís, ironia... Entre la seua extensa obra, podem destacar: Llibre de les Meravelles, L'amant de tota la vida, Llibre d'exilis... No obstant això, la seua Antologia poètica és la seua obra més llegida, i el seu poema més popular és "Els amants", del Llibre de les Meravelles.

Salvador Espriu: Poesia Realista i Mítica

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners - Barcelona) va ser un dels escriptors més importants de la postguerra i un dels poetes més destacats de la nostra literatura. Cal recordar que la nostra llengua i la nostra cultura van viure la repressió i la censura després de la Guerra Civil, durant el llarg període de postguerra, i que la majoria d'autors, com Espriu, hagueren de publicar les seues obres a l'exili o en la clandestinitat.

"La Pell de Brau" i "Cementiri de Sinera"

Espriu representa el naixement de la poesia realista i cívica dels anys 60 amb la seua obra La pell de brau, que posa de manifest una actitud de rebel·lia i d'inconformisme davant la situació social i política negativa que es viu al país. Evoca el món destruït per la Guerra Civil i la necessitat de reconciliació. La poesia es converteix, doncs, en el nou símbol de la pàtria. D'altra banda, les seues obres poètiques també reflexionen sobre la vida, la mort i un univers mític i personal, és a dir, un món més íntim: en la seua obra Cementiri de Sinera està present la mitologia clàssica mediterrània. Altres obres són: Les hores, Mrs. Death.

Característiques de la Poesia Catalana Actual (Anys 70 - Actualitat)

En primer lloc, cal fer una breu introducció sobre el context social des dels anys 70 fins a l'actualitat: fi del franquisme, reconeixement dels drets lingüístics, creació d'editorials (3i4, Saó, etc.), nous premis literaris; és a dir, un marc que facilita la divulgació d'obres literàries.

Diversitat de Tendències i Estils

Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que, d'una banda, tenen en comú el rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior i, d'altra banda, tenen un afany d'investigar i innovar amb el llenguatge, que serà un instrument d'indagació en la intimitat pròpia. El poeta és un alquimista que experimenta; la seua poesia és hermètica, formalista i amb influències avantguardistes.

Autors Destacats

Els autors que podem destacar són:

• Pere Gimferrer, Els miralls, qui usa procediments avantguardistes com l'escriptura automàtica i la intertextualitat a fi de reconstruir el seu món íntim.
• Jaume Pérez Montaner, L'heura del desig, per a qui les reflexions íntimes i el món social formen un conjunt ben articulat.

Joan Valls, Salvador Jàfer, Josep Piera, Lluís Alpera, Ramon Guillem i Marc Granell són altres poetes rellevants.

Miquel Martí i Pol: Compromís i Introspecció

Miquel Martí i Pol, poeta, traductor i col·laborador musical, ha sigut un dels nostres poetes més guardonats. La seua obra poètica s'ha traduït a moltes llengües.

Etapes Poètiques

La seua poesia de qualitat no s'entén sense el seu compromís amb el poble, la seua condició obrera i una malaltia, l'esclerosi múltiple, que l'acompanyarà tota la vida. La poesia de Martí i Pol té un caire autobiogràfic i la podem classificar en diverses etapes:

• Temes condicionats per la malaltia: solitud, angoixa i la presència de la mort (Vint-i-set poemes en tres temps).
• Superació i aposta pel futur amb optimisme: Quadern de vacances i el llibre de poesia amorosa Estimada Marta.
• Desconcert, desencís i inseguretat (anys noranta): Llibre de les solituds, on fa una reflexió sobre el país en el vessant polític i social.