Poesia Catalana: Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme

Joan Maragall: Modernisme

Temes principals: vitalisme, catalanisme, sentit col·lectiu, paisatge, arrels i tradició.

Obres destacades:

• Visions i cants (1900): Actualització i depuració de les figures llegendàries de la tradició catalana. Maragall volia que el caràcter comú d'aquests herois representés una característica essencial del català. Destaquem alguns cants amb visió vitalista i altres amb sentiment nacionalista i regeneracionista.
• Seqüències (1911): Publicat abans de la seva mort. Inclou "El comte Arnau", un dels textos més divulgats, i cants al paisatge plens de simbolisme com "La fageda d'en Jordà". També conté el seu testimoni ideològic i religiós, "Cant espiritual", que reflecteix la seva fe catòlica.
• Elogi de la paraula viva: Concepció teòrica sobre la creació poètica i el concepte de l'art en diversos textos, com ara l'Elogi de la paraula i l'Elogi de la poesia. En aquests assaigs, Maragall hi va apuntar el sentit moralitzador de la poesia.

El pensament poètic de Maragall es basava en la "paraula viva", influït pel romanticisme i el simbolisme amb notes religioses. Creia que els poetes, en contacte amb la natura, expressen el batec diví de la Vida i la Bellesa per mitjà de la paraula, reunint els conceptes d'espontaneïtat, puresa i sinceritat.

Josep Carner: Noucentisme

Etapes:

1. Influenciat pel modernisme: El llibre dels poetes i Primer llibre de sonets.
2. Etapa noucentista: Els fruits saborosos, amb una visió idealitzada de la natura.
3. Crisi de l'estètica noucentista i descoberta del postsimbolisme: El cor quiet, amb una humanització de la poesia i interès per les coses senzilles.
4. Evolució cap a una reflexió sobre el destí de l'ésser humà: Deu rondalles de Jesús infant (narrativa infantil).

Joan Salvat-Papasseit: Avantguardisme

Evolució poètica:

• Etapa inicial de fracàs, marcada per l'anarquisme individualista i idees poc cristianes.
• Posteriorment, comença a escriure amb un realisme humanístic, optimista i vital, ple d'amor i entusiasme.
• Finalment, expressa les seves vivències i somnis, evitant sempre el tema de la mort, ja que era molt optimista i considerava que l'únic sentit de la vida era viure-la.

Josep Vicenç Foix: Avantguardisme

L'obra de Foix és una de les més extenses i rigoroses de la literatura catalana, abastant la prosa poètica, la poesia, l'assaig i el periodisme. Desenvolupa temes metafísics i en les seves obres podem trobar la seva pròpia identitat personal, reflectida en experiències viscudes en la seva infància.

Foix buscava l'expressió pròpia entre la tradició i la modernitat. Era un avantguardista que incorporava elements del passat. A través del surrealisme, explorava la confusió entre allò real i irreal per construir una nova realitat.

La llengua de la poesia de Foix és una continuació de la llengua medieval de Ramon Llull i Ausiàs March, ja que es deixava influir pels grans clàssics i volia ser un testimoni de la poesia.

L'estil de Foix es caracteritza per un llenguatge líric propi, obscur i extravagant. En la seva obra Onze Nadals i un Cap d'any, fa una aproximació a les formes d'expressió més populars, amb un recull de nadales on el tema principal és la senzillesa emotiva de la gent del poble.