Poesia Catalana: Modernisme, Maragall i Escola Mallorquina

Poesia Modernista Catalana

La poesia modernista va influir molt més en la novel·la i el teatre que en la poesia pròpiament dita.

Corrents Principals del Modernisme Poètic

• Poesia Simbolista: Representada per Adrià Gual, buscava arribar a l'ànima del lector provocant emocions. Joaquim Ruyra pensava que tota creació artística era la sensació misteriosa de la realitat exterior.
• Poesia Vitalista: Defensava l'afirmació del tot i la regeneració de la societat. El seu màxim representant fou Joan Maragall.
• El Parnassianisme: Propugnava el retorn als clàssics. El màxim representant fou Jeroni Zanné.

Joan Maragall: Figura Clau del Modernisme

Situem la seva obra poètica entre els segles XIX i XX. Fou un poeta que va saber comunicar-se amb la natura amb gràcia i tendresa.

Vida de Joan Maragall

Nascut a Barcelona (1860-1911), fou hereu d'una indústria tèxtil. El 1890 va ser secretari de redacció al Diario de Barcelona. El 1891 va col·laborar en la revista L'Avenç, on va conèixer Nietzsche, de qui va rebre una forta influència.

Obra Poètica de Maragall

• Oda infinita (1888): Maragall expressa que la poesia és vocació i inspiració.
• Elogi de la paraula (1903): Exposa la seva teoria poètica de la "paraula viva".
• Poesia Cívica: La seva poesia seguia l'actitud social i política del país; són articles de diari en vers, com Oda nova a Barcelona i Oda a Espanya.
• Influència Modernista: Nietzsche el va impressionar molt. Entre 1888 i 1893, va viure intensament la situació política i va escriure poesia optimista (Paternal, poema vitalista sobre la bomba del Liceu).

El Comte Arnau: Poema Èpico-Líric

Poema èpico-líric publicat en tres parts (1900, 1906, 1911). El comte Arnau és presentat com a símbol del jove artista modern que s'enfronta a la societat. Ha estat condemnat a cavalcar eternament per haver seduït Adalaisa (l'abadessa del convent de Sant Joan).

• Primera part: Passió d'Arnau per Adalaisa, que és víctima de la voluntat.
• Segona part: L'ànima del comte vaga per les muntanyes cercant la salvació.
• Tercera part: Desfeta del comte, demana perdó. Una pastora (símbol de joventut i de vida) canta la cançó del comte, quedant redimit.

El Cant Espiritual (1910)

És una conversa entre el poeta i Déu. Manifesta la tensió entre el cel i la terra d'un home creient i vitalista. Qüestiona l'existència d'una bellesa més gran en una altra vida. Pensa que els dos mons són la mateixa cosa i acaba amb l'afirmació de la fe cristiana.

L'Escola Mallorquina: Poesia i Renaixença

Aportació de Mallorca a la Renaixença.

• Josep Lluís Pons i Gallarza (Pollença, 1823-1894): Primer teoritzador de l'Escola Mallorquina.
• Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-1922): Va estudiar a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1888. El 1906 publica Horacianes.
• Joan Alcover (Palma de Mallorca, 1854-1926): Va començar a escriure en castellà. Entre 1899 i 1903, moren la seva dona i dos fills, fet que el porta a escriure en català (la seva llengua materna). La seva obra se centra en el tema del dolor: Cap al tard (1909), Poemes bíblics (1918).
• Gabriel Alomar (Palma de Mallorca, 1873-1941): El seu liberalisme topava amb el conservadorisme dels intel·lectuals de l'illa ("el caire"). La seva obra es caracteritza per la serenor i un llenguatge elaborat: Columna de foc (1912).