Poesia catalana: Miquel Martí i Pol, generació dels setanta i teatre postguerra

Miquel Martí i Pol i la seva repercussió

Miquel Martí i Pol ha aconseguit un ressò popular inèdit en la nostra societat des de Jacint Verdaguer. La seva obra, senzilla, tendre i fresca, ha tingut gran difusió gràcies a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet...

El ressò social d'aquest autor té molt a veure amb alguns fets que han marcat la seva vida: el lligam al poble nadiu, la condició obrera que l'ha ajudat a connectar amb lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys seixanta i setanta. Les conseqüències de l'esclerosi múltiple el van deixar greument impedit. El compromís del poeta amb el país i amb la justícia social és patent. Els seus poemes descriuen la realitat d'autèntics «herois» de la vida quotidiana, com les feines d'obrers i les mestresses de casa... El seu llenguatge directe, narratiu i despullat de retòrica no cau en el simplisme. Amb paraules senzilles i ben triades, aconsegueix metàfores originals.

Poesia actual i la generació dels setanta

Poesia actual: A finals dels seixanta el realisme entra en crisi. Apareix una nova generació de poetes que redescobreix Josep-Vicenç, Carles Riba... Influïts pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge. Entre aquests poetes de la generació dels setanta, destaquem:

• Francesc Parcerisas
• Maria-Mercè Marçal
• Josep Piera

Trets destacables de la poesia contemporània

Heus ací els trets més destacables de la poesia i el trencament amb el realisme. L'actitud és més intimista. Es manifesta el món cultural a través de la intertextualitat. Hi ha una transgressió moral i ideològica; és a dir, la recreació sublimada del món prohibit de la infantesa i de la joventut viscudes. La incorporació de la cultura moderna —el cinema, el còmic— serveix per experimentar sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius. També es percep un retorn a l'estètica simbolista i formalista i un retorn a l'existencialisme.

Poesia als anys vuitanta i noranta

La poesia a partir dels vuitanta i noranta presenta una certa continuïtat, però s'accentua l'experimentalisme en poetes com Albert Roig.

Postguerra fins als 70: teatre en català

Durant la immediata postguerra, el teatre en català fou prohibit. A partir del 1946 es van tornar a fer representacions, però fins a deu anys més tard no es van permetre les traduccions d'autors estrangers. El teatre es va caracteritzar per la reposició d'obres anteriors a la guerra.

A mitjans dels anys cinquanta s'inicia una recuperació amb estrenes de Salvador Espriu, Joan Oliver... i es permet la traducció d'obres estrangeres.

La fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, per part de Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, va revolucionar la nostra escena.

El teatre social d'aquesta època presenta dues modalitats:

• Teatre-documental, que intenta posar en escena un fet històric.
• Sàtira política, amb una finalitat similar al teatre-documental però en clau humorística.

Cal destacar la tasca de grups teatrals com Pluja i Els Joglars. Altres grups de teatre com Dagoll Dagom i El Tricicle també han tingut una presència rellevant. Quant als autors, hem de destacar Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.