Poesia Catalana Medieval: Trobadors, Amor Cortès i Autors Clau

Estructura per al Comentari de Text Literari

Pautes per a l'anàlisi textual:

1. Contextualització de l'Obra

   • Autor del text i època.
   • Breu nota biogràfica.
   • Títol i data de l'escriptura del text.
   • Gènere literari i corrent literari al qual pertany l'obra.

2. Estructura Externa

   • Poema: estrofes, versos i tipus de composició.
   • Prosa: narratiu, descriptiu, dialogat, etc.
   • Dramàtic: actes, escenes, etc.

3. Nivell de Sons

   • Anàlisi de la mètrica (versos, estrofes...).
   • Anàlisi del ritme en prosa (signes de puntuació: comes, punts...).

4. Nivell Morfosintàctic

   • Tipus de mots predominants (verbs, noms, adjectius...).
   • Tipus de verbs i temps verbals.
   • Oracions simples i compostes; subordinació.
   • Figures retòriques (el·lipsi, pregunta retòrica...).

5. Nivell Semàntic

   • Tipus de lèxic: concret i abstracte, culte/col·loquial, frases fetes, refranys...

6. Estructura Interna

   • El tema principal.
   • Personatges.
   • Punt de vista.

La Poesia Lírica Catalana (Segles XV i XVI)

La lírica trobadoresca té el seu origen a les corts occitanes del segle XII. Aquesta és la primera mostra de poesia lírica expressada en llengua romànica. Els primers poetes catalans van adoptar la llengua i les tradicions trobadoresques. La poesia catalana s'inicia, doncs, amb la producció dels trobadors catalans en llengua occitana.

Al segle XV, Ausiàs March utilitza el català en la poesia, marcant un punt d'inflexió. A l'Edat Mitjana, la literatura estava dividida: poesia en occità i prosa en català.

Poesia Trobadoresca: Trobadors i Joglars

La poesia trobadoresca és de caràcter sentimental, amorós i emotiu.

• Trobadors: Autors de les composicions escrites en occità. Escrivien cançons de caràcter profà, en llengua vulgar, i componien ells mateixos la lletra i la música.
• Poetes: Escrivien en llatí.
• Joglars: Interpretaven la música davant d'un auditori, sovint amb el llaüt. L'objectiu era entretenir i divertir la gent amb cançons d'estil èpic, de gesta o líriques.

Principals Gèneres de la Poesia Trobadoresca

1. La Cançó: Poesia amorosa amb melodia pròpia. És el gènere per excel·lència dels trobadors. Sol tenir set cobles i una tornada (l'estrofa més curta que tanca el poema).
   • Senyal amorós: L'autor feia referència a la dama amb el senyal (un nom secret).
2. El Sirventès: Discurs moralitzador o satíric. Es cantava aprofitant la melodia d'una cançó ja existent i coneguda.
3. El Plany: Lament per la mort d'un personatge important (sovint el senyor feudal).
4. L'Alba: Poema amorós que representa l'enuig dels amants que s'han de separar després de passar la nit junts.
5. La Pastorel·la: Trobada i diàleg en ple camp entre una pastora i un cavaller que intenta seduir-la.

L'Amor Cortès o Fin'Amors: Conceptes Clau

L'amor cortès es basa en una situació idealitzada: una dama poderosa i casada i un enamorat sotmès a ella. La dama era casada perquè les donzelles no tenien entitat jurídica i no podien exercir de senyores feudals.

• El trobador era l'hom (vassall) i l'amor es convertia en un servei.
• L'enamorat servia fidelment la dama, igual que el vassall servia el senyor.
• D'aquesta relació s'extreuen les pautes de comportament de la cort: lleialtat, generositat, educació i cortesia.

El trobador analitzava la passió amorosa i establia quatre etapes:

1. Timidesa.
2. Sumís, suplicant.
3. Enamorat tolerat o no tolerat.
4. Amant o no amant.

Forma i Estil de la Versificació Trobadoresca

La poesia trobadoresca es caracteritza per la rigidesa formal, amb normes que regulaven el contingut i la versificació. Utilitzaven rimes consonants, cobles i una tornada.

• Trobar lleu: Estil de versificació senzilla, sense recursos estilístics complicats.
• Trobar clus: Estil de versificació complexa i de difícil comprensió.

Ausiàs March (1397-1459): Modernitat i Confessió

Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397. La seva obra, de 128 composicions, és de tipus amorós i moral, cosa que li atorga un símbol de modernitat. Per a ell, la poesia és un instrument de confessió que li serveix per recollir els aspectes més importants de la seva vida quotidiana. Es revela com un home de gran cultura, basant-se en Dante i Ovidi, i utilitzant la filosofia escolàstica.

L'Obra de March

La seva obra conté:

• Cants d'amor.
• Cants de mort.
• Cants morals.
• Cants espirituals.
• Poemes de circumstàncies.

Característiques de l'Estil de March

• Fidel a l'estructura de la cançó trobadoresca (tornada de 4 versos), tot i que les seves darreres composicions s'allunyen de la lírica trobadoresca.
• Passa de la generalització al cas concret o particular, buscant demostrar el seu estat anímic.
• Ús de versos lliures o estranys.
• Ús de senyals, basant-se en els trobadors i en dos senyors: Dante i Petrarca.
• Era un home de sentit pràctic: per triomfar cal bondat, béns materials i llinatge.

La Visió de l'Amor

L'amor trobadoresc era natural, mentre que el de March aspira a una visió intel·lectual dels amants i la contemplació de la persona estimada. Canta el turment de l'amor no correspost. Idealitza la dama, fent elogis i exageracions de la bellesa física i les qualitats morals. L'estat més freqüent de l'amant és el sentiment amorós, comparant-lo amb el turment que perdura.

March estableix tres idees sobre l'amor, el plaer i el bé:

1. L'Amor: Basat en l'intel·lecte i la contemplació de l'objecte estimat. L'amor sensual és efímer; un cop assolit el plaer, la carn deixa dolor.
2. El Plaer:
   • Falsos: Els que l'amor destrueix i depenen dels altres.
   • Veritables: Els que perduren, són eterns i immortals.
3. El Bé:
   • Profitós: (Família)
   • Deleitable: (Cos)
   • Honest: (Ànima)

Guillem de Berguedà: Poesia com a Arma Política

Guillem de Berguedà, fill del vescomte de Berguedà, no era un trobador professional. Utilitzava la poesia com a arma política. Era un personatge cruel, capaç d'ofendre autoritats eclesiàstiques com Ramon Font de Cardona o Pere de Berga. Té una composició d'estrofes molt original.

Es conserven 31 poesies seves (més una d'atribució incerta). Agrupem les obres segons l'odi (sirventès):

• 3 en contra de Pere de Berga.
• 4 en contra d'Arnau (Comte d'Urgell), amb un vocabulari cru i sense retòrica.
• 4 en contra de Ponç de Mataplana, centrats en el seu aspecte físic i la seva homosexualitat.

Serverí de Girona: Obra i Vinculació Reial

Serverí de Girona va néixer al segle XIII. Era un trobador que escrivia en occità i estava vinculat a la Casa Reial Aragonesa. La seva obra consta de 120 composicions, agrupades en sis blocs temàtics:

Narrativa

Formada per 5 temàtiques.

Religiosa

Símbol: la Verge Divina.

Proverbis

Dedicats als fills (camí a seguir).

Popular

Inclou la «Cançó del camí».

Amorosa

Dedicats a Sobrepets (dama).

Moral

Diferencia classes socials i comportament dels cavallers.

Ramon Llull: Filosofia, Fe i Obra Literària

Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca. El seu objectiu principal era convertir els infidels al cristianisme, per la qual cosa va fundar escoles cristianes. Va escriure més de 200 obres artístiques (narrativa), i també poesia trobadoresca, on es reia de la societat i feia crítica. Tot el que surt d'ell és una trampa per caçar el lector dins les xarxes de l'ensenyament doctrinal. La seva literatura no és realista ni vol ser un document històric.

Abans de la seva conversió era trobador, per tant, no és estrany que recordi gèneres lírics poètics típics de la poesia trobadoresca. No se sentia poeta, sinó comunicador de la fe. El més important no era la forma del seu discurs, sinó la intenció. No tenia sensibilitat pels tractats gramaticals i poètics de tradició occitana ni apreciava les regles del jo poètic, però sí els mecanismes de comunicació per transmetre el missatge de salvació.

Obres Clau de Ramon Llull

1. Llibre de Contemplació en Déu: Escrit en primera persona. Intercala referències personals i autobiogràfiques, agraïment als béns rebuts de Déu i recorda pecats de la seva joventut. Conté cinc llibres:
   • Creació i naturalesa de Déu.
   • Déu fet home i redempció.
   • Descripció de la realitat natural a través dels sentits.
   • Part més filosòfica (fe, raó, intel·lectualitat i amor).
   • Oració.
2. Llibre de Gentil e los Tres Savis: Discussió en un bosc. Apareixen cinc arbres simbòlics que parlen de virtuts i vicis.
3. Blanquerna: Tracta sobre la vida domèstica del protagonista.
4. La Doctrina Pueril: De caràcter didàctic, adreçat a un públic infantil. Són raons per vestir i alimentar els infants de pit.
5. Llibre de l'Ordre de Cavalleria: Origen i noblesa cavalleresca. Descriu el cavaller i els seus costums. Llull idealitza el cavaller per les seves missions espirituals; l'espasa s'exposa a la fe catòlica i l'Església.
6. Llibre de les Meravelles (o Fèlix): El protagonista, Fèlix, peregrina pels mons per tal d'avaluar la diferència entre la doctrina rebuda pel pare i l'edat humana. És un pelegrí errant que va pel món meravellant-se de tot el que veu i vol glorificar Déu.
7. Llibre de les Bèsties: Escrit de forma independent (és el llibre número 7 del Llibre de les Meravelles). És una faula on els animals parlen, una sàtira pessimista dels excessos de poder.
8. Llibre d'Amic e Amat: Són meditacions de cada dia (365 meditacions, una per cada dia de l'any). Amic = home, Amat = Crist.
9. Llibre de Santa Maria: Per pregar i contemplar la Mare de Déu.

Poesia de Ramon Llull

En poesia, destaca «A vos dona verge Santa Maria», que forma part del Llibre d'Evast e Alonsa e Blanquerna.