Poesia Catalana Medieval: Del Trobadors al Prerenaixement

Cerverí de Girona

Figura destacada del període post-trobadoresc clàssic. Documentat entre 1259 i 1285, va estar al servei dels reis catalans i dels vescomtes de Cardona. La seva originalitat rau en la intenció moralitzadora. En La Saiga i el Joglar, defensa els joglars com a instruments de Déu i menysprea els saigs, oficials de justícia (malfactors, reus).

Jordi de Sant Jordi

Poeta valencià que va estar al servei del rei Alfons el Magnànim. En la seva poesia, tot i que segueix els tòpics trobadorescos, denota una sinceritat i una tendresa que trenca amb la rigidesa de la poesia cortesana.

Tòpic de l'Estramp

Tòpic trobadoresc, la mort per amor, fruit de la qual queda fixada la imatge de l'estimada a la retina de l'amant quan sigui mort.

Forma

L'ús de versos estramps donava al poeta una major llibertat expressiva alhora que solemnitat i harmonia a la composició.

Llengua

Empra el provençal. És molt entenedor, ja que la sintaxi i el lèxic són força catalanitzats.

Nostàlgia

És el tret més original i notori d'aquest autor i es manifesta en el poema "Preson" on descriu els seus sentiments mentre era empresonat a la campanya de Nàpols.

Ausiàs March

Va néixer a Gandia el 1397 i va morir a València el 1459. L'any 1420 va participar en l'expedició d'Alfons IV a Sardenya i el 1424 a la conquesta de Gerba. Quan tenia 28 anys va deixar les armes i es va dedicar a administrar les seves possessions. Aleshores va ser nomenat falconer major. Es va casar dues vegades: no va deixar descendència però va tenir dos fills il·legítims. Va viure una vida amb un intens conflicte amorós.

Poesia

La poesia d'Ausiàs March significa un trencament gairebé definitiu amb la influència de la lírica trobadoresca. La seva obra gira al voltant de tres grans temes: l'amor i la relació amb la dona, l'espiritualitat i la moralitat, i la mort.

Temàtica (Innovadora)

Ofereix una imatge més real i humana de la dona, no pas com les altres escoles líriques medievals. Havia superat el concepte poètic de l'amor cortès d'una manera conscient.

Estil

Es caracteritza per l'abandó dels tòpics trobadorescos. Opta per un llenguatge ple d'imatges provinents de la vida quotidiana amb les quals, sovint mitjançant comparacions, reflecteix les seves passions i febleses: caceres, tempestes, lluites, malalts. Un estil que impressiona per la seva cruesa i duresa.

Llengua

Ús de català molt pur, amb pocs provençalismes. Ausiàs March és el primer poeta que substitueix clarament el provençal o occità pel català com a vehicle d'expressió poètica, completant el procés de catalanització de Jordi de Sant Jordi.

Parla de la seva intimitat i transmet els seus estats anímics amb sinceritat. Per això deixa de banda l'elegància i prefereix les imatges. La modernitat es confirma en l'individualisme, el sentiment del jo. Imatges amb llargues comparacions que fins i tot arriben a ocupar una estrofa sencera. Els animals apareixen en les comparacions i els objectes, donant-li un aspecte aspre i fins i tot macabre. Manté alguns recursos de la lírica trobadoresca. Ofereix una visió més humana i actual de la dona que els corrents poètics anteriors. L'oposició entre amor espiritual i amor sensual és una constant en l'autor.

Mortalitat i Espiritualitat

Tracta el concepte del bé i la contradicció entre la ment i els sentits. Les comparacions plantegen la relació de l'home amb Déu.

La Mort

Els cants dedicats a la seva segona muller, Joana Escorna, mostren angoixa i preocupacions sobre la justícia divina.

Poemes de Circumstàncies

Joan Rois de Corella

abandona els temes prerenaixentistes com la mort i els mitològics i tracta la por, l'amor i la religió. Lírica rica en imatges i ambientació escènica. La percepció a través dels sentits es tradueix en un poema acolorit i sensorial. Natura dels sentiments dels personatges: feréstega i ja no hostil, sinó que transmet equilibri i harmonia.

Lírica Amorosa

Poemes dedicats a una dona que ell anomena Caldesa: "Tragèdia de Caldesa". Altres poemes, entre els quals cal destacar la "Balada de la Garsa i l'Esmerla".

Lírica Religiosa

Poemes marians de lloança a la Mare de Déu. Destaquen "Vida de la sacratíssima verge Maria", "Oració a la verge Maria tenint son fill Déu", "Sacratíssim Jesús, que en la creu devalla".

Jaume Roig

L'obra més representativa és L'Espill o Llibre de consells o Llibre dels dots, obra misògina representativa de la literatura medieval, ja que és un al·legat contra el gènere femení. Roig demostra la pretensió d'un nou caràcter i narra en primera persona. El protagonista no l'hem d'identificar amb l'autor que narra com després de la mort del seu pare, la mare el va fer fora de casa. En la novel·la recorda els seus diversos matrimonis, tots ells amb dones dolentes i amb mals dots. L'obra recull tòpics misògins dels quals només se salven la Mare de Déu i l'esposa de Jaume Roig. El protagonista no pertany a un estament benestant o religiós característic de la literatura medieval sinó a un estrat baix, que ha de treballar per obtenir allò que vol. Aquest és un ideal burgès que reflecteix la caiguda dels canons cavallerescos i anticipa trets de la mentalitat i inquietuds renaixentistes.