Poesia Catalana Medieval: Consistoris, Trobadors i Evolució

Els Consistoris de la Gaia Ciència i les Leys d'Amors

En el segle XIV, un grup de ciutadans de Tolosa va crear el Consistori de la Gaia Ciència per tal que s’encarregués de l’organització d’un certamen poètic anual, amb l’objectiu de fer ressuscitar l’art de trobar. El Consistori va redactar un tractat de poètica, retòrica i gramàtica: Leys d’amors. Aquest tractat va limitar significativament la llibertat del poeta:

• Imposava una reducció temàtica important: calia evitar el poema amorós i promoure el religiós.
• Fixava una estructura formal: estrofes de decasíl·labs amb cesura darrere la quarta síl·laba.
• Imposava una variant lingüística rígida i arbitrària.

El Consistori de Barcelona i la Desvirtuació Trobadoresca

Seguint el model de Tolosa, més tard el rei Joan I el Caçador va crear el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona. Jaume March (autor del Llibre de concordances, un diccionari de rimes) i Lluís Averçó (amb el seu Torcimany, un tractat de poètica) van ser els encarregats de redactar les orientacions que havien de guiar els poetes participants.

Aquests certamens, però, van desvirtuar totalment l’esperit trobadoresc. Per una banda, el nou trobador feia la seva creació pensant en un jurat i en un premi; res a veure amb el trobador clàssic, que componia pensant en el joglar que cantaria l’obra. Per una altra, les restriccions establertes pels consistoris van fer que els poemes presentats als certamens caiguessin en la monotonia i no presentessin cap signe d’originalitat.

El Retorn als Trobadors Clàssics

Próxita, Febrer i Jordi de Sant Jordi són els tres poetes que destaquen per la seva qualitat lírica i el seu to personal. El mèrit d’aquests autors consisteix a prescindir de les limitacions establertes pels consistoris i a triar l’obra dels grans trobadors clàssics dels segles XII i XIII com a font d’inspiració.

Jordi de Sant Jordi: Mestre de la Lírica Trobadoresca

Jordi de Sant Jordi és considerat el poeta de tradició trobadoresca més important del segle XV. Va conrear la poesia amorosa amb elegància, i les seves cançons de comiat i d’enyorament destaquen per la seva sensibilitat.

Una de les composicions més remarcables d’aquest poeta són els “Estramps”. En la primera estrofa, el poeta manifesta que porta gravada al fons dels ulls la imatge de la dama que estima.

Tanmateix, el seu poema més personal és el que va escriure quan va ser empresonat a Nàpols. En aquest poema, titulat “Presoner”, el poeta expressa la solitud i l’angoixa que sent en trobar-se presoner, sense saber si el seu rei es dignaria a pagar el rescat per alliberar-lo. El caràcter personal i realista d’aquest poema fa que s’aparti dels tòpics trobadorescos.

L'Evolució de la Llengua Poètica Catalana

Els poetes catalans dels segles XIV i XV utilitzaven, en la seva creació poètica, una modalitat lingüística híbrida: la majoria partien de la variant poètica de l’occità, incorporant-hi veus i estructures totalment catalanes.

En aquest context, Jordi de Sant Jordi és el poeta català que més s’aparta de la llengua occitana, contràriament als altres poetes de tradició trobadoresca.